Revisió del 12:33, 30 abr 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: vegades,l'article > vegades, l'article ← Edició anterior		Revisió del 21:56, 4 set 2016 modifica desfés Recared (discussió \| contribucions) Autopatrullats 2.460 edits Revisió general de l'article Edició següent →
Línia 1: La '''nominalització''' o '''substantivació''' és un fenomen lingüístic que consisteix a obtenir noms o sintagmes nominals a partir d'altres classes de mots, sintagmes o frases a través d'un procediment morfològic o sintàctic. De fet, el procediment més habitual consisteix a afegir l'article definit masculí singular (de vegades, l'article indefinit o algun altre determinant) a allò que ~~volem~~es vol nominalitzar: ''el perquè de tot plegat''. ▼ ~~== Introducció ==~~ La [[gramàtica]] tradicional tracta sovint la nominalització dins el fenomen de ~~'''~~l'habilitació o derivació impròpia~~'''~~, que consisteix a atribuir funcions noves a un mot. Per exemple, el nom propi ''Quixot'' (personatge novel·lesc) s'habilita com a nom comú a ''quixot'' (home emportat a empreses temeràries), o bé el nom abstracte ''amistat'' (=afecció d'una persona envers una altra) esdevé un nom comú a ''És una amistat duradora, la Marta.'' === Tipus de nominalitzacions ===▼ ~~== Definició ==~~ * Noms a partir d'[[adjectiu]]s: Solen ser adjectius que denoten característiques humanes o el seu origen: ''home pobre/ → el pobre que dorm a la plaça major'', ''noia catalana/ → la catalana que vas conèixer a Finlàndia''.▼ * Noms a partir de [[preposició\|preposicions]] o [[adverbi]]s locatius: En català és un fenomen molt productiu: ''davant'' (~~prep.~~preposició) ''la farmàcia/''el ~~davant~~→ ''el davant de la farmàcia'' (nom: façana).▼ ~~La ''nominalització'' és un fenomen que consisteix a obtenir noms o sintagmes nominals a partir d'altres classes de mots, sintagmes o frases a través d'un procediment morfològic o sintàctic.~~ * Noms a partir de [[verb]]s: Els sufixos com ''-nt, -or, -ada, -ció,'' o ''-ment''~~, etc.,~~ poden formar substantius: ''caminar/'' → ''caminant'', ''treballar/'' → ''treballador'', ''passejar/'' → ''passejada'', ''traduir/'' → ''traducció''...▼ ▲De fet, el procediment més habitual consisteix a afegir l'article definit masculí singular(de vegades, l'article indefinit o algun altre determinant) a allò que volem nominalitzar: ''el perquè de tot plegat''. ▲=== Tipus de nominalitzacions === * {{subratllat\|Noms a partir d'[[adjectiu]]s.}} ▲Solen ser adjectius que denoten característiques humanes o el seu origen: ''home pobre/el pobre que dorm a la plaça major, noia catalana/la catalana que vas conèixer a Finlàndia''. * {{subratllat\|Noms a partir de [[preposició\|preposicions]] o [[adverbi]]s locatius.}} ▲En català és un fenomen molt productiu: ''davant'' (prep.)la farmàcia/''el davant'' de la farmàcia (nom: façana). * {{subratllat\|Noms a partir de [[verb]]s.}} ▲Els sufixos ''-nt, -or, -ada, -ció, -ment'', etc., poden formar substantius: ''caminar/caminant, treballar/treballador, passejar/passejada, traduir/traducció''... Algunes formes no personals del verb també poden nominalitzar-se: ~~'''~~[[Infinitiu~~'''~~]]: ''l'esmorzar, el beure, el fumar, el somriure, el saber''... ~~'''~~[[Gerundi~~'''~~]]: ''els resultants, el terratinent''... ~~'''~~[[Participi~~'''~~]]: Ha ''Ha estret'' (~~part.~~participi) ''els pantalons/'' →''El carrer ''estret'' (~~adj.~~adjectiu) ''de Pla''. === Referències bibliogràfiques ===▼ -Martí, N. "El SN: els noms" dins Solà, J. i altres, ''Gramàtica del català contemporani'', vol.2. Ed. Empúries. Barcelona, 2002.▼ -Ruaix, J. ''Català complet/3, curs superior de llengua''. Moià, 2000 (reimpressió corregida).▼ ▲=== Referències bibliogràfiques === ▲-Martí, N. "El SN: els noms" dins Solà, J. i altres, ''Gramàtica del català contemporani'', vol.2. Ed. Empúries. Barcelona, 2002. ▲-*Ruaix, J. ''Català complet/3, curs superior de llengua''. Moià, 2000 (reimpressió corregida). {{ORDENA:Nominalitzacio}} <!--ORDENA generat per bot-->

Nominalització: diferència entre les revisions