Retaule de Sant Eloi dels argenters: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
Canvis menors, neteja AWB |
||
Línia 11:
| museu= Museu Nacional d'Art de Catalunya
}}
[[
El '''Retaule de Sant Eloi dels argenters''', són dues grans taules de [[Pere Nunyes]] pintades entre 1526-1529 que actualment forma part de la col·lecció permanent del [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]]. Eren les portes que tancaven el retaule tallat de 1510 obra de [[Pere Torrent]] i l'escultor [[Joan Petit Monet]].<ref>{{invno MNAC|015893-CJT}}</ref>
El portuguès Pere Nunyes va protagonitzar un dels discursos pictòrics més atractius de la primera meitat del
== Història ==
Línia 21:
Acabada l'obra de talla, el 3 de gener de 1526 la confraria d'argenters de Barcelona encarregà al pintor Pere Nunyes la pintura i el daurat del retaule de la seva capella, situada a l'[[església de la Mercè]],<ref name="mnac"/> pel preu de 330 ducats d'or, cobradors en terminis anyals. Les capitulacions especificaven que hauria de daurar i pintar tota l'obra de talla i les portes ''«... faent en aquelles les istóries o ymages que los dits (cònsols) voldran e diran (...) e hage de pinctar de part de fora de les dites portes la Salutació de Nostra Dona, de blanch e negre...»''.{{sfn|Carrera i Macià |1998|p=28}}
El 1529 la fàbrica ja estava enllestida.
El 1749 l'obra fou traslladada a una altra capella del mateix temple, la de [[Santa Maria del Socors]]; el 1773 el retaule fou desmuntat i, finalment, substituït per un altre. Només es conservaren les pintures de les portes del retaule, la resta no se sap on va anar a parar.<ref name="mnac">[http://www.mnac.es/colleccio/col_fitxa.jsp?lan=001&card=1&face=1&style=renaixement.col_renaixement_ambit_43 Comentari de l'obra al web del MNAC]</ref>
Línia 28:
Estan formades per sis taules en dos fulls, la cimera dels quals té forma arrodonida. Cadascuna de les taules va emmarcada, per la banda de dalt, amb una [[traceria]] calada de fulles i arcs trilobulats.
L'interior de les portes ofereix sis episodis de la vida de [[Eloi de Noyon|sant Eloi]], patró dels argenters: en una banda, ''Naixement de sant Eloi'', ''Pesatge de les selles davant el rei Clotari'', ''Consagració episcopal de sant Eloi''; i a l'altra, ''Baptisme d'uns infidels'', ''Translació del cos de sant Marçal'', i ''Mort de sant Eloi''.
L'exterior de les portes mostra un sol tema, ''l'Anunciació'', escena de gran modernitat que s'hauria de vincular amb les lliçons apreses a Roma, ja que un art d'aquest nivell sembla impossible d'assolir només a partir del gravat. La llibertat de Nunyes a l'hora de l'execució s'explicaria perquè es tractava d'una simple grisalla en la part externa de les portes: una obra amb menys exigències per part del comitent, que era visible només en dies no assenyalats i en condicions lumíniques precàries.<ref name="mnac"/>
Línia 42:
== Bibliografia ==
* {{ref-publicació|cognom=Bosch i Ballbona |nom= Joan |enllaçautor= |coautors= |article=Un «Miracle» per a Pere Nunyes |url= http://ddd.uab.cat/pub/locus/11359722n6p229.pdf|format= |llengua= | consulta= 23 d'agost de 2012|publicació= Locus Amoenus| editorial= |lloc= 6|volum= |exemplar= |data= 2003|pàgines= pàg. 229-256|issn= |citació= |ref= harv}}
* {{ref-publicació|cognom=Carrera i Macià |nom= Josep M. |enllaçautor= |coautors= |article=Naixement de Sant Eloi |url= http://www.acmcb.es/ebdml/1186/obstetricia_03.pdf|format= |llengua= | consulta= 23 d'agost de 2012|publicació= Història de l'obstetrícia i la ginecologia catalana| editorial= Societat Catalana d'Obstetrícia i Ginecologia|lloc= |volum= |exemplar= |data= 1998|pàgines= pàg. 28|issn= |citació= |ref= harv}}
* {{ref-llibre | cognom = DDAA | títol = Museu Nacional d'Art de Catalunya | any = 2009 | editorial = Mnac i SCALA GROUP S.p.A | lloc = Florència | isbn = 978-84-8043-198-9}}
{{MNAC}}
<!--ORDENA generat per bot-->
{{ORDENA:Eloi Dels Argenters}}
[[Categoria:Quadres del Renaixement]]
[[Categoria:Col·lecció d'art renaixentista i barroc del Museu Nacional d'Art de Catalunya]]
|