Principat de Catalunya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: -titol +títol
mCap resum de modificació
Línia 133:
El '''Principat de Catalunya''', per antonomàsia '''el Principat''' o també '''[[Catalunya]]''', fou l'[[estat]]<ref name="SESMA02">[[#SESMA-2000|Sesma 2000]], pàg. 14</ref> creat per la unió de tots els [[comtats catalans]] que estaven sota la jurisdicció del rei [[Alfons el Cast|Alfons I el Trobador o el Cast]] des del [[1162]]. Els sobirans del Principat de Catalunya ostenten la [[dignitat (títol)|dignitat]] de ''[[Comte de Barcelona]]''.
 
Catalunya fou definida inicialment com «la terra que va des de Salses fins a Tortosa i Lleida» («''de Salsis usque Dertusam et Ilerdam cum suis finibus''»)<ref name="SESMA">[[#SESMA-2000|Sesma 2000]], pàg. 60</ref> i la seva definitiva configuració territorial no es completà fins al [[1491]], amb la incorporació del [[Comtat de Pallars Sobirà]]. Políticament, l'heterogeni grup de comtats agrupats sota la denominació unitària de Catalunya fou cohesionat mitjançant tres documents de caràcter legislatiu, jurídic i cultural: els ''[[Usatici Barchinonae]]'' (Usatges de Barcelona), el ''[[Liber feudorum maior|Liber domini regis]]'' (Llibre del domini del rei), i la ''[[Gesta Comitum Barchinonensium]]'' (Gestes dels comtes de Barcelona), documents que configuraren Catalunya com un estat medieval, amb unes fronteres definides, un corpus legislatiu i judicial unificat, i uns referents culturals comuns. Administrativament, Catalunya fou articulada mitjançant una estructura jurisdiccional d'àmbit territorial, les [[vegueries]],<ref name="SESMA01">[[#SESMA-2000|Sesma 2000]], pàg. 62</ref> al capdavant de les quals hi hauria un representant de l'autoritat reial, el veguer, nomenat personalment pel sobirà i amb plens poders en nom del rei en matèria fiscal i militar.
 
A Catalunya no se li associà inicialment cap denominació nobiliària, ja fos la de comtat, ducat, principat o regne, sinó tan solament ''Catalunya''. A partir del [[segle XIV]] s'associà la dignitat de ''Principat'' a Catalunya, esdevenint a partir d'aleshores la denominació oficial de l'estat. Catalunya fou conjuntament amb el [[regne d'Aragó]] estat constituent i fundacional de la [[Corona d'Aragó]], el sobirà de la qual tenia per corona i títol principal ser [[rei d'Aragó]].