Wilhelm Friedemann Bach: diferència entre les revisions

| guardons =

}}

 

Fou fill primogènit del mestre Joan Sebastià i també el de més dots naturals pel cultiu del bell art que immortalitzà el nom del seu pare. Instruït per aquest va fer en la seva joventut progressos notables. Des de l'edat de dotze anys freqüentà la ''Thomas Schule'' i més tard la universitat de Leipzig, sobresortint en l'estudi de les matemàtiques, als vint-i-tres anys ja era organista de l'església de Santa Sofia de [[Dresden]], i el [[1747]] director de la música i organista de la de Santa Maria de Halle; la seva desordenada vida no li permetia subjectar-se al compliment dels deures del seu càrrec i va haver de deixar-lo el [[1764]]. A partir d'aquesta data vivia donant concerts a [[Leipzig]], [[Brunswick]], [[Gottinga]], i per últim a Berlín, on morí en la més trista misèria. Els seus coetanis admiraven en ell al millor organista i compositor del seu temps, després del seu pare; el seu germà Emmanuel estava convençut que Friedemann tenia condicions per brillar a l'altura d'aquell si s'ho hagués proposat. Les composicions seves que han arribat fins a nosaltres resten plenes de trets inspiradíssims i d'exquisida delicadesa; s'hi pot admirar la cura de la composició, unit a un segell personal que els dóna un caràcter propi. Entres elles citarem: dues obres de música religiosa (per a Pentecosta i Advent), concerts, sonates i poloneses per a piano, fuges per a orgue, una sonata per a dos pianos, etc.. A més deixà escrita una obra vers el tritoni harmònic. L'agitada vida de Friedemann serví d'argument per a una novel·la de Brachvogel.