Monestir de Santes Creus: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula |
Canvis menors, neteja, replaced: segle XIV → {{segle|XIV}} (2) AWB |
||
Línia 13:
| designacio1_id = BCIN: 4-MH<br />BIC: RI-51-0000196
}}
El '''Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus''' és una de les joies de l'art [[edat mitjana|medieval]] [[Catalunya|català]] i està situat al poble de [[Santes Creus]], capital del municipi d'[[Aiguamúrcia]] ([[Alt Camp]]). Actualment és l'únic monestir de la [[Ruta del Cister]] que no té vida monàstica.<ref name="Sapiens">{{ref-publicació| cognom= Aguilera| nom = Gemma | article = La Renaixença de Santes Creus | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 76| data = febrer 2009 | pàgines = p. 32-37 |issn = 1695-2014}}</ref>
==Història==
===Fundació===
De l'orde del [[Cister]], filial de la [[Grand Selva]] ([[Llenguadoc]]), fou fundat l'any [[1150]] originàriament a [[Valldaura]], al [[Vallès Occidental]], per donació dels [[Montcada (llinatge)|Montcada]]. [[Guillem Ramon I de Montcada|Guillem Ramon de Montcada]] i els seus fills [[Guillem I de Montcada i de Bearn
El fet que s'escollís per a la ubicació de l'edifici del monestir una part baixa i no el cim de la muntanya, va ser per l'existència en aquest lloc d'algun tipus de construcció, ja que poc temps després de la donació ja es trobaven a [[Santa María de Valldaura]] dotze [[monjo]]s, tres [[conversió (religió)
La comunitat va sol·licitar al comte de Barcelona i príncep d'Aragó, [[Ramon Berenguer IV]] la concessió d'un lloc més proper a la recent conquerida [[Catalunya Nova]], per tal de traslladar-hi la casa conventual. El comte accedí i els hi donà l'Espluga d'Ancosa. El lloc no era gens apropiat per la vida conventual i per tant la comunitat mai hi construí un monestir, però sí una granja, coneguda amb el nom de Granja d'Ancosa.
Línia 29:
La primera etapa de construcció del monestir es perllongà durant 100 anys, i s'inicià amb el mandat del primer abat del país, Pere de Valldaura/Santes Creus (1158-1184), considerat l'abat fundador del monestir de Santes Creus. L'abat aprovà els plànols de l'edifici dins el més pur estil arquitectònic cistercenc, a semblança del monestir del qual procedia, el de la Grand Selva.
[[Fitxer:Monestir de Santes Creus - Claustre detall.JPG|thumb|
El [[1168]] es comencen a bastir les principals dependències monacals. La nova església es comença el [[1174]]. L'any [[1191]] es posava la primera pedra del dormitori dels monjos; l'any [[1211]], en temps de l'abat [[Bernat d'Àger]], es cobreix l'[[absis]]. L'església s'acaba el [[1226]], l'hospital de Sant Pere s'hi bastí l'any [[1229]]; l'any [[1302]] fou posada la primera pedra del refetor del claustre –avui desaparegut -, i l'any [[1313]] fou començat el claustre anterior i finalitzat l'any [[1341]], obra de [[Reinard Fonoll]], arquitecte [[anglès]].
Aviat els monjos iniciaren una política d'expansió territorial a una i altra banda de l'eix del riu Gaià, adquirint terres a la Marca del Penedès, al Tarragonès, a l'Alt Camp, a la Segarra, a l'Urgell, i l'Anoia, i altres llocs més allunyats del monestir, com al Baix Ebre, Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès Occidental.
Línia 37:
A mitjan [[segle XIII]] la monarquia catalana interfereix en la ritme de l'abadia mostrant un interès per la mateixa que alhora pertorba la senzillesa de la vida monàstica cistercenca i engrandeix el complex monacal amb construccions noves i valuoses. És època de l'abat [[Sant Bernat Calvó]] (1226-1233), conseller de [[Jaume el Conqueridor]] (1213-1276), a qui va acompanyar en les conquestes de Mallorca i València.
Un impuls notable el rebé quan durant el govern de l'abat Gener (1265-1293) el monestir es convertí en tomba del comtes-reis, cosa que comportà la dignificació del monestir a fi d'acollir les restes reials. El successor a la corona, [[Pere el Gran]] (1276-1285), va dispensar el seu reial patrocini a l'abadia i hi va voler ser enterrat, com també ho serien després el seu fill [[Jaume el Just]] (1291-1337) i la seva esposa, [[Blanca de Nàpols
[[Fitxer:Monestir de Santes Creus - Claustre2.JPG|thumb|
Un dels abats més importants fou fra [[Bonanat de Vilaseca]], en temps del qual, i sota el patronatge reial de Jaume el Just, es fundà la filial de [[Monestir de Santa Maria de la Valldigna|Santa Maria de Valldigna]], l'any [[1298]], i deu anys més tard el [[monestir d'Altofonte]] a [[Sicília]]. No cal dir que, en temps d'aquests dos monarques, el monestir assolí una importància primordial dins el món monacal cistercenc català. Ambdós reis foren sebollits a Santes Creus.
[[Fitxer:Sepulcre Margarida de Prades.jpg|thumb|Sepulcre de la reina [[Margarida de Prades]] (1387/88-1429), a l'interior de l'església]]
A instàncies d'aquest últim monarca es van convertir les habitacions abacials en palau reial, i a la seva voluntat es deu la demolició del claustre [[romànic]] per ser substituït pel gòtic actual, així com la construcció del [[cimbori]] sobre el creuer de l'església. A [[Pere el Cerimoniós]] (1336-1387) cal atribuir l'emmurallament del recinte monacal i també que, a causa de la seva predilecció pel [[monestir de Poblet]], el de Santes Creus deixés de ser palau i panteó reial; per això, les dependències palatines van tornar a destinar-se a habitacions abacials.
El monestir fou fortificat per a la defensa entre els anys 1376 i 1378 per raó de la guerra amb Castella. Arran d'aquestes fortificacions, les relacions del monarca amb l'abat Ferrera foren tibants. El monestir també exercí una influència notable durant el {{segle
El papa [[Benet XIII d'Avinyó|Benet XIII]], visità el monestir l'any [[1410]]. Quan s'extingí el monestir cistercenc femení de [[monestir de Bonrepòs|Bonrepòs]] ([[Priorat]]), els seus béns foren incorporats a Santes Creus, igual que les despulles de la reina [[Margarida de Prades]], segona esposa de [[Martí l'Humà]], que recentment han estat instal·lades en una urna de pedra en el mur de la nau de l'evangeli. Un [[retaule gòtic del Monestir de Santes Creus|retaule gòtic]], obra de [[Guerau Gener]] i [[Lluís Borrassà]], fou inaugurat l'any [[1411]] en temps de l'abat [[Bernat Dalmau]].
Línia 50:
Durant els segles [[XVI]] i [[XVII]] el monestir albergà una intensa activitat cultural, és en aquests moments que la seva biblioteca conté nombrosos incunables i manuscrits.
[[Fitxer:Monestir de Santes Creus - General des del claustre.JPG|thumb|
En temps de l'abat [[Jaume Carnisser]], el monestir, juntament amb Poblet, s'oposa al projecte de constitució de la Congregació Cistercenca de la [[Corona d'Aragó]] i fou el més acèrrim defensor del vell sistema dels abats perpetus. A la mort de fra Carnisser el monestir es doblegà al nou sistema i a partir de [[1619]], electe fra Josep Barberà, com abat quadriennal de Santes Creus, el monestir encetà una nova etapa de plena integració a la congregació que durarà fins a l'extinció del monestir. L'abat Barberà ocupà el càrrec de Vicari General de la congregació i fou amic personal de [[Francesc Vicent Garcia i Torres]], més conegut com el Rector de Vallfogona.
Línia 59:
===Declivi===
[[Fitxer:Monestir de Santes Creus - Figura.JPG|thumb|Figura al claustre]]
És en aquests moments que els abats del monestir passen de ser vitalicis a tenir càrrecs temporals, de caràcter triennal, a partir de la incorporació a la Congregació de la Corona d'Aragó, el monestir comença una davallada que el durà anys més tard a la desaparició de la comunitat cistercenca, ajudat per episodis històrics com la [[Guerra del Francès]] (1808-1814) i el [[Trienni Liberal]] (1820-1823); així el [[1820]] la comunitat cistercenca és dissolta en la primera exclaustració del monestir. La vida monàstica es restaura l'any [[1823]] i dura fins al 25 de juliol de [[1835]], en què es dissol el cenobi de forma definitiva; posteriorment la [[Llei Mendizábal]] comporta la impossibilitat de continuar el monestir com a forma de vida monacal.
A partir de [[1843]], a les dependències exteriors dels monjos, s'hi va anar desenvolupant el nou poble de [[Santes Creus]]. A partir de l'abandonament dels monjos, el monestir comença una cursa de destrucció ajudada pel trasllat de la presó de Tarragona l'any [[1870]] a l'edifici del monestir, fet que causà importants destrosses. La recuperació del monestir no es fa ben efectiva fins a la declaració de Monument Històric l'any [[1921]], any en què comença la lenta recuperació de l'edifici. Actualment la gestió del monument la realitza la [[Generalitat de Catalunya]].
El monestir ha continuat deshabitat fins als nostres dies, a diferència dels monestirs veïns de [[monestir de Poblet|Poblet]] ([[Conca de Barberà]]) i [[Vallbona de les Monges]] ([[Urgell]]), els quals encara són habitats actualment; el conjunt de tots tres forma la turística [[Ruta del Cister]].
Línia 71:
La façana es va començar al darrer terç del [[segle XII]] i està composta per una [[portalada]] d'[[arc de mig punt]] i al seu damunt un gran vitrall [[art gòtic|gòtic]] amb [[traceria]] emmarcada per un [[arc ogival]] que recolza sobre dos petits [[capitell]]s que coronen els [[fust]]s, i que limiten la resta de l'obertura. El calat és compost per un pentalobat inscrit en un cercle, dos trilobats i petits angles curvilinis. Mostra reminiscències romàniques en la manera de compartimentar cadascuna de les composicions, de proporcions molt petites, i la manera de concebre les formes. El treball de les escenes, tant pel que fa a la composició com a la realització dels petits detalls ens recorda el treball d'un miniaturista i sorprèn que l'artista no tingués en compte que serien impossibles d'apreciar des del pla de la basílica. La protecció reial de Santes Creus, unida a una sèrie de realitzacions arquitectòniques i artístiques situen el finestral vers el [[1280]] i les característiques pròpies del vitrall permeten datar-lo vers el [[1300]].
[[Fitxer:Monestir de Santes Creus - Rosassa.JPG|thumb|
A la façana de llevant s'hi trobava el cementiri monacal, en l'angle que formen les parets de la infermeria, construïda l'any [[1636]], i la capçalera de l'església. Destaca poderosament la [[rosassa]] monumental que s'obre al mur est de l'[[absis]] central. D'estil [[romànic]], s'organitza a partir de dos cercles concèntrics units per vuit columnetes radials de dos capitells i fust hexagonal, que s'enllacen entre elles amb parelles d'arcs semicirculars. Al cercle central, una corona octolobulada envolta un entrellaç format per vuit anells. Segons [[Vives i Miret]] es va construir entre [[1193]] i [[1211]]. L'absis també era il·luminat per tres finestres allargades d'arc de mig punt que actualment estan tapiades. La façana està coronada per [[merlet]]s amb [[espitlleres]], propis de l'emmurallament del [[segle XIV]].
Línia 89:
- Mausoleu del costat de l'Epístola:
#'''El Rei [[Jaume II el Just]]''', i
#[[Blanca de Nàpols
Segons els historiadors, aquestes tombes reials són els primers exemples de l'art gòtic català.
Línia 106:
===Claustre gòtic===
[[Fitxer:Monestir de Santes Creus - Galeria.JPG|thumb|
[[Fitxer:Monestir de Santes Creus - Claustre.JPG|thumb|El claustre]]
[[Fitxer:Monestir de Santes Creus - Claustre ala nord.JPG|thumb|La galeria nord. A l'esquerra es pot observar el banc on l'abat rentava els peus als monjos pel Dijous Sant]]
[[Fitxer:Monestir de Santes Creus - Claustre3.JPG|thumb|
[[Fitxer:Templet del lavatori.JPG|thumb|Templet del lavatori]]
El [[claustre]] major, gòtic, va ser fet construir el [[1331]] per [[Jaume el Just|Jaume II]], per substituir-ne un de més antic, d'estil [[romànic]], del qual es conserva el templet hexagonal del lavatori. És un rectangle de 40 per 35 metres, amb una obertura a l'exterior, a l'extrem meridional, que dóna a la plaça Major a través de la porta reial, antiga entrada per fer la visita del monestir. Aquesta porta la va fer construir Jaume II i la seva esposa, [[Blanca de Nàpols
La construcció del claustre agafà una gran empenta a causa de la incorporació de l'escultor d'origen anglès [[Reinard Fonoll]], que acabà la seva tasca deu anys més tard. Es considera que aquest escultor es troba retratat en diferents escultures dels capitells del claustre.
Línia 126:
===Claustre posterior===
[[Fitxer:Monestir de Santes Creus - Claustre posterior.JPG|thumb|
El claustre posterior, de planta rectangular, està compost també per arcs, però aquests són de transició, i daten del
Al seu voltant hi ha la porta de la sala dels Monjos i la porteta que condueix a la presó de monjos, datada al
A la galeria de migdia hi trobem la cuina, el refetor del
===Dormitori===
Línia 138:
===Sala capitular===
[[Fitxer:Monestir de Santes Creus - Sala Capitular.JPG|thumb|
La [[sala capitular]] és de planta quadrada, àmplia, d'onze metres de costat, cobert amb nou [[creuer (arquitectura)|creuer]]ies sostingudes per quatre columnes cilíndriques al centre. Està il·luminada per tres finestres d'arc de mig punt. S'hi entra per una porta amb un finestral a cada costat que permetia als conversos seguir el capítol des de l'exterior de la sala.
Iniciada a finals del [[segle XII]], la façana consta d'una porta, formada per un doble arc de centre suspès i timpà perforat per un quadrat, i dos finestrals de doble obertura. S'hi compten quaranta columnes distribuïdes en quatre grups a ambdós costats de les finestres i de la porta d'accés, formades per una base àtica amb rosetes, pentàgons i rombes, un [[fust]] monolític i un [[capitell]]. Aquests últims són decorats amb simples fulles de lliri d'aigua, frisos de volutes i trenes de dos fils. Consta de nou trams, seccionats en la seva coberta per arcs torals i formers de perfil motllurats, a l'entrecreuament dels quals se situen les claus de volta, en baix relleu i de tipus geomètric, que descansen en quatre columnes – amb capitells de fullatges estilitzats, palmetes digitades separades per tisores-, i dotze culs-de-llàntia estructurats en dos cossos superposats: un cos prismàtic, un astràgal i un capitell.
Línia 145:
[[Fitxer:Monestir de Santes Creus - Sala capitular2.JPG|thumb|Sala capitular]]
La sala capitular era el lloc de reunió de la comunitat, diàriament s'hi llegia el Martirologi, el Santoral del dia, es resava una oració i es feia la lectura d'un capítol de la Regla de Sant Benet. També era el lloc destinat a l'enterrament dels abats, que es feia de forma anònima, tret dels que es feren durant els segles XVI i XVII, què es posaren làpides dels abats enterrats; en concret, a la sala capitular hi ha set làpides. Contemplats d'esquena als tres finestrals i d'esquerre a dreta, són: Bernardí Tolrà (b 1534), Pedro de Mendoza (b 1519), [[Jaume Valls]] (b 1560), Pere Nogués (b 1608), Jaume Carnicer (b 1619), Jeroni Contijoc (b 1593). El setè és un bisbe lleidatà franciscà, del {{segle
===Palau reial===
[[Fitxer:Monestir de Santes Creus - Palau.JPG|thumb|
[[Fitxer:Monestir de Santes Creus - Palau Reial.jpg|thumb|El pati central del palau reial]]
La seva construcció s'inicià durant el [[segle XIV]] per allotjar els reis i la seva cort durant la seva estada al monestir. Atès que els comtes-reis utilitzaven aquest edifici en comptades ocasions, fou residència habitual de l'abat fins al
El palau reial està situat a la banda de migdia del claustre posterior. Respon a la iniciativa de [[Pere el Gran]], enriquit per [[Jaume el Just]] i ampliat per alguns abats perpetus, des de Guillem de Ferrera (1347-1375) fins a Pere Noguers (1593-1608). Constitueix un exemple dins el monestir de l'arquitectura civil medieval a Catalunya, a la planta baixa les oficines, les cavalleries i la masmorra, al primer pis habitacions i al segon pis s'allotjava el servei.
Les dependències envolten dos patis contigus i es distribueixen en tres nivells. Un vestíbul amb enteixinat ornat amb heràldica reial i de l'abat A. Porta (1390-1402) ens introdueix al primer pati, on uns senzills permòdols escalonats sostinguts per arcs rebaixats aguanten l'escala principal, amb un formós relleu que mostra les armes catalanes entre àngels i lleons tinents, que ens condueix a una galeria amb barana de pedra on descansen columnes quadrilobulades i arcades sobre capitells ornats a dos nivells. El pati és cobert per un bonic i interessant enteixinat.
A l'interior del primer pis hi ha les cambres reials modificades pels diferents abats que hi habitaren. Al segon pis d'aquest mateix pati, trobem dues baranes amb columnetes, una de [[pòrfir]], que mostren els escuts dels abats A. Porta, J. Pinyana (1430-1438) i el de J. Valls (1534-1560) flanquejant una porta conopial. Aquest darrer abat sobrealçà el palau construint dues galeries d'estuc i un mirador. L'última intervenció es degué a l'abat P. Nogués qui foradà la part superior de la [[torre de l'homenatge]] amb una escala de cargol, on havia estat reclòs el fill de Jaume II.
Línia 162:
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom= Fort i Cogull|nom= Eufemià |cognom2=Salvador |nom2= Joan |títol= El llibre de Valldossera|any =1966|lloc= Barcelona |url= http://books.google.cat/books?id=P0WBgG36MigC&pg=PA35&dq=Nombre+de+Santes+Creus&hl=ca&sa=X&ei=IbNPT-mCL8amhAfcwb2DDA&ved=0CGMQ6AEwCQ#v=onepage&q=Nombre%20de%20Santes%20Creus&f=false | editorial= Institut d'estudis catalans|ref= harv}}
* {{ref-llibre|cognom=Fuguet Sans |nom=Joan |cognom2=Plaza Arqué|nom2=Carme | editorial=Rafael Dalmau, Editor|títol=El Cister. El patrimoni dels monestirs catalans a la Corona d'Aragó|lloc=Barcelona|data=1998|pàgines= |isbn=84-232-0597-5|ref= }}
* {{ref-llibre |cognom=Sánchez i González |nom=Miquel |títol=El Cister, i al principi fou Valldaura: Santa Maria de Valldaura, 1150-1169 |url= http://books.google.cat/books?id=8RuiB8soUu8C&pg=PA55&dq=Alemany+de+Cervell%C3%B3+santes+creus&hl=ca&sa=X&ei=lvIDT5lqy4WFB7zV0LsB&ved=0CD0Q6AEwAg#v=onepage&q=Alemany%20de%20Cervell%C3%B3%20santes%20creus&f=false | editorial=Cossetània Edicions |any=2001 |isbn=8495684187 |ref=harv }}
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://www.mhcat.net/monuments/comarques_de_tarragona/reial_monestir_de_santes_creus_aiguamurcia_alt_camp Reial Monestir de Santes Creus]
| |||