Obre el menú principal

Canvis

219 bytes afegits ,  fa 3 anys
m
=== Evolució històrica ===
La ciutat va ser fundada per colons fenicis i ocupada per grecs de Focea que la renomenaren "''Hepta Adelphoi''". El [[319 aC]], Cartago recobraria la ciutat, que va tornar a ser púnica. En [[201]] [[Cartago]] fou derrotada i reconeix el [[Regne de Numídia]] com a senyor de la ciutat. En el [[47 aC]], aquesta passarà a domini [[Mauritània (antiguitat)|maurità]].
 
'''Mauritania Tingitana (40-429)'''
 
En l'any [[40]] dC [[Calígula]] s'annexiona el regne, i formà part de la [[Mauritània Tingitana]]. Els romans l'anomenaren ''Septem Fratres'' a causa dels set turons que l'envolten. La regió del nord d'Àfrica i la ciutat cauen en el [[429]] en poder dels vàndals. En el [[534]] el general bizantí [[Belisari]] reconquesta la ciutat (campanyes en el nord d'Àfrica sota l'emperador [[Justinià I|Justinià]]).<ref> No està clar si el 534 pertanyia als vàndals o havia passat a mans dels visigots </ref> La dominació duraria fins al [[709]],<ref>{{es}} Jaime Vizcaíno Sánchez, ''[http://books.google.cat/books?id=NrsO6m2FLt0C&pg=PA9&dq=mallorca+bizantina&hl=ca&ei=19seTcPtK4f2sgbO6PyDDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCsQ6AEwAQ#v=onepage&q=mallorca%20bizantina&f=false Antiguedad y cristianismo: Presencia bizantina en Hispania]''</ref> quan la ciutat, governada per l'oficial bizantí [[Olban]],<ref> altres el consideren un oficial visigot i altres encara un cap dels berbers gomeres </ref> va caure en mans musulmanes, a causa de les disputes internes entre els visigots. De fet, algunes llegendes parlen de la revolta del Comte de Ceuta, Julià, com la causa de la seva caiguda.
La divisió que a l'inici del segle XI va sofrir el [[Califat de Còrdova|Califat]] en [[regnes de Taifes]] va permetre el domini dels [[hammudites]] (que dominaven Ceuta, Tànger, Algesires i Màlaga); es van encunyar monedes d'or (''mancus ceptimus''). Aprofitant l'anarquia el governador hammudita, Suqut al-Bargawati, proclamà la senyoria independent el [[1061]], i va fundar una dinastia pròpia reconeixent al califa [[abbàssida]]; va disputar als [[abbadites]] de [[Emirat de Sevilla|Sevilla]] el control de l'estret. Va conservar el poder fins que es va haver de rendir als almoràvits el [[1083]] que hi van governar per mitjà d'un cadi.
 
'''[[Almohades]] (1142-1232) '''. A l'enfonsament d'aquests els van substituir els [[almohades]] i el cadi local fou enviat a l'exili; el govern fou sempre confiat a un príncep de la dinastia.
*Al Qâdî 'Iyâd Ibn Mûsâ Al Yahsûbî (1083-1149), [[cadi Ayyad]].
*1175-76 [[Ibn Dihya]] cadi i fou un erudit andalusí, estudià a Ceuta
*El [[1227]] s'hi produí el martiri de [[Daniele Fasanella|Sant Daniel]] i els seus companys.
*[[Jaume el Conqueridor]] va signar el [[Tractat de Barcelona (1274)|tractat de Barcelona]] de [[1274]] que establia una aliança militar amb el soldà del Marroc [[Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq]], tractat que després va fer valer el sultà per contractar els serveis d'una flota i exèrcit de [[mercenari]]s cristians per a la conquesta de Ceuta, quan va caure en poder del rei de Granada .<ref>{{fr}} Alexandre Miltitz diu que fou Muhàmmad II a ''[http://books.google.cat/books?id=hkVJAAAAYAAJ&pg=PA267&dq=ceuta+1274&hl=ca&ei=PP2sTK8fg87iBvPv3OoI&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CFEQ6AEwCQ#v=onepage&q=ceuta%201274&f=false Manuel des consuls]'', v.2.1, p.267.</ref>
*Segons la [[Concòrdia de Monteagudo]] del [[1291]], entre Castella i la [[Corona d'Aragó]] la ciutat romandria en mans de Castella. [[Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (III) al-Makhlú|Muhammad III al-Mahlua]] la va recuperar per a l'[[Emirat de Gharnata]] el 1306 i la va saquejar.<ref> {{es}} Vicente Ángel Álvarez Palenzuela, ''[http://books.google.cat/books?id=RLPl_xzbZpwC&pg=PA492&dq=gibraltar+1309&hl=ca&ei=QTCwTLO6N4W6jAfGh-Fo&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCoQ6AEwAA#v=onepage&q=gibraltar%201309&f=false Historia de España de la Edad Media]'', p.493</ref>
[[File:Murallas meriníes de Ceuta.jpg|thumb|right|Muralles meriníes de Ceuta.]]
 
'''[[Emirat de Granada]] (1305-1309)'''
*En [[1309]] [[Setge de Ceuta (1309)|fou conquistada]] pel soldà [[marínida]] [[Abu-r-Rabí Sulayman ibn Yússuf]] amb [[Tractat de Barcelona (1309)|ajuda aragonesa]].
62

modificacions