Santíssima Trinitat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Canvis menors, neteja, replaced: s'utilitza → es fa servir AWB |
|||
Línia 1:
{{polisèmia}}
La '''Santíssima Trinitat''' és [[Déu]], d'acord amb els ensenyaments de les esglésies [[cristianisme|cristianes]], a excepció d'alguns moviments [[Unitarisme|unitaristes]] i [[restauracionisme|restauracionistes]]. Aquesta doctrina estableix que Déu és una sola substància que existeix simultàniament en tres [[hipòstasi (filosofia)|persones]] distintes: el Pare ([[Déu Pare]]), el Fill ([[Déu Fill]]) i l'[[Esperit Sant]]. Encara que sovint
== Història ==
Històricament, el dogma trinitari, ha estat afirmat com un article de la fe en el [[Credo de Nicea]] (acceptat per totes les branques del cristianisme excepte l'[[Unitarisme]] o el [[restauracionisme]]), i el Credo d'[[Sant Atanasi|Atanasi]], els quals volien estandarditzar les creences sobre aquest tema. Aquests credos van ser formulats i ratificats per l'Església del [[segle III]] i [[segle IV|IV]] en oposició a les teologies heterodoxes sobre la Trinitat.
El [[Credo de Nicea]], el qual és una fórmula clàssica d'aquesta doctrina, utilitza el terme [[Grec antic|grec]] ''homoousios'' que significa "de la mateixa substància". L'ortografia d'aquesta paraula difereix per una lletra de ''homoiousios'', que significa "de substància similar". Aquesta altra paraula va ser utilitzada pels seguidors de dogmes no-trinitaris abans del [[Concili de Nicea I|Concili de Nicea]].
Línia 20:
== Escut de la Trinitat ==
[[Fitxer:Shield-Trinity-Scutum-Fidei-compact.svg|thumb|Escut de la Trinitat]]
Per exemplificar la doctrina de la Santíssima Trinitat es va crear a l'Edat Mitjana un [[símbol]] que complia les regles de l'[[heràldica]]: L'Escut de la Trinitat. Consisteix en un cercle central, amb el nom de Déu, que s'enllaça amb tres cercles (Pare, Fill i Esperit Sant) amb barres en les
{{commonscat}}
{{cristianisme}}
{{Autoritat}}▼
▲{{Autoritat}}
{{ORDENA:Santissima Trinitat}}
[[Categoria:Símbols del cristianisme]]
|