Shaanxi: diferència entre les revisions

En el nord de la regió es troba el [[desert de Gobi]], al llarg de la frontera amb [[Mongòlia Interior]]. És una zona de baixes temperatures a l'hivern i estius molt calorosos. En la zona central s'hagi l'altiplà de llois, que ocupa un 45% de la superfície provincial. Les muntanyes Qinling, al sud de les quals el clima és subtropical, recorren la província d'aquest a oest en la seva zona central. El riu Wei, afluent juntament amb el Jing, el Luo i el Wuding del riu Groc, recorre el centre de la província. L'Han i el Jialing són afluents del Yangzi. En el nord, l'hivern i la primavera són molt secs. En el sud generalment plou més. La temperatura mitjana anual oscil·la entre els 9 i els 16  °C. Al gener la mitjana va de -11 a 3.5  °C i al juliol de 21 a 28  °C. La mitjana anual de precipitacions és de 5.000  mm, que es produïxen principalment entre juny i agost. Ciutats importants són: [[Baoji]], [[Hanzhong]], [[Lintong]], [[Tongchuan]], [[Xianyang]], [[Yan'an]] i [[Ankang]].

La importància històrica de Shaanxi s'inicia durant la [[prehistòria]]. Aquí es troben restes arqueològiques de més de 6000 anys d'antiguitat que proven que aquest és un dels bressols de la civilització xinesa. Destaca la ciutat [[Neolític|neolíticaneolític]]a de [[ruïnes de Shimao|Shimao]], que fou fundada a finals del Període Longshan (entre els segles XXIV i XX aC) i fou abandonada durant la Dinastia Xia (entre els segles XXI i el XVI aC).<ref name="HP">{{ref-notícia|cognom=Thomas|nom=Emily|títol=Skulls Unearthed In China Believed To Be Evidence Of Ancient Human Sacrifice|publicació=The Huffington Post|url= http://www.huffingtonpost.com/2013/12/04/skulls-china-ancient-human-sacrifice_n_4379176.html| consulta=14 agost 2015|data=4 desembre 2013}}</ref> Un total de tretze dinasties feudals diferents van tenir la seva capital instal·lada en aquesta província. La [[dinastia Tang]] (618-907) fou la darrera a tenir aquí la seva capital; la [[dinastia Zhou]], fundada al {{segle |XI}} aC, probablement va tenir també el seu origen en Shaanxi (que llavors s'anomenava Kuan-chung), encara que altres historiadors afirmen que provenia de la veïna [[Shanxi]]. Xianyang, al costat de l'actual [[Xi'an]] (antiga grafia Hsi-an, nom anterior Ch'ang-an), era la capital de la [[dinastia Qin]], que seria la primera a unificar tots els regnes de l'antiga Xina (avui correspondria aproximadament a la part central i est del país) i a convertir els seus reis en emperadors, iniciant així la [[història de la Xina]] imperial. Aquesta ciutat serviria d'enllaç amb occident al ser el punt de partida i arribada de les diferents [[Ruta de la Seda|rutes de la seda]]. Fou allí que es va establir una de les primeres [[mesquita|mesquites]] musulmanes de la Xina, en temps dels Tang, anomanada Hua-chuëh-hsian Ta-shi (o Tang-ta Shi), construïda vers el 742.

Posteriorment es construiria, al costat de Xianyang, la ciutat de Chang'an de la [[dinastia Han]], que tornaria a ser cabdal durant les dinasties Sui i Tang i una de les ciutats més grans del món d'aquesta època. Durant el govern dels mongols al {{segle |XIII}}, Shaanxi es va convertir enesdevenir província; en els anys posteriors, les guerres i les fams van delmar la població, arribant a la despoblació; com a resultat, nombrosos musulmans i hui van poblar la zona (com encara és evident avui dia) que va ser destí principal d'una forta emigració musulmana des de l'Àsia central. El 1289 quan el príncep mongol [[Ananda]] (successor del seu pare Mangala) va arribar al govern de la província (amb el nom de príncep An-shi) es va iniciar una segona emigració de musulmans; Ananda i el seu fill Ürlüg Tëmur van tenir estretes relacions amb els musulmans de l'[[Àsia central]] i segons un autor musulmà fins i tot es van convertir a aquesta religió (almenys li van donar fort suport).

Sota la [[dinastia Ming]], Shaanxi va ser incorporada a la seva veïna [[Gansu]] però va tornar a separar-se durant la posterior [[dinastia Qing]]. Un dels terratrèmols més devastadors de tota la història va ocórrer prop del mont Hua, al sud-est de la província, el [[24 de gener]] de [[1556]]. S'estima que van poder morir unes 830.000 persones. Al {{segle |XIX}} les revoltes musulmanes (1860-1870) que van causar milions de mort, van reduir la població musulmana (que a la meitat del segle eren uns quatre milions) a mig milió. El cap rebel més famós fou [[Pai Yen-hu]]. que va acabar fugint al [[Sinkiang]] i es va unir a [[Yakub Beg]], i després va marxar amb els seus al que avui són el [[Kazakhstan]] i [[Kirguizistan]] donant origen al poble dels [[dungans]], de fet la branca occidental dels [[hui]].

== Referències ==