Història de Marràqueix: diferència entre les revisions

 

Als anys següents els almohades sembla que no van atacar la ciutat i es van dedicar a conquerir altres territoris com [[Tadla]], [[Salé]], [[Taza (Marroc)|Taza]], [[Orà]], [[Tilimsen]] (Tlemcen), i [[Fes]], deixant Marràqueix pel final. El [[1146]] Abd al-Mumin va assetjar la ciutat i es va establir no gaire lluny, a Gillitz, preparant un llarg setge, que va durar 11 mesos; la ciutat va caure finalment després d'una sortida desafortunada, quan una part els famosos defensors, desmoralitzats, es van passar a l'enemic; la milícia cristiana que defensava la ciutat, es va passar també a l'enemic o almenys es va rendir. El jove sultà almoràvit [[Ishaq ibn Alí ibn Yússuf]], un infant, refugiat a la fortalesa, fou assassinat així com molts almoràvits (març de [[1147]]).

Els almohades van establir la capital a Marràqueix i sota el seu govern fou una ciutat prospera que va ser dotada amb diversos monuments: ''kasba'', mesquites, escoles, hospital, aqüeducte, jardins. En una data entre [[1152]]<ref>[[Ibn Khaldun]] 1152/1153</ref> i 1155<ref>1154/1155 segons al-Bayskah</ref> els Banu Amghar, germans del mahdi [[Ibn Tumart]], van entrar a la ciutat i van intentar revoltar a la població contra [[Abd al-Mumin]] que era a [[Salé]], però la rebel·lió fou aplanada ràpidament i els rebels foren massacrats.