Comtat de Pallars: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Més errors de Ramon I del Pallars com Ramon II de Pallars-Ribagorça
m Corregit: "fins el"
Línia 35:
El sentiment indigenista continuà malgrat tot; el [[872]], el comtat de Tolosa patí una crisi de poder arran de l'assassinat del comte [[Bernat el Vedell]] per fidels de [[Bernat Plantapilosa]], reconegut després com a comte per [[Carles el Calb]]. Llavors, un [[Visigots|visigot]] local, [[Ramon II de Pallars-Ribagorça]], se n'aprofità per independitzar els territoris sud-pirinencs del comtat i crear-hi una nissaga comtal pròpia.
 
La designació de l'administrador del ''pagus'' la feia el comte corresponent, que en aquest cas fou [[Bernat el Vedell]] fins elal [[872]]. A la seva mort, un germà, [[Fulcoald de Llemotges|Fulcoald]], va mantenir el poder a [[Llemotges]] sense títol oficial però conegut com a [[Vescomtat de Llemotges|vescomte de Llemotges]]; un altre germà, [[Odó de Tolosa]], rebé els comtats usurpats ([[comtat de Tolosa|comtats de Tolosa]], [[comtat de Nimes|Nimes]], [[comtat de Carcí|Carcí]] i [[comtat de Roergue|Roergue]]) al seu pare, [[Bernat el Vedell]], a la mort de [[Bernat Plantapilosa]], l'any [[886]]; [[Ramon II de Pallars-Ribagorça]], nebot de [[Bernat el Vedell]], fill de la seva germana [[Faquilena de Roergue]], va mantenir el ''pagus'' de Pallars.
 
En virtut de les ''[[Leges Gothorum]]'' no és estrany que [[Fulcoald de Llemotges|Fulcoald]] i [[Faquilena de Roergue]] mantinguessin els seus drets i honors sobre el [[Vescomtat de Llemotges|vescomte de Llemotges]] i el ''pagus'' de Pallars, respectivament. La naixença, doncs, del Comtat sobirà de Pallars es pot situar en aquest any de 872, encara que la numeració comenci amb el pare de [[Faquilena de Roergue]], [[Ramon I de Tolosa|Ramon I de Tolosa i de Roergue]].