Revisió del 14:56, 26 feb 2016 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: pel propi emir > pel mateix emir ← Edició anterior		Revisió del 22:23, 4 set 2016 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Bandera del Turquestan.svg\|thumb\|Bandera del Turquestan, popularitzada pel moviment basmatxi]] {{Guerra Civil Russa}} La '''revolta basmatxi''' ~~(en~~—Восстание ~~[[rus]]~~басмачей ~~Восстание басмачей)~~{{ru}}— o '''Basmatxestvo''' (Басмачество) fou un moviment musulmà de resistència als [[bolxevic]]s, de tendència panturca. {{CN\|data=novembre de 2015\|El nom basmatxi deriva de la paraula usbeka "basmači" que vol dir bandit, i els fou donat pels russos i adoptat amb orgull pels seus membres}}. [[Enver Paşa]] va fugir a [[Alemanya]] després de la capitulació [[Imperi Otomà\|otomà]] el 1918, a la fi de la [[Primera Guerra Mundial]] des d'on va passar a [[Moscou]]; les autoritats [[soviètiques]], {{CN\|data=novembre de 2015\|considerant-lo proper al comunisme}}, el van enviar a l'[[Àsia Central]] per tal de convèncer els musulmans d'acostar-se al comunisme. A l'arribar a la [[República Popular de Bukharà]] Enver es va aliar amb el dirigent local progressista [[Othman Pulat Khodja]], president de la República, que havia enderrocat l'emir, que resistia a l'est del país. Khodja volia mantenir la independència de la República i va acordar amb Enver que formaria part d'un moviment panturc fort en tot el Turkestan, que els bolxevics anomenarien ''basmatxi'' (paraula [[uzbek]]a que vol dir bandoler), nom que va prevaler. Línia 7: El moviment panturc dels basmatxis va recollir molts descontents, i es va iniciar amb força el [[1921]]; va aprovar la seva bandera a [[Samarcanda]] el [[setembre]] de [[1921]], en una reunió de l'organització nacional d'insurgents de l'Àsia central islàmica. La bandera era de color taronja (color atribuït als turcs) amb la mitja lluna i l'estel blancs, i això col·locat a la meitat esquerra d'una bandera més gran de nou franges (cinc de vermelles i quatre de blanques) deixant dues franges per damunt i dues per sota; les franges representen als diversos pobles turcs ([[àzeris]], otomans, [[kirguisos]], [[kazakhs]], [[turcmans]], [[uzbeks]], [[tàtars]], [[karakalpaks]] i [[uigurs]]); tota la bandera té una estreta vora blava probablement representant a les minories, essencialment els russos. El [[novembre]] de [[1921]] Enver va viatjar a [[Bukharà]] oriental per expulsar els partidaris de l'[[Emirat de Bukharà\|emir]], però en realitat el que va fer fou aliar-se amb ell, acord que fou aprovat pel mateix emir. [[Duixanbe]], capital de la zona oriental en poder dels bolxevics, fou ocupada el [[16 de febrer]] de [[1922]]. Formalment fou adoptada una Constitució de la [[Turquestan\|República del Turkestan]] (anomenada sovint Panturània, nom de tots els països turcs) l'[[abril]] de [[1922]], que va ratificar la bandera del moviment com a bandera nacional (bandera que fou molt popular i es va mantenir en ús fins a la liquidació del moviment el [[gener]] de [[1924]]). El [[14 de juny]] de [[1922]] els bolxevics van reconquerir [[Duixanbe]]. També fou ocupada [[~~Bukhara~~Bukharà]]. Enver es va refugiar a les muntanyes. Els basmatxis foren derrotats a Baljuam l'[[1 d'agost]] de [[1922]] i el [[4 d'agost]] de [[1922]] Enver va morir en combat a Obdara. Salim Paixà va continuar la lluita però després d'uns mesos es va refugiar a l'[[Afganistan]] el [[15 de juliol]] de [[1923]]. Els darrers basmatxis foren els de la [[Vall de Ferganà]], dirigits per Kurxermat, que utilitzaven una bandera vermella amb inscripcions alcoràniques i mitja lluna i estel de vuit puntes a la cantonada superior, tot de color blanc. La rebel·lió fou un tema popular en els [[Ostern]]s, i va ser el tema central dels arguments de les pel·lícules ''[[Sol blanc del desert]]'' (Белое Солнце Пустыни), ''[[La setena bala]]'' (Седьмая Пуля) i ''[[Telokhranitel]]'' (Телохранитель - ''El guardaespatlles''). ==Bibliografia== ~~== Fonts i bibliografia addicional ==~~ * Х. Турсунов: ''Восстание 1916 Года в Средней Азии и Казахстане.'' [[Taixkent]] (1962) * Б.В. Лунин: ''Басмачество'' [[Taixkent]] (1984) * Яков Нальский: ''В горах Восточной Бухары.'' (Повесть по воспоминаниям сотрудников КГБ) [[Duixanbe]] (1984) * Alexander Marshall: "Turkfront: Frunze and the Development of Soviet Counter-insurgency in Central Asia" in Tom Everett-Heath (Ed.) ''"Central Asia. Aspects of Transition",'' RoutledgeCurzon, London, 2003; ISBN 0-7007-0956-8 (cloth) ISBN 0-7007-0957-6 (pbk.) * Fazal-ur-Rahim Khan Marwat: ''The Basmachi movement in Soviet Central Asia: A study in political development.'', Peshawar, Emjay Books International (1985)

Basmatxi: diferència entre les revisions