Comtat de Pallars: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Referències GEC |
Referències GEC, correcció |
||
Línia 44:
[[Ramon II de Pallars-Ribagorça]] va estrènyer vincles amb els [[Banu-Qasi]] de [[Saraqusta]], tanmateix, el [[904]], [[Llop ibn Muhàmmad]], trencant amb l'orientació seguida pel seu pare, va dirigir una [[Ràtzia de 904|ràtzia contra Pallars i Ribagorça]] i per això el comte va haver d'abandonar la política d'entesa amb els musulmans. [[Muhàmmad al-Tawil]] prengué l'herència a [[Furtun ibn Llop]], fill de [[Llop ibn Muhàmmad]], i va convertir-se en [[Valí de Lleida]] el [[907]], i en diversos atacs a la frontera [[Ràtzia de 907|conquerí el 907]] [[Roda d'Isàvena]] i [[Montpedrós]], el [[909]] emprengué [[Ràtzia de 909|una nova ràtzia]] prenent la vall d'Isàbena<ref>{{es}} A. Duran Gudiol, [http://ifc.dpz.es/webs/atlash/indice_epocas/medieval/39.htm Aragón, Sobrarbe y ribagorza en los siglos IX y X: Geografía condal]</ref> amb els castells i llocs d'[[Oliola]], [[Ponts]] i [[Alguaire]], i el [[910]] [[Ràtzia de 910|conquerí els castells]] i llocs d'[[Oliola]], [[Gualter]] i arribant a [[La Seu d'Urgell]].<ref>Hernàndez, 2001.</ref>
A la mort de Ramon II ([[920]]), els seus dominis es repartiren entre els seus fills: Miró<ref name="GEC">[[#GEC|L'Enciclopèdia.cat]]</ref> i [[Bernat I de Ribagorça|Bernat Unifred]]<ref name="GEC"/> regiren la [[Comtat de Ribagorça|Ribagorça]], i [[Isarn I de Pallars|Isarn]]<ref name="GEC"/> i [[Llop I de Pallars|Llop]]<ref name="GEC"/> cogovernaren el Pallars.
== La dinastia de Pallars ==
Línia 70:
* {{ref-llibre| cognom=Sànchez i Vilanova | nom=Llorenç | enllaçautor=Llorenç Sànchez i Vilanova | títol =El Pallars. Visió històrica. Pallars Sobirà. Pallars Jussà | editorial =Promociones y Publicaciones Universitarias | isbn =84-477-0566-8 |lloc=Barcelona | data =1996 | ref =}}
{{Autoritat}}
== Enllaços externs ==
* {{GEC|0054160|Ramon II de Pallars-Ribagorça}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Pallars}}
| |||