Diferència entre revisions de la pàgina «Francesc de Cordelles i Ramanyer»

{{infotaula de persona}}
m (Corregit: - on son enterrades + on són enterrades)
({{infotaula de persona}})
{{infotaula de persona}}
'''Francesc de Cordelles i Ramanyer''' ([[Barcelona]], [[1650]] – [[Gerri]], [[1739]]),<ref name="Colom">[[#colom| Pau Colom]], pàg.43-45 </ref> [[abat]] del [[Monestir de Gerri de la Sal|Monestir de Gerri]], fou un destacat [[Austriacistes|austriacista]]. Pertanyia a una antiga nissaga de la burgesia catalana de Barcelona fundadora del [[Col·legi de Cordelles]]. Un avantpassat seu, el Canonge [[Jaume Cordelles i Oms]], havia estat el 79 [[President de la Generalitat de Catalunya]]. Va ser elegit abat de Gerri el 1698. La seva trajectòria combina el vessant eclesiàstic amb el vessant polític. Francesc de Cordelles sense deixar mai de ser l'abat benedictí de Gerri, va protagonitzar, en primera fila de la política catalana, els esdeveniments que portarien a la desfeta dels partidaris de l'[[Arxiduc d'Àustria]] i al [[Decrets de Nova Planta|Decret de Nova Planta]] que significava la destrucció de les institucions d'autogovern de Catalunya.
 
Era fill d'en Galceran de Cordelles i de Vilar, Senyor de Mura i de Castellnou de Bages i de Rosalia de Ramanyer. Era germà de [[Felicià de Cordelles i Ramanyer]], de [[Miquel de Cordelles i Ramanyer]] i de [[Jaume de Cordelles i Ramanyer]],<ref name=Morales> [[#morales| Francisco José Morales Roca]], pàg.206 </ref> tots ells compromesos des de l'inici fins al final amb la causa austriacista. Els Cordelles eren austriacistes també per família. Isabel de Cordelles i Ramanyer, la seva germana, casà amb '''[[:de:Georg_Ignaz_von_Tattenbach|Georg Ignaz von Tattenbach]]''' (comandant militar de Girona quan va caure en mans dels borbònics).<ref name="Colom"/> Segons Enric Moliné i Coll, degut al seu parentiu amb Georg Ignaz von Tattenbach, Francesc de Cordelles beneïa la taula de l'arxiduc Carles durant la seva residència a Barcelona. Tenia parentiu amb la família del marqués de Villafranca de Saragossa (L'esposa del marqués de Villafranca de Saragossa, Dña. Teresa Iñíguez amb la seva filla Antònia Teresa, van morir al monestir de Gerri on són enterrades a la capella del Pare San Benet)<ref name=MOLINÉ> [[#moliné| Enric MOLINÉ I COLL]], pàg.158 </ref>
 
== Carrera eclesiàstica ==
 
Francesc prengué l'hàbit dels benedictins observants a Montserrat (1672). fou abat temporal de Montserrat (1683-1693) i abat perpetu de Sta. Maria de Gerri (1698-1739) també benedictins, on hagué de restaurar el monestir que havia estat cremat el 1711 pels soldats del comte de Moret militar de l'exèrcit francès de Felip d'Anjou, que requisà els seus còdecs i biblioteques, destruí l'arxiu abandonant els documents pels prats i s'endugué les campanes.<ref name=MOLINÉ> [[#moliné| Enric MOLINÉ I COLL]], pàg.158 </ref> Francesc va fer l'òrgan i el camarí del monestir.<ref name="Colom"/>
 
== Carrera política durant la guerra de Successió ==
Va ser un dels promotors del Parlament que es celebrà a Barcelona el 1705.
 
Compromès en tot moment amb l'autriacisme, pertanyia al cercle de confiança de l'Arxiduc d'Àustria que el nomenà membre de la Junta del [[Braç Eclesiàstic]] l'any 1705. Fou un dels promotors de les Corts celebrades a Barcelona el 1705-06, que proclamaren Carles III Comte de Barcelona. Després que es retiressin els anglesos, presidí la Junta de Braços del 1713, reunida a Barcelona des del 30 de juny fins al 6 de juliol de 1713, que decidí prosseguir la [[Guerra a Ultrança]] contra els borbònics.<ref>Aquest càrrec li corresponia a l’arquebisbe de Tarragona que s’hauria passat al bàndol filipista</ref> El 9 de juliol de 1713 la Junta de Braços va decidir la constitució d'una junta de govern de trenta-sis persones. Del Braç eclesiàstic s'hi van integrar els eclesiàstics austriacistes més militants, encapçalats per Francesc de Cordelles.<ref name=Alabrus> [[#alabrus| Rosa Mª Alabrus]]</ref> El 27 de febrer de 1714 es va elegir una nova junta de govern de 24 membres, amb quatre juntes. L'abat Cordelles formava part de la Junta Consultiva.<ref name=Alabrus> [[#alabrus| Rosa Mª Alabrus]]</ref>
 
== Retirada de la vida política i tornada al Monestir de Gerri ==
Acabada la guerra es va retirar al monestir de Sta. Maria de Gerri. Sembla que aconseguir salvar una part del patrimoni mobiliari dels Cordelles. Segons uns notarials de l'Arxiu Històric Comarcal de Sort (AHCS 517 1738 88v-89r) L'abat de Gerri Francesc de Cordelles va concedir l'any 1738 un benefici de 7.000 lliures als seus nebots de Malmercat: Francesc de Copons i de Cordelles, Maria Anna de Copons i de Cordelles, baronessa d'Eroles i Josepa de Copons i de Cordelles.;<ref name="Colom"/>
 
30.915

modificacions