Joana Maria Condesa Lluch: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Canvis menors, neteja AWB
Línia 25:
|patronatge=
}}
'''Joana Maria Condesa Lluch''' ([[València]], 1862 - 1916) va ser una monja valenciana, fundadora de la congregació de les [[Religioses Esclaves de Maria Immaculada]]. Va ser [[beat]]ificada enel [[2003]] per [[Joan Pau II]].
 
==Biografia==
 
Va néixer el [[30 de març]] de [[1862]] al cèntric barri de la Xerea de [[València]], quarta filla del metge Lluís Condesa i Joana Lluch. L'endemà fou batejada a l'església de Sant Esteve, on després rebria el sagrament de la Confirmació en [[1864]].
 
El seu pare, home d'una gran religiositat, va contraure el còlera a causa de tractar malalts de pocs recursos, durant l'epidèmia que atacà la ciutat l'any [[1865]], fet que va causar la seua mort. La seua mare, una dona humil i piadosa, assumí arran de la mort del marit la responsabilitat de tenir cura i educar les seues filles Trinidad i Joana. Confià l'educació de totes dues, segons el costum de l'època i la seua acomodada posició social, a una mestra, Teresa Ballester. ''Juanita'', com li deien a casa, fou una xiqueta rebel, tossuda i entremaliada, amb un gran cor i sensibilitat per tot el patiment que podia contemplar. Aquest temperament fou donant pas a poc a poc a una voluntat ferma i decidida de consagrar la seua vida a la religió.
 
Aviat s'inicia en les devocions religioses; seguint l'exemple dels seus pares, feia caritat als necessitats. Cap al 1875 ingressà a l'Esclavitud Mariana de Grignion de Monfort i a l'Arxiconfraria de les Filles de Maria i Santa Teresa de Jesús, on se li confià la secretaria. Rambé, com els seus pares, va pertànyer al [[tercer orde]] de l'[[Orde del Carmel]]. Diàriament participava en l'Eucaristia a l'Església del Patriarca, on conegué al seu director Espiritual, Vicente Castañer. Va fer vot de virginitat, per seguir l'exemple de la Mare de Déu.
 
===Fundació===
La seua vida transcorria entre devocions i l'administració de les finques de la família, entre els carrers cèntrics de València i la [[barraca]] d'[[estiueig]] a la platja de [[Natzaret (València)]]. Fent aquest camí descobrí la seua vocació: des de la tartana podia veure els rostres cansats de moltes joves que cada dia es desplaçaven des de les seues cases en la rodalia de la ciutat cap a les fàbriques de seda, tabac i ventalls; eren joves de classe social baixa i un escàs nivell cultural que havien de treballar molt durament per guanyar-se el pa i mantenir les seues famílies, exposant-se a grans perills en fer soles aquells camins solitaris.
 
Va pensar a obrir una casa per a aquestes joves, a fi d'ajudar-les a viure-hi amb dignitat, fomentant la seua educació i formació religiosa, donant-los un sostre, menjar i amor. Per això, va emprendre la fundació d'una [[congregació religiosa]] que s'hi dediqués. El cardenal Monescillo, però, no es va mostrar entusiasmat amb el projecte i no li donà suport. Després de molt insistir-hi, l'any 1884 donà el permís per obrir una casa per a les obreres, però sense que hi hagués una congregació. El [[25 de març]] de [[1884]] obrí les portes l''''Asil Protector d'Obreres''' al carrer de Viana de [[València]] i una escola gratuïta per als fills de les obreres. A aquest projecte van unir-se Teresa Ballester, la seua mestra, i dues amigues: Rita Sancho i Maria Gil.
Línia 42:
La fundació va anar consolidant-se fins que el cardenal Monescillo, abans de marxar a la seu primada de Toledo, autoritzà el projecte inicial. El nou arquebisbe de [[València]], cardenal Sancha, els va imposar l'hàbit el 10 de desembre de [[1892]]. En [[1895]], el [[19 de març]], Juanita i les seues companyes emetien els seus primers vots amb caràcter temporal. El 8 de setembre de [[1911]], Joana i 18 germanes més van emetre'n els definitius, i el mateix any van redactar-se les primeres constitucions de la congregació.
 
La seua obra, a poc a poc, es va anar escampant. En [[1897]], a [[Manises]], s'obri una casa per a la formació de les obreres; enel [[1900]] es funda el [[novici]]at a [[Burjassot]]; enel [[1906]], una altra casa per a la formació de les obreres a [[Aiora]] i, finalment, enel [[1912]] s'obri una casa a [[Almansa]] per a l'educació de xiquets i obreres.
 
La malaltia anà afeblint la vida de la Joana Maria Condesa, qui va saber fer passar desapercebuts molts dels patiments. L'any [[1916]], a la matinada del [[16 de gener]] va morir.
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.esclavasdemaria.org '' Pàgina web oficial de la Congregació].
* [http://www.colegioesclavasdemaria.org '' Pàgina web oficial del Col·legi Esclavas de Maria de València].