Diferència entre revisions de la pàgina «Santa Maria de Valldeflors»

Canvis menors, neteja AWB
(Es desfà la revisió 15901279 de 176.83.28.52 (Discussió))
(Canvis menors, neteja AWB)
'''Mare de Déu de Valldeflors''', és una [[església (arquitectura)|església]] d'origen [[romànic]] al municipi de [[Tremp]], al [[Pallars Jussà]]. És també patró de la parròquia, i de la ciutat, sant Bonifaci, màrtir, una relíquia del qual es venera a la col·legiata de Tremp.
 
És seu de l'arxiprestat del Pallars Jussà, del [[Bisbat d'Urgell]], a més d'exercir de cap d'una agrupació de parròquies que inclou les de [[la Santa Creu de l'Alzina]], [[Sant Pere d'Aransís]], [[Sant Esteve de Castellnou de Montsec]], [[Santa Maria de Cellers|Sant Joan Baptista de Cellers]], la [[Mare de Déu de l'Esperança de Claret]], [[Santa Maria d'Eroles|l'Assumpció d'Eroles]], [[Sant Pere de Fígols de Tremp]], [[Santa Fe de Fontsagrada]], [[Sant Pere de Gavet]], la [[Santa Maria de Guàrdia de Tremp|Mare de Déu del Remei de Guàrdia de Noguera]], [[Santa Maria de Llimiana|l'Assumpció de Llimiana]], [[Sant Roc de Mata-solana]], [[Sant Martí del Meüll]], [[Sant Miquel de Moror]], [[Santa Maria de Mur]], [[Sant Urbà dels Obacs]], [[Sant Joan Baptista de Palau de Noguera]], [[Sant Martí de Puigcercós]], [[Santa Anna de Puigverd]], [[Sant Esteve de la Sarga (església)|Sant Esteve de la Sarga]], [[Sant Miquel de la Vall (església)|Sant Miquel de la Vall]], [[Sant Salvador de Toló (església)|Sant Salvador de Toló]], [[Sant Serni (església)|Sant Serni]], [[Sant Esteve de Tendrui]], [[Sant Vicenç de Toló]] i la [[Mare de Déu del Roser de Casa Miret|Mare de Déu del Roser de Vilamolat]].
 
El 2012, i des del 2005, aquesta agrupació de parròquies està servida per un rector, un sacerdot diocesà adscrit i dos sacerdots de la Sagrada Família també adscrits.
 
[[Fitxer:Capitell 1 de Santa Maria de Valldeflors de Tremp.png|upright=.8|thumb|Un dels capitells conservats, el 1900 a Tremp mateix]]
Obra bàsicament del [[{{segle |XVII]]|s}}, construït entre [[1638]] i [[1647]], i amb un campanar edificat el [[1909]], queden restes del romànic a la façana de migdia, on l'arc exterior de la porta ornat amb una bola a cada carreu no ha estat desgastat pel temps. Del claustre de l'antiga canònica augustiniana se'n conserven sis [[capitell]]s al [[Museu Diocesà d'Urgell]] des del [[1957]] i almenys un més a Tremp mateix.
 
L'església compta amb interessant [[orgue]] [[barroc]] restaurat a principis de [[{{segle |XX]]|s}} pel [[Dr. Pearson]].
 
L'església de Santa Maria de Valldeflors de Tremp ha estat declarada bé cultural d'interès nacional en la categoria de monument històric, per acord del Govern de la Generalitat de Catalunya que publica el DOGC del 29 de desembre del 2006.
== Referències ==
{{referències|refs=
<ref name="patmapa">{{ref-web| url= http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_476 | títol=Església parroquial de Santa Maria de Valldeflors | obra=Pat.mapa: arquitectura | consulta=17 desembre 2012 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
}}
 
* [[Joan-Albert Adell i Gisbert|ADELL I GISBERT, Joan-Albert]] [et al.]. "Santa Maria de Tremp (o de Valldeflors)". Dins ''El Pallars''. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7
* BALUST I CLAVEROL, Lídia. "Les restauracions del patrimoni artístic al Pallars". A: ''XXXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Collegats. Revista del Centre d'Estudis del Pallars 1991, 5''. Tremp: Centre d'Estudis del Pallars i Garsineu Edicions, 1991. ISBN 84-88294-04-2
* {{ref-llibre|cognom=Bellmunt i Figueras |nom=Joan |capítol=Tremp |títol=Pallars Jussà, IV | editorial=Pagès Editors |lloc=Lleida |data=2000 |pàgines= |col·lecció=Fets, costums i llegendes, 34 |isbn=84-7935-755-X |ref= }}
* BURON, Vicenç. ''Esglésies i castells romànics del Pirineu català i Andorra: Guia''. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X
* {{ref-llibre|cognom=Coy Cotonat |nom=Agustí |títol=Sort y comarca Noguera Pallaresa | editorial=Imprenta y litografía de la Viuda de José Cunill |lloc=Barcelona |data=1906 |pàgines= |isbn= |ref= }} Edició facsímil: {{ref-llibre|cognom= |nom= |títol=Sort y comarca Noguera Pallaresa por D. Agustín Coy y Cotonat, capellán del Regimiento Cazadores de Treviño 26 de Caballería | editorial=Garsineu Edicions |lloc=Tremp |data=2005 |pàgines= |isbn=84-95194-76-7 |ref= }}
* [[Josep Maria Gavín i Barceló|GAVÍN, Josep M.]] ''Pallars Jussà''. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies,8). ISBN 84-85180-25-9
* {{ref-llibre|cognom=Rocafort |nom=Ceferí|enllaçautor= Ceferí Rocafort |capítol=Provincia de Lleyda |títol= [[Geografia general de Catalunya]] dirigida per [[Francesch Carreras y Candi]] | editorial=Establiment Editorial de Albert Martín |lloc=Barcelona |data=1918 |pàgines= |isbn=No en té |ref= }}
 
== Enllaços externs ==
320.103

modificacions