Comtat de Bigorra: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Enllaços afegits
Etiqueta: edició a través de l'aplicació mòbil
Cap resum de modificació
Etiqueta: edició a través de l'aplicació mòbil
Línia 2:
El '''comtat de Bigorra''' fou una jurisdicció feudal d'[[Aquitània]] a la regió de [[Tarba]] ([[Tarbes]]) que va prendre el seu nom d'un castell. El bascos l'anomenen '''Baigorri'''.
 
El comtat va ser reconegut pel rei [[Lluís I de França]] el Piadós a [[Donat I Llop de Bigorra|Donat I Llop]], fill del duc de [[Gascunya]] Llop Cèntul, el [[819]]; Donat I LLop fou avi de [[Ramon II comte de Pallars-Ribagorça]] i germà de Cèntul, investit com a [[vescomtat de Bearn|vescomte de Bearn]]. Sembla que [[Donat I Llop]] encara era el comte quan els [[normands]] van assolar Tarba el [[840]]. Un fill, Donat II, es considera tradicionalment que el va succeir. La seva mort prematura sense descendents, va fer que el succeís el seu germà [[Llop I de Bigorra|Llop I]] que va morir cap al [[910]]. A la seva mort el seu fill [[Donat II Llop]] va rebre el comtat de Bigorra. Paral·lelament el seu suposat germà [[Ramon II de Pallars-Ribagorça|Ramon II]] va rebre els [[comtat de Pallars|comtats de Pallars]] i [[comtat de Ribagorça|Ribagorça]], mentre que Mansió, l'altre germà, va rebre el [[Vescomtat de Lavedan]].
 
El [[945]] ja s'esmenta a [[Ramon I Donat]], fill de [[Donat II Llop]]. Es creu que el seu fill Arnau va morir abans que ell i el jove net Garcia Arnau I fou comte sota tutela del seu oncle Lluís I (germà d'Arnau). Garcia Arnau I va morir passat l'any [[1000]] i només va deixar una filla, [[Garsenda de Bigorra]], que es va casar amb [[Bernat I de Foix]] (pel que eren les segones noces), que en el repartiment d'aquest comtat havia rebut les terres de [[País de Foix|Foix]]. Bernat I, que va portar el títol de comte de Bigorra, comte de [[Carcassona]] i comte de Comenge va morir entre [[1035]] i [[1038]] i Garsenda el [[1038]]. Al morir va deixar les terres carcassoneses i Foix al seu fill gran Roger (de la primera muller Beatriu) al que després de la seva mort el [[1064]] el va heretar sa germà Pere, amb el que s'inicià la línia de [[Comtat de Foix|comtes de Foix]]; Bernat II, fill de la segona dona de Bernat I, Garsenda, va rebre de la mare el comtat de Bigorra. Va morir el [[1077]] i el va succeir el seu fill Ramon II, que va morir el [[1080]] sense successió i havent premort la seva germana; la successió va passar a l'altra germana (d'un segon matrimoni de Bernat II amb Estefania de Marsella) Beatriu I. Es va casar amb Cèntul V de [[Bearn]] (I de Bigorra). Van tenir dos fills, el primer Bernat III fou el successor però va morir el [[1113]] deixant només una filla, Beatriu II que va morir uns mesos després soltera. Va ser proclamat comte Cèntul II, germà de Bernat III, aliat del rei [[Alfons I d'Aragó]] el Bataller, però va morir el [[1128]] i només va deixar una filla, Beatriu III, casada amb Pere, [[Vescomtat de Marsan|vescomte de Marsan]].