Revisió del 19:37, 19 des 2014 modifica KRLS Bot (discussió \| contribucions) Bots 391.209 edits m Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual. ← Edició anterior		Revisió del 17:20, 5 set 2016 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Piero di Cosimo 047.jpg\|thumb\|right\|200px\| '''Giuliano de Sangallo''' per [[Piero di Cosimo]], que es guarda al [[Rijksmuseum]] de d'[[Amsterdam]] ]] '''Giuliano Giamberti''', anomenat '''Giuliano da Sangallo'''., ([[Florència]] -, [[1445]] - [[1516]]), va ser un [[arquitecte]], tallista, [[enginyeria militar\|enginyer militar]] i [[escultor]] italià, germà d'[[Antonio da Sangallo el Vell]] i oncle d'[[Antonio da Sangallo el Jove]], que va trobar en [[~~Lorenzo~~Llorenç deel ~~Mèdici~~Magnífic]] un comprensiu protector. [[Fitxer:Villa_Medicea_di_Poggio.jpg\|thumb\|left\|200px\|Villa de [[Lorenzo de Mèdici]] a Poggio de Caiano ([[Prato]]), per Giuliano da Sangallo.]]▼ ▲[[Fitxer:Villa_Medicea_di_Poggio.jpg\|thumb\|left\|200px\|~~Villa~~Vila de [[~~Lorenzo~~Llorenç deel ~~Mèdici~~Magnífic]] a [[Poggio de Caiano]] ([[Prato]]), dissenyada per Giuliano da Sangallo. ]] La residència de Lorenzo de Mèdici a Poggio de Caiano, va ser una de les seves primeres obres (1480-1485); presenta una disposició amb una part baixa amb [[pòrtic]]s que serveixen de base a la part superior, de senzilles i límpides [[façana\|façanes]], centrada la principal per una espècie de pòrtic de temple grec. És, sens dubte, el punt de partida de les obres d'[[Andrea Palladio]]. Als quaranta anys emprèn la que es considera com la seva obra mestra, la ''Basílica de Santa Maria delle Carceri'' (1485-91), a [[Prato]], que és potser, una de les primeres construccions de pla central (amb planta de [[creu grega]]) dels temps moderns i on aconsegueix un poderós efecte d'unitat espacial; funció i decoració s'alien perfectament amb l'ús dels materials, típicament florentins. Més tard, en 1489-92, a la sagristia de Santo Spirito de Florència, planteja un octògon que a penes és inferior en bellesa als de Prato. ▼ ▲La residència de Lorenzo de ~~Mèdici~~Medici a Poggio de Caiano, va ser una de les seves primeres obres (1480-1485); presenta una disposició amb una part baixa amb [[pòrtic]]s que serveixen de base a la part superior, de senzilles i límpides [[façana\|façanes]], centrada la principal per una espècie de pòrtic de temple grec. És, sens dubte, el punt de partida de les obres d'[[Andrea Palladio]]. Als quaranta anys emprèn la que es considera com la seva obra mestra, la ''Basílica de [[Santa Maria delle Carceri'']] (1485-91), a [[Prato]], que és potser, una de les primeres construccions de pla central (amb planta de [[creu grega]]) dels temps moderns i on aconsegueix un poderós efecte d'unitat espacial; funció i decoració s'alien perfectament amb l'ús dels materials, típicament florentins. Més tard, en 1489-92, a la [[sagristia]] de [[Santo Spirito]] de Florència, planteja un octògon que a penes és inferior en bellesa als de Prato. Altres obres d'interès són: el pati del ''Palau Gondi'' (Florència 1490-94), admirable i refinat, l'auster [[claustre]] de ''Santa Maria Maddalena dei Pazzi''. Va treballar també a la ''Basílica de Santa Maria la Major'' per invitació del [[papa]], [[Alexandre VI]], a més a més d'un bon nombre de fortificacions. ▼ ▲Altres obres d'interès són: el pati del ''Palau Gondi'' (Florència 1490-94), admirable i refinat, l'auster [[claustre]] de ''Santa Maria Maddalena dei Pazzi''. Va treballar també a la ''Basílica de Santa Maria la Major'' per invitació del [[papa]], [[Alexandre VI]], a més a més d'un bon nombre de fortificacions. El seu fill, Francesco da Sangallo, va ser també un reputat escultor. ~~== Referències ==~~ {{commonscat}}▼ == Bibliografia== * {{1911}} ▲{{commonscat}} {{Autoritat}} {{ORDENA:Sangallo, Giuliano Da}} [[Categoria:Arquitectes italians del Renaixement]] [[Categoria:Escultors italians del Renaixement]] [[Categoria:florentins]]

Giuliano da Sangallo: diferència entre les revisions