Santuari de Misericòrdia: diferència entre les revisions

El '''Santuari de Misericòrdia''' és una obra del municipi de [[Reus]] (Baix Camp) inclosa en l'[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya]]. Està situada a la sortida, al començar la carretera de [[Cambrils]] a la [[Partida de les Forques Velles]]. Porta al Santuari un llarg passeig amb arbres, el [[Passeig de Misericòrdia]], al final del qual hi ha l'edifici, i el vial es bifurca en dos direccions principals: a la dreta, l'avinguda dels [[Països Catalans]]; i a l'esquerra l'avinguda de [[Sant Bernat Calbó]], ambdues part del cinturó de la ciutat, mentre la carretera a Cambrils queda al front, al costat esquerre del Santuari. Els reusencs el coneixen com '''l'ermita de Misericòrdia'''<ref>{{ref-llibre|cognom=Amigó|nom=Ramon|títol=Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus|pàgines=356|lloc=Reus| editorial=Associació d'Estudis Reusencs|any=1988|isbn=8486387655}}</ref>

[[FileFitxer:Mare de Déu de Misericòrdia.jpg|thumb|esquerra|Imatge de la Mare de Déu amb la pastoreta, els àngels i els tres sants, Pròsper, Vicenç i Victorià]]

Edifici d'una nau, i tres trams, amb tres capelles a cada costat, comunicades, des del 1871, per petits pòrtics. Mesura 31,04 m de longitud per 13,53 m d'amplada i 11m d'alçada. És d'estil renaixentista i l'interior està adornat amb pintures al fresc, obra de Josep Franquet, Joaquim Juncosa i Joan Juncosa. La planta és de creu llatina amb absis quadrat i cambril. Pilars cruciformes que són punt de partida de les voltes de mig punt amb lluneta de la nau central. El cor és als peus, al primer tram, sostingut per una volta de mig punt. En el centre del creuer s'aixeca una cúpula semiesfèrica amb petxines coronada per una lluerna. En el presbiteri hi ha l'altar major, reconstrucció del {{segle |XX}} de l'antic altar barroc del 1681-83. i a l'extrem del braç dret del creuer hi ha l'altar de Santa Marina. L'accés a l'església és a l'extrem de la nau major i al braç esquerre del creuer. Hi ha obertures rectangulars i un ull de bou a la façana principal. L'edifici és arrebossat, enguixat i pintat. La coberta és de teula àrab.<ref name="patmapa"/>

La seva construcció fou acordada en sessió del Consell del 26 de desembre de 1592, amb motiu de l'aparició de la Verge a la pastora [[Isabel Besora]]. La primera ermita va ser dirigida pel mestre d'obres Damià Pallarès, que també va fer l'acabament del cor alt de l'[[Església Prioral de Sant Pere de Reus|església de sant Pere]].<ref>{{Ref-llibre|cognom = Olesti Trilles|nom = Josep|títol = Diccionari biogràfic de reusencs|url = |edició = |llengua = |data = 1992| editorial = l'Ajuntament|lloc = Reus|pàgines = 506|isbn = }}</ref> El 1602 es va construir una capella a la Mare de Déu dels Set Goigs, amb la imatge del {{segle |XV}} que es venerava a la capella de Betlem al centre de Reus, en el lloc on suposadament la Mare de Déu es va aparèixer a la pastoreta. L'any 1652 hom decidí l'engrandiment de l'ermita, que fou completat el 1683. La construcció del cambril fou acabada l'any 1771. El 1812 les tropes napoleòniques van saquejar l'ermita i van cremar les relíquies de sant Pròsper, sant Vicenç i sant Victorià, que fins aquell moment havien acompanyat les imatges gràfiques de l'aparició.<ref>{{ref-publicació|cognom=Blasi i Vallespinosa|nom=Francesc|títol=Santuaris marians de la diòcesi de Tarragona: Santuari de Misericòrdia|publicació=Revista del Centre de Lectura|data=juliol, agost i setembre, 1931|pàgines=228-229|exemplar=Any XII, núm. 219-221}}</ref> El 1867 s'inaugurà un rellotge a la façana principal. El 1878 es pavimentà l'ermita amb marbre blanc i negre, i el 1889 el presbiteri amb mosaic valencià. Del projecte de la façana, de [[Pere Caselles i Tarrats|Pere Caselles]], sols s'ha fet el pòrtic amb columnes renaixentistes. El 1915 començaren les obres de reforma de la façana principal, que quedaren interrompudes l'any 1936. Durant la Guerra Civil el santuari quedà molt malmès, va ser incendiat i va desaparèixer la imatge de la Mare de Déu.<ref name="patmapa" /> El juliol de 1939 se celebrà un acte de desgreuge i reparació, amb motiu de la col·locació de la primera pedra de la nova capella de l'Aparició.<ref>{{Ref-llibre|cognom = |nom = |títol = Història gràfica del Reus contemporani: vol. II|url = |edició = |llengua = |data = 1987| editorial = l'Ajuntament|lloc = Reus|pàgines = 61|isbn = 8439870027}}</ref> La seva reconstrucció va acabar l'any 1954. Des de l'agost de 1986 l'arquitecte [[Joan Bassegoda]] realitzà un projecte per a substituir i acabar el fet per Pere Caselles.<ref name="patmapa"/>

[[FileFitxer:Dibuix de Gaudí per la façana de Misericòrdia.jpg|thumb|Croquis d'[[Antoni Gaudí]] per la façana de l'ermita de Misericòrdia]]

<ref name="patmapa">{{ref-web | url= http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_9511 | títol=Santuari de Misericòrdia | obra=Pat.mapa: arquitectura | consulta=28 agost 2014 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>

* {{ref-web | url= http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/reus/ermita-de-misericordia | títol=Santuari de Misericòrdia | obra=Mapa de recursos culturals | editor=Diputació de Tarragona}}