El rei Joan II va aconseguir mantenir la fidelitat d'Aragó, València i Sicília mentre Catalunya s'oposà a ell i el desposseí de la corona. L'exèrcit de la [[Generalitat de Catalunya]], sota les ordres de d'[[Hug Roger III de Pallars Sobirà|Hug Roger PallarésIII]], va assetjar la reina [[Joana Enríquez|Joana]] i el seu fill Ferran a la fortalesa de [[Girona]]. La reina es va mantenir ferma en la defensa de la ciutat fins que van arribar les tropes del rei, que ajudades per tropes franceses de [[Lluís XI de França|Lluís XI]] van aixecar el setge. El preu de l'ajuda francesa foren 200.000 [[dobler]]s d'or a pagar en un any. Com a garantia de pagament, però, s'empenyoraren els comtats de [[comtat de Cerdanya|Cerdanya]] i el [[comtat de Rosselló|Rosselló]], que passarien al regne francès en cas de no efectuar-se el pagament, com així fou. Al llarg de la Guerra civil la Generalitat de Catalunya oferí la corona a diversos nobles, entre ells [[Enric IV de Castella]], que fou nomenat [[comte de Barcelona]] i senyor del principat, però a qui la noblesa castellana l'obligà a abandonar Catalunya. També foren designats [[Pere el Conestable de Portugal]], que fou vençut per l'infant Ferran a la [[batalla de Calaf]], i [[Renat I de Nàpols]]. Joan II va mantenir les lluites fins i tot cec i amb setanta anys, ajudat pel seu fill Ferran. El [[1472]] va aconseguir entrar a [[Barcelona]], obligant als rebels a rendir-li obediència. Aquell mateix any es realitzà la [[Capitulació de Pedralbes]], que posà fi al conflicte armat entre els dos bàndols i on el rei es mostrà clement amb els vençuts.
