Rapid Application Development: diferència entre les revisions

El '''desenvolupament ràpid d'aplicacions''' ('''RAD''', acrònim de ''Rapid application development'') és unel termenom que [[James Martin]] va donar el 1991 als [[procés de desenvolupament de programari|processos de desenvolupament d'aplicacions]] que permeten tenir una aplicació funcionant en un període curt de temps, en oposició als mètodes que segueixen el cicle de vida tradicional de desenvolupament d'aplicacions.

El concepte de RAD implica el desenvolupament i la construcció iteratius de prototips. En cada iteració, es refina el resultat a través de la consulta de l'usuari final de l'aplicació. El mètode RAD es veu afavorit per la millora en les eines de programació [[Eines CASE|CASE]], l'aparició del [[Programació orientada a objectes|desenvolupament orientat a l'objecte]] (OOP), la [[Programació orientada a objectesaspectes|OOP]], la programació orientada a l'aspecte [[AOP]] (AOP) i l'aparició d'[[entorn de treball (informàtica)|entorns de treball]] que permeten la creació de prototipusprototips. Els mètodes RAD sacrifiquen funcionalitat i rendiment a canvi d'un desenvolupament ràpid.

Els mètodes de desenvolupament ràpid d'aplicacions són una resposta als mètodes tradicionals de desenvolupament de programari com els [[Model de desenvolupament en cascada|mètodes de desenvolupament en cascada]], amb temps de desenvolupament excessiu,excessius deque formafeien que l'usuari final podia haver canviat de requeriments abans que l'aplicació s'acabés de desenvolupar. Amb les idees de Brian Gallagher, Barry Boehm i Scott Shultz, James Martin desenvolupava desenvolupar la metodologia RAD durant els anys vuitanta en [[IBM]], aquestai metodologia esla va formalitzar amb la publicació del llibre, ''Rapid Application Development'' en 1991.