Corts Catalanes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - necessitava de l'aprovació + necessitava l'aprovació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
== Composició de les Corts ==
Les componien el Rei i els anomenats tres [[Junta de Braços|braços]] de corts: L'eclesiàstic, el militar o noble, i el reial o de les viles, els membres d'aquest últim eren anomenats [[Síndic|síndics]]. El rei convocava i obria les Corts amb un discurs o «Proposició reial».<ref>Coll i Alentorn, Miquel: [http://books.google.cat/books?id=nrGpXHsfL3UC&pg=PA78&dq=actes+de+cort+catalanes&as_brr=3&ei=7e1VS-lUqqLMBIvypP4F&hl=ca&cd=9#v=onepage&q=&f=false Història, Volum 2]</ref> La legislació es promulgava basant-se en l'acord entre el rei i els braços de cort, els quals podien reunir-se per separat o conjuntament.
== Lleis: Les Constitucions generals de Catalunya ==
Línia 26:
Les Corts Generals de la corona d'Aragó eren corts conjuntes de les Corts d'[[Regne d'Aragó|Aragó]], de [[Regne de València|València]] i del [[Principat de Catalunya|Principat]]. El [[Regne de Mallorca]] no convocava Corts i enviava els seus representants a les Corts del Principat. Com que no es podien convocar fora del Principat ni fora d'Aragó, normalment se celebraven a [[Montsó]] o a [[Fraga]], localitats situades a la frontera d'ambdós territoris.
===
Fou durant el regnat de [[Pere el Gran]] ([[1276]]-[[1285]]) que les Corts Reials Catalanes prengueren la forma institucional. Les primeres [[Corts de Barcelona (1283)|Corts catalanes]] foren les que se celebraren a [[Barcelona]] l'any [[1283]]. En aquesta cort el rei s'obligava a celebrar ''General Cort'' anualment, amb la participació representativa per tractar del bon estat i reformació de la terra. El mateix rei establí que:
{{Citació|«.. .si nós i els successors nostres volem fer alguna constitució o estatut a Catalunya, <br/>els sotmetrem a l'aprovació i consentiment dels [[Prelat]]s, dels [[Baró|Barons]], dels [[Cavaller]]s i dels [[Ciutadà|Ciutadans]]...».(lib. 1.tit.15.const.1.pag.43)}}
Tot i això, el període anual de convocatòria no s'arribà a complir del tot, així que més tard s'aprovà que la reunió de les Corts es realitzés triennalment.
===Diputació del General ===
{{AP|Diputació del General de Catalunya}}
A les [[Corts de Montsó (1289)]], és designada una Diputació del General com a diputació permanent per recaptar el "servei" o tribut que els [[Junta de Braços|braços]] concedien al rei a petició seva; aquesta diputació permanent esdevindria el [[1359]] la Diputació del General, el reglament de la qual fou utilitzat per crear el [[1418]] la [[Generalitat Valenciana]]. Les [[Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358)|Corts Generals]] de [[1358]]-[[1359]], celebrades a [[Barcelona]], [[Vilafranca del Penedès]] i [[Cervera]] durant el regnat de [[Pere el Cerimoniós]] ([[1336]]-[[1387]]), estigueren caracteritzades per la [[Guerra dels dos Peres|Guerra contra Castella]]. Les grans despeses per la corona van motivar que les Corts designessin dotze diputats amb atribucions ja executives en matèria fiscal i uns "[[oïdors de comptes]]" que controlarien l'administració sota l'autoritat simbòlica del diputat eclesiàstic de
===Enfrontament amb l'absolutisme ===
L'any 1519, les Corts es reuniren a Barcelona per reconèixer al primer monarca conjunt de les Corones d'Aragó i de Castella, [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I]], i per discutir i aprovar el donatiu a la Cort Reial. Va ser durant la seva estança a Barcelona que Carles se n'assabentà de la seva elecció com a emperador del Sacre Imperi amb el nom de Carles V.
Durant el període dels [[Dinastia dels Habsburg|Àustries]], les Corts foren cada vegada menys cops convocades, donat que era un fre al poder absolut reial. Per això la Generalitat, com a òrgan encarregat de vetllar pel compliment de les [[Constitucions de Catalunya]], va anar prenent més protagonisme i força. ▼
▲Durant el període dels [[Dinastia dels Habsburg|Àustries]], les Corts foren cada vegada menys cops convocades, donat que era un fre al poder absolut reial. Per això la Generalitat, com a òrgan encarregat de vetllar pel compliment de les [[Constitucions de Catalunya]], va anar prenent més protagonisme i força. Les Corts de 1626, realitzades durant el regnat de Felip III (IV de Castella) quedaren fins i tot interrompudes, finalitzant-se en la següent convocatòria, l'any 1632.
=== Abolició ===
Les darreres [[Corts de Barcelona (1705)|Corts Generals]] les va celebrar l'[[Carles VI, emperador romanogermànic|arxiduc Carles]] (o Carles III) a Barcelona el [[1705]]-[[1706]]. Durant aquesta darrera Cort General el Principat va modernitzar la legislació i el sistema institucional de forma considerable, així com es realitzà, segons l'historiador [[Joaquim Albareda]], un avenç important en l'establiment de drets individuals, civils i polítics, amb mesures com el secret de correspondència o la inviolabilitat dels càrrecs de la Diputació.<ref>{{cita libro |apellido=Albareda Salvadó |nombre=Joaquim |título=La Guerra de Sucesión de España (1700-1714) |enlaceautor=Joaquim Albareda |año=2010 |páginas=182-183 |cita=}}</ref> Amb els [[Decrets de Nova Planta]], més que abolir-se ''de iure'', es va escapçar i anul·lar la seva eficàcia:
{{citació|2. [En castellà] He resuelto, que en el referido Principado, se forme una Audiencia, en la qual presidais Vos el Governador, Captan General, ò Comandante General de mis Armas, que aí huviere, de manera que los Despachos, despues de empezar con mi dictado, prosigan en su nombre; el qual Capitan General, ò Comandante, ha de tener solamente voto en las cosas de govierno, y esto hallandose presente en la Audiencia, devienvdo en Nominaciones de Oficiios y cosas graves, el Regente avisarle un dia antes de lo que se ha de tratar, con papel firmado de su mano, ò de palabra, con el Escrivano principal de la Audiencia. Y si el negocio pidiere pronta deliberacion, se avaisará con más anticipación.|([http://www.mcu.es/archivos/lhe/Consultas/imagen.jsp?cod=003646&pos=2 Article 2]) }}
Linha 45 ⟶ 49:
{{citació|2. [Traducció al '''català'''] He resolt, que en el referit Principat, es formi una Audiència, en què presidiu vós el Governador, Capità General, o Comandant General de les Armes, que allà hi hagués, de manera que els Despatxos, després de començar amb el meu dictat, prossegueixin en nom seu, el qual Capità General, o Comandant, ha de tenir només vot en els afers de govern, i trobant-se present això a l'Audiència, devent en Nominacions d'Oficis i coses greus, el Regent avisar-lo un dia abans del que s'hi ha de tractar, amb paper signat de la seva mà, o de paraula, amb l'Escrivà principal de l'Audiència. I si el negoci demanés una deliberació aviat, s'avisarà amb més antelació.|}}
A partir d'aleshores els síndics (procuradores a Castella) van ser convocats a les [[Corts de Castella]], un òrgan consultiu al qual el rei concedia [[privilegi]]s o [[furs]], i que a diferència de les Corts de la Corona d'Aragó no eren un òrgan normatiu. Posteriorment s'ha apel·lat repetidament als [[drets històrics]] per recuperar les institucions.
==Referències==
| |||