Djizak: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
m Afegeix article definit mancant. |
||
Línia 37:
L'11 de febrer de 1866 el general Mikhail Chernaief (o Chernyayev, després conegut com el ''Lleó de Taixkent'') va creuar el Yaxartes amb 2000 soldats i es va dirigir cap a Samarcanda amb intenció d'alliberar els presoners russos i després de set dies de marxes forçades va arribar a Jizak o Jizakh, on va trobar una força superior i com que no va aconseguir passar per negociacions es va haver de retirar; la retirada es va fer en bon ordre i els atacs uzbeks pels flancs foren rebutjats. El príncep Dashkof, el 2 d'octubre de 1866, va conquerir Ura Tepe, on va trobar 16 canons, 6 estendards i molts presoners i el 18 d'octubre van conquerir Jizakh, on van capturar 23 canons i 26 estendards. Era el darrer reducte de l'emir de Bukharà a la vall del Sir Darya. Després de la conquesta russa de Jizakh, es va establir una treva ''de facto'' que va durar uns mesos. L'antiga ciutat va quedar destruïda i els habitants uzbeks que van quedar foren expulsats i els russos la van repoblar posteriorment amb europeus.
El 1916 Jizakh fou el centre d'una revolta contra Rússia que fou reprimida ràpidament. Hi va néixer el 1917 Sharof Rashidov, que després seria el secretari del Partit Comunista de l'Uzbekistan. Després de la Revolució de 1917 formà part de la [[República Socialista Soviètica del Turquestan]] fins que, el 1924, junt amb Bukharà i Khivà, l'Àsia central es va dividir en repúbliques de base ètnica dins la [[Unió Soviètica]], i quedà dins
La moderna ciutat no conserva res de l'antiga, i té una construcció regular amb carrers ben alineats. Hi ha dues universitats amb uns 7.000 estudiants.
| |||