Sagrat Cor de Jesús de Tarragona: diferència entre les revisions

Canvis menors, neteja, replaced: de A → d'A AWB
m (Robot treu plantilla ''{{cal coor}}'' o ''{{coord}}'' perquè ja hi ha la plantilla ''{{[Ii]nfotaula d'organització}}'')
(Canvis menors, neteja, replaced: de A → d'A AWB)
 
==Primera etapa: de la fundació 1866 al 1917 ==
La institució que fou el fonament de l'actual Fundació Privada Col·legi Sagrat Cor de Jesús de Tarragona es va iniciar com una obra benèfica i educativa: un asil d'òrfenes, ubicat a la Plaça de Palau núm.2. Era l'any [[1866]], en temps de la primera general successora de [[Santa Joaquima de Vedruna]], la mare Paula Delpuig, que les [[Orde dels Carmelites|germanes carmelites de la Caritat]] arribaren a [[Tarragona]].
 
L'arquebisbe Francesc Fleix i Solans, amb el consens de l'Ajuntament de la ciutat, sol·licità a la Congregació que una petita comunitat de germanes es fessin càrrec de l'asil d'òrfenes. L'equip educatiu inicial va estar format per tres germanes, una amb el títol de mestra i les altres dues ajudants. En aquell moment, el nombre d'òrfenes ascendia a vuit. Com estava previst en les bases del contracte, s'establí l'escola. El nombre de germanes augmentà a sis per atendre les classes de pàrvuls i l'externat d'ensenyança primària. Al voltant de [[1875]]-[[1876]] s'amplià el centre i, a partir de llavors, s'admeteren alumnes internes. El col·legi s'acomodà a les [[Legislació|lleis]] que regulaven l'[[ensenyament]], però la formació de les alumnes es guiava per l'estil Vedruna: una disciplina agradable i un aprenentatge motivador, assequible i actiu, mitjançant la comprensió i el diàleg. Una pedagogia basada en l'amor.
Des de la fundació, el [[1866]], fins a l'any [[1917]], col·legi i asil funcionaven junts. L'any [[1917]] se separaren. L'asil romangué a la Plaça de Palau fins a l'any [[1936]] i el col·legi es traslladà al centre de la ciutat, al carrer August núm. 17. S'inaugurà el 24 de setembre de 1917, prengué el nom de Sagrat Cor de Jesús (l'antic duia el nom de Mª Immaculada). Aviat va viure un ressorgiment i, a més de pàrvuls i ensenyança primària, s'impartien, des de [[1924]], estudis de [[batxillerat]] i [[magisteri]].
 
El [[18 de juliol]] de [[1936]], en esclatar la [[Guerra Civil]], la casa que cobejava l'asil fou saquejada i destruïda per un incendi (fou un dels dos edificis de religioses que es cremaren a [[Tarragona]]). Les germanes varen haver de fugir precipitadament amb les òrfenes.
 
Els primers dies de la Guerra Civil, el [[Partit Obrer d'Unificació Marxista]] (POUM) confiscà el col·legi. Durant els tres anys de la guerra l'immoble tingué diversos usos: primer fou seu del POUM i després la Delegació Comarcal del [[Consell de l'Escola Nova Unificada]] (CENU), l'habilità com "Escola Primària Unificada". Quan les tropes del General [[Franco]] entraren a [[Tarragona]] el [[14 de febrer]] de [[1939]], s'hi hostatjaren soldats.
 
[[Fitxer:Col·legi1918.jpg|thumb|leftesquerra|Façana del col·legi l'any 1918]]
A poc a poc, anaren tornant les germanes, procedents dels diferents indrets o s'havien refugiat durant els anys de guerra, de manera que la Comunitat va quedar restablerta al col·legi. El dia [[1 d'abril]] de [[1939]], l'arquitecte [[Josep Maria Jujol]], deixeble de Gaudí, fou qui dirigí la tasca de reconstrucció.
 
L'any [[1944]] seguí l'ampliació, amb l'adquisició d'una nova casa, que permetia eixamplar el col·legi uns dos-cents metres quadrats per la part est. Des del [[1939]] al [[1964]] s'impartiren els següents nivells: [[Educació infantil|pàrbuls]], [[Educació primària|ensenyança primària]], [[comerç]], [[batxillerat]] i [[magisteri]].
 
La fundació de l'escola de Magisteri de l'Església Beata [[Joaquima de Vedruna]], amb el beneplàcit del Sr. Arquebisbe Arce Ochotorena, tingué lloc l'any [[1948]]. Això donà més prestigi encara al centre.
 
Quant a les festes anuals, cal remarcar el ''Dia de la Presentació'', [[21 de novembre]]; el dia de la Immaculada; el [[26 de febrer]], aniversari de la Fundació de l'Institut de les Germanes Carmelites de la Caritat; el Diumenge de Rams; el [[22 de maig]], dia dedicat al culte de la fundadora. Tancant aquesta munió de festes de caràcter religiós, trobem el dia del Sagrat Cor de Jesús, festivitat que s'iniciava amb una solemne celebració litúrgica i la processó amb el Santíssim, escortat per les nenes que havien fet la comunió aquell any i nens vestits de cremats.
 
[[Fitxer:Col·legi1930.jpg|thumb|rightdreta|Enderrocament de l'antic col·legi]]
La festa amb caire més lúdic i més recordada anys després pels alumnes era l'anomenada Festa del Jardí. Se celebrava un diumenge a la tarda. Les activitats es feien extensives a tots els alumnes: jocs pels petits, representacions, [[patinatge artístic]], [[gimnàstica rítmica]]... Sortien els [[cabuts]] i es venien números per als sortejos de la tómbola missional, els beneficis dels quals anaven destinats a les missions que les carmelites de la caritat tenen i tenien arreu del món. Les alumnes eren acompanyades per familiars i amics. L'any [[1940]] s'estrenà l'himne del col·legi amb lletra de la Germana Gertrudis Sentis Vilanova i música del compositor Mossèn Salvador Ritort i Faus. Coincideix amb l'any de la beatificació de [[Joaquima de Vedruna]].
 
El [[1942]] tingué lloc la celebració de les noces d'argent del Col·legi al carrer August amb diferents actes, entre els quals podem esmentar la representació d'un auto sacramental per part de les alumnes més grans.
 
L'augment de l'alumnat de [[batxillerat]] i la implantació de l'Escola de [[Magisteri]] feren que les ampliacions dutes a terme l'any [[1944]] foren insuficients per a un desenvolupament normal de les activitats pedagògiques. Era necessari, doncs, cercar un nou emplaçament per al col·legi. Aquest es va trobar, després d'una llarga recerca, en un solar integrat per diverses parcel·les en la nova expansió de [[Tarragona]], terreny ampli comprès entre els carrers Baró de les Quatre Torres, Bisbe Borràs (Avui Mn. Salvador Ritort), Marquès de Montoliu i un carrer sense nom. El solar, globalment, tenia més de nou mil metres quadrats. Després, s'hi afegiren els terrenys que avui són els camps d'esport.
 
Aquest ampli solar incloïa una torre -a la parcel·la de les clarisses- anomenada Torre de Sant Josep, la qual -un cop fet el trasllat- es dedicaria a residència de les aspirants a ingressar en la congregació des del [[1959]] al [[1977]]. Aquesta torre fou enderrocada l'any [[1981]], quan el carrer Marquès de Montoliu fou urbanitzat.
 
El [[12 d'abril]] de [[1959]] -dinou anys després de la beatificació de [[Joaquima de Vedruna]]-, [[Joan XXIII]] la va proclamar Santa. Es feren importants celebracions, que duraren una setmana, del 10 al 17 de maig. El darrer dia l'Ilm. Cardenal Arquebisbe Benjamin de d'Arriba i Castro i tots els assistents a les celebracions solemnes d'aquell dia -pares, alumnes, autoritats...- s'adreçaren als terrenys on s'ubicaria el nou col·legi per beneir la [[primera pedra]], la qual se soterrà al lloc on s'edificaria l'església. En acabar els diversos parlaments, es procedí a descobrir la làpida del carrer que portaria el nom de Joaquima de Vedruna, en ser urbanitzat.
 
==Tercera etapa: construcció del col·legi actual 1964 fins avui ==
El [[14 de setembre]] de [[1962]] es va rebre el permís per edificar. L'emplaçament del nou centre -de forma [[rectangle|rectangular]]- quedaria circumdat pels carrers Santa Joaquima de vedruna, Bisbe Borràs, Marquès de Montoliu i Baró les Quatre Torres.
[[Fitxer:Primera pedra1.jpg|thumb|rightdreta|Primera pedra del Sagrat Cor de Jesús]]
 
La construcció es féu en tres fases: primer es va aixecar el bloc d'aules, integrat per planta baixa i tres pisos, el darrer dels quals inicialment fou destinat a [[dormitori]] de les internes (actualment, totalment renovat, acull les aules de [[batxillerat]]). Enfront es construí el bloc que ocupa la Comunitat de Germanes. La planta baixa d'aquest bloc està destinada a [[menjadors]], [[Cuina (espai)|cuina]] i [[rebost]]. En el semi-soterrani, primer s'ubicà una [[capella (arquitectura)|capella]] i després la sala d'actes.
 
En una segona fase, es construí el [[Pavelló (arquitectura)|pavelló]] central, on es troben les portes d'accés principals i la recepció. La façana dóna al carrer Santa Joaquima de Vedruna. Posteriorment s'edificà l'[[Església (arquitectura)|església]], en el xamfrà format pels carrers Santa Joaquima de Vedruna, i Baró de les Quatre Torres, entre la recepció i la Comunitat.
[[Fitxer:Sagrat Cor.jpg|thumb|leftesquerra| Façana de l'església al Sagrat Cor de Jesus]]
Finalment, es pavimentà el [[pati]] central. L'any [[1970]] s'inaugurà la pista poliesportiva i els altres camps. El [[16 de febrer]] de [[1983]] s'acabà d'urbanitzar el jardí.
 
Durant l'[[estiu]] de l'any [[1964]], es féu el trasllat del col·legi a la nova ubicació. Només hi havia dos blocs construïts. El curs [[1964]]-[[65|1965]] s’inicia i es desenvolupa ja amb regularitat. El dia [[3 d'octubre]] s'incorporen les internes. S'ampliaren els estudis amb la incorporació del [[Batxillerat]] Tècnic Administratiu el curs [[1968]]-[[69|1969]], i el curs pre-universitari.
 
== Enllaços externs ==
* {{Oficial|http://www.sagratcor.cat}}
 
{{ORDENA:Sagrat Cor De Jesus De Tarragona}}
400.196

modificacions