Revolta d'Ankl: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - acusar de haver pactat + acusar d'haver pactat |
Canvis menors, neteja AWB |
||
Línia 3:
El [[449]] un edicte general de persecució fou emes pel rei de Pèrsia, on s'exigia als armenis convertir-se al [[mazdaisme]]. Els ''nakharars'' i el patriarca Hovsep van rebutjar la conversió. Es va exigir als ''nakharars'' unes pregàries en direcció al sol dirigides als principals deus del panteó mazdaista: Zurvan, Ohmard, Mihr (el sol), Adhur (el foc) i Bedukht (Den mazdayasr, és a dir la religió mazdaista en forma humana) i els ''nakharars'' van haver d'accedir, assistits pels clergues mazdaistes maghan (mags) i mobadhs (prelats) que els acompanyarien de tornada per convertir al poble. Però al cap de poc d'arribar a Armènia i començar les predicacions i les construccions de temples, el poble es va aixecar a [[Ankl]] instigat pels bisbes (finals del [[449]]) i la revolta es va estendre a altres districtes però no fou general.
El nét de l'antic patriarca Sant Sahak, [[Vardan Mamikonian]], va anar a Bizanci, però quan estava de camí [[Vasak de Siunia]], príncep hereditari de [[Siunia]] i marzban d'Armènia ([[442]]-[[452]]) el va fer cridar. Vahan Amatuni li demanava al marzban que agafes la direcció de la revolta, que Vasak no podia agafar perquè tenia dos fills com a ostatges. Finalment Vardan va anar a Ankl (o Àngel) on va decidir encapçalar la revolta. Les forces dels nakharars que es van unir a la revolta es van concentrar a Shahapivan. El governador Vasak va quedar sorprès per l'amplada de la revolta, i es va veure forçat a unir-se als revoltats per no quedar aïllat. Els mags foren arrestats arreu, i molts executats, i les guarnicions foren sorpreses i massacrades. Entre les ciutats preses pels rebels hi havia [[Artaxata]], [[Olakan]], [[Van]] i d'altres.
Els perses van reaccionar i un exèrcit que estava a la regió de [[Derbent]] lluitant contra els huns es va desplaçar cap Armènia i es va acantonar a [[Aghuània]], a la frontera amb terres armènies. Per la seva banda els rebels van demanar ajuda a Bizanci on Marcià acabava de succeir a Teodosi II. Però Marcià, sota consell del cap de la milícia d'orient, Anatol, i del ''comites'' d'orient (amb seu a [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]]) Florentius, va preferir mantenir la neutralitat, enfrontat com estava als huns (acampats a Hongria i Romania).
Els rebels es van organitzar en tres exèrcits: el primer a les ordres de Nershapuh Remposian, s'encarregaria de defensar el sud-est (districtes d'[[Her]] i [[Zaravand]]); el segon, sota ordres de Vardan Mamikonian, el nord-est, a tocar d'Aghuània; i el tercer va quedar a les ordres de Vasak de Siunia. Les forces del darrer estaven formades pels nakharar més indecisos (Bagratuni, Khorkhoruni, Apahuni, Vahevuni, Paluni, Gabelian i Urdz).
Els perses van entrar al país creuant el [[Kura (Geòrgia)|Kura]] i van acampar a la riba del Khalkhal, encara a l'Aghuània. Allí els va atacar Vardan que els va derrotar. Vardan va perseguir els perses fins a Derbent, d'eon va expulsar la guarnició persa, i que va entregar als aghuans. Un tractat d'amistat fou signat amb els huns que dominaven des del Caucas a La Gàl·lia.
Però mentre Vasak va trair als rebels amb una part de la noblesa i va fer ostatges entre les cases més hostils, com els Mamikonian i els Kamsarakan, ostatges que va tancar a alguna fortalesa de Siunia. Vasak dominava [[Garni]] (prop d'Erevan), [[Oshakan]], [[Armavir]] i [[Artaxata]].
En tornar Vardan, Vasak va evacuar la regió que dominava, bàsicament l'Airarat, i es va retirar a la Siunia, que l'any següent va ser envaïda per Vardan ([[451]]). Vasak va passar a Pèrsia. Es va entrevistar amb Yazdgard II i va aconseguir un edicte de tolerància i una amnistia pels rebels, i així va tornar a Armènia on molts nakharars es van passar al seu bàndol (Rechtuni, Khokhoruni, Vahevuni, Bagratuni, Apahuni, Gabelian, Urdz, Baluni i Amatuni).
Els perses però no van tardar a enviar un exèrcit a Armènia (maig del [[451]]) per liquidar als rebels de Vardan. Van creuar el [[Kura (Geòrgia)|Kura]] i van entrar a [[Phaitakaran]], encara en territori d'Aghuània. Vardan va donar la direcció de les famílies traïdores a germans, fills o nebots que estaven disposats a seguir-lo. Els perses van passar poc després a territori armeni pel sud-est, districtes d'Her i Zarevand. Vardan els va sortir a l'encontre i la [[Batalla d'Avarayr|batalla decisiva]] es va lliurar a la vora del [[Artaz]], prop de la vila d'Avarair ([[2 de juny]] de [[451]]). A la batalla, guanyada pels perses, va morir Vardan.<ref name=Panossian>{{Ref-llibre |cognom=Panossian |nom=Razmik |títol=The Armenians: From Kings And Priests to Merchants And Commissars |url= http://books.google.cat/books?id=cEL-CuhdWU4C&pg=PA48&dq=Battle+Avarayr&hl=ca&sa=X&ei=bp79T6WMIYyzhAeijsHhBg&ved=0CD0Q6AEwAg#v=onepage&q=Battle%20Avarayr&f=false |llengua=anglès | editorial=Columbia University Press |data=2006 |pàgines=p.48 |isbn=0231139268 }}</ref> Vasak, que participà en el costat persa, es va proposar al final de la batalla com a mediador per posar fi a la lluita.
La resistència posterior es va desenvolupar a les muntanyes sobretot a Khaltiq (a l'oest de la [[Còlquida]]), al [[Timoriq]], al [[Artsakh]] i sobretot al [[Taiq]], a tocar de territori Bizantí, i on secretament arribava ajuda bizantina. Hemaik Mamikonian, germà de Vardan, que acabava de tornar de [[Constantinoble]] i es trobava a Taiq, va assumir la direcció de la rebel·lió local junt amb Arten Kabelian i Vaz-Shapuh Paluni, però va morir en un combat contra tropes de Vasak prop d'un llogaret anomenat Ordtxenhal (potser [[Artanudj]]) entre Taiq i la [[Klardjètia]].
Línia 25:
El rei persa va retenir com a ostatges molts nobles del partit nacional armeni, i va exercir represàlies contra alguns eclesiàstics como Samuel i Abraham (decapitats), Thathik de Basean (deportat a Assíria i decapitat més tard) i el patriarca Hovsep. El ''Eran-ambaraghbadh'' (administrador de magatzems) del rei, Vehden-Shahpuhr, fou encarregat de processar al patriarca, a Lleonci o Levond d'Itshavan i altres bisbes. En canvi a Armènia el ''marzban'' continuava la tolerància. Les dues coses combinades van suposar el final de la revolta.
== Referències ==
{{referències}}
<!--ORDENA generat per bot-->
{{ORDENA:Rebellio D'Ankl}}
[[Categoria:Història d'Armènia]]
[[Categoria:Revoltes|Ankl]]
| |||