Diferència entre revisions de la pàgina «Gil l'Eremita»

837 bytes afegits ,  fa 4 anys
cap resum d'edició
 
== Sant Gil i Catalunya ==
A Catalunya, una llegenda explica que sant Gil era un pescador d'[[Atenes]] a qui un dia va sorprendre una terrible tempesta que el va arrossegar fins a fer-lo naufragar a les costes catalanes. D'aquesta feta el sant va avorrir el mar i va decidir dedicar-se a la vida de penitència terra endins. Es va posar a caminar i va arribar a la [[vall de Núria]], al [[Pirineu]], on es va instal·lar al voltant de l'any 700, vivint un temps aixoplugat en una cova.
 
Les poques pertinences del sant eren una olla on cuinava els àpats, una campana utilitzada per a convocar els pastors a oració i compartir amb ells els menjars, una imatge de la Mare de Déu que ell mateix havia fet amb fusta de [[noguera]], i una creu. Quan va deixar aquell paratge, va enterrar els objectes. El pastor [[Amadeu de Núria|Amadeu]] va cercar-los sense èxit, aixecant l'ermita de Sant Gil de Núria.<ref>[[Joan Amades]]. ''Costumari català. El curs de l'any''. Vol. V. Edicions 62, Barcelona, 1983. ISBN 84-297-2023-5</ref> Després, un altresaltre pastor trobà els objectes de manera miraculosa i encara es conserven al santuari.
 
Els pastors del Pirineu el tenen per patró i el primer dia de setembre en celebren la festivitat al santuari de Núria. També el tenien per advocat les mestresses de casa que es passaven les llargues vesprades d'hivern filant prop de la llar; el dia primer de setembre, creient que el sant en protegiria la feina, començaven a filar.
[[Fitxer:Diorama de Sant Gil.JPG|thumb|200px|Diorama de les ofrenes dels pastors a Sant Gil]]
La festa comença la vigília amb jocs de [[cucanya]], esports, coets i oferiment de coca. La missa del vespre és celebrada ordinàriament pel bisbe; tot seguit. es fa la [[Processó religiosa|processó]] de torxes fins a l'[[ermita de Sant Gil]]. Havent sopat, té lloc un foc de camp davant del santuari. L'endemà, els pastors, amb vestits típics, presideixen la missa i fan ofrena a la Mare de Déu de Núria de diversos productes propis. Tot seguit es fa la processó amb la imatge de la Mare de Déu cap a l'ermita de Sant Gil, amb acompanyament dels gegants de [[Ribes de Freser]].
 
== Iconografia ==
Se'l representa vestit amb l'hàbit negre propi de l'orde benedictí, portant un bàcul que denota la seva condició d'abat. També es por trobar representat vestit com un ermità. Molt sovint l'acompanya un cèrvol i pot tenir una sageta clavada al pit o bé a la mà, fent referència a l'episodi de cacera durant el qual va resultar ferit. Aquest episodi és destacat per la [[Llegenda àuria]].
 
A Catalunya, i concretament a Núria, també es relacionen amb ell l'olla, la campana i la creu.
 
Obres
* Icona de Sant Gil a l'[[ermita de Sant Gil]] de Núria, obra de F. Roca Bon.
* Imatge al cambril de la Mare de Déu de Núria, obra de [[Llucià Navarro i Rodón|Llucià Navarro]] (1965-67)
 
== Referències==
{{Referències|2}}
 
== Bibliografia ==
* Juan FERRANDO ROIG: ''Iconografía de los santos''. Barcelona: Omega, 1950.
<gallery>
Fitxer:Hans Memling 005.jpg|Sant Gil segons [[Hans Memling]]
4.039

modificacions