Col·legiata de Santa Maria de Xàtiva: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula |
|||
Línia 1:
{{Infotaula edifici
|right
| nom = Col·legiata de Santa Maria de Xàtiva
| imatge = Seu de Xàtiva i núvols.JPG
| peu = Façana
| comarca = Costera
| municipi = Xàtiva
| localitzacio = Centre població
| coordenades = {{coord|38|59|17.05|N|0|31|5.68|W|region:ES-CV|display=inline,title}}
| altitud =
| construccio = XVI
| estil = Renaixement, Barroc
| començament = finals del s. XVI
|
| acabament = principis del s. XX
| diocesi = València
| festivitat =
| arquitectes =
|
|
| material = Maçoneria de pedra i morter de calç. Carreus
|
}}
L{{'}}'''Església Col·legiata Basílica de Santa Maria''' és l'església principal de la ciutat de [[Xàtiva]], [[la Costera]], [[País Valencià]], també es coneix com la Seu. Començà a construir-se el [[1596]]. És l'edifici religiós més important de la ciutat. Després de la conquesta de Xàtiva de [[Jaume I]] l'antiga mesquita major va esdevenir església cristiana, dedicada a Santa Maria, com era costum en el rei, erigint-la en cap d'un dels tres ardiaconats i arxidiaconat de la diòcesi. El 1413, el [[Benet XIII d'Avinyó|papa Benet XIII]] l'elevà a la categoria de [[col·legiata]],<ref>{{Ref-web|url = http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0072536.xml|títol = Col·legiata de Xàtiva (Gran Enciclopèdia Catalana)| consulta = 13/02/2015|llengua = | editor = |data = }}</ref> creant en ella quinze canonges, un degà, un sagristà i un cabiscol. És monument nacional des de [[1931]] i basílica menor des de [[1973]].<ref name="Sapiens">{{ref-publicació | cognom= Maceda| nom = Víctor | article = De mesquita a Seu | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 71 | data = setembre 2008 | pàgines = p. 58 |issn = 1695-2014}}</ref>
| |||