Corts Catalanes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Fernando II entre dos escudos del Señal Real de Aragón.jpg|thumb|333px263px|'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV]]
La '''Cort General de Catalunya''' o '''Corts Catalanes''' fou l'[[poder legislatiu|òrgan legislatiu]] del [[Principat de Catalunya]] des del [[segle XIII]] fins al [[segle XVIII]]. Establertes el [[1283]], segons [[Thomas Bisson]], han estat considerades des d'antic pels historiadors el model per excel·lència del [[parlament]] medieval. Altrament però, tot i que les Corts Catalanes provenen de les tradició de les assemblees de [[Pau i Treva de Déu]] iniciades el [[1021]], les primeres corts de la història d'Europa són les que organitzà el rei [[Alfons IX]], les [[Corts de Lleó de 1188]]. Convocades cinquanta anys abans que les corts angleses són considerades les primeres corts de tota Europa amb participació popular efectiva després de la [[caiguda de l'Imperi Romà]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Keane |nom=John |títol=The Life and Death of Democracy |llengua=anglès |editorial=W. W. Norton & Company |data=2009 |pàgines= |isbn=0393058352}}</ref>
 
Línia 43:
 
=== Abolició ===
[[Fitxer:Convocatòria de la Cort de 1705.tif|200px|thumb|Convocatòria de la Cort General de 1705]]
Les darreres [[Corts de Barcelona (1705)|Corts Generals]] les va celebrar l'[[Carles VI, emperador romanogermànic|arxiduc Carles]] (o Carles III) a Barcelona el [[1705]]-[[1706]]. Durant aquesta darrera Cort General el Principat va modernitzar la legislació i el sistema institucional de forma considerable, així com es realitzà, segons l'historiador [[Joaquim Albareda]], un avenç important en l'establiment de drets individuals, civils i polítics, amb mesures com el secret de correspondència o la inviolabilitat dels càrrecs de la Diputació.<ref>{{cita libro |apellido=Albareda Salvadó |nombre=Joaquim |título=La Guerra de Sucesión de España (1700-1714) |enlaceautor=Joaquim Albareda |año=2010 |páginas=182-183 |cita=}}</ref> Amb els [[Decrets de Nova Planta]], més que abolir-se ''de iure'', es va escapçar i anul·lar la seva eficàcia: