Giuliano da Sangallo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual.
mCap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Piero di Cosimo 047.jpg|thumb|right|200px| '''Giuliano de Sangallo''' per [[Piero di Cosimo]], que es guarda al [[Rijksmuseum]] de d'[[Amsterdam]] ]]
'''Giuliano Giamberti''', anomenat '''Giuliano da Sangallo'''., ([[Florència]] -, [[1445]] - [[1516]]), va ser un [[arquitecte]], tallista, [[enginyeria militar|enginyer militar]] i [[escultor]] italià, germà d'[[Antonio da Sangallo el Vell]] i oncle d'[[Antonio da Sangallo el Jove]], que va trobar en [[LorenzoLlorenç deel MèdiciMagnífic]] un comprensiu protector.
[[Fitxer:Villa_Medicea_di_Poggio.jpg|thumb|left|200px|Villa de [[Lorenzo de Mèdici]] a Poggio de Caiano ([[Prato]]), per Giuliano da Sangallo.]]
 
[[Fitxer:Villa_Medicea_di_Poggio.jpg|thumb|left|200px|VillaVila de [[LorenzoLlorenç deel MèdiciMagnífic]] a [[Poggio de Caiano]] ([[Prato]]), dissenyada per Giuliano da Sangallo. ]]
La residència de Lorenzo de Mèdici a Poggio de Caiano, va ser una de les seves primeres obres (1480-1485); presenta una disposició amb una part baixa amb [[pòrtic]]s que serveixen de base a la part superior, de senzilles i límpides [[façana|façanes]], centrada la principal per una espècie de pòrtic de temple grec. És, sens dubte, el punt de partida de les obres d'[[Andrea Palladio]]. Als quaranta anys emprèn la que es considera com la seva obra mestra, la ''Basílica de Santa Maria delle Carceri'' (1485-91), a [[Prato]], que és potser, una de les primeres construccions de pla central (amb planta de [[creu grega]]) dels temps moderns i on aconsegueix un poderós efecte d'unitat espacial; funció i decoració s'alien perfectament amb l'ús dels materials, típicament florentins. Més tard, en 1489-92, a la sagristia de Santo Spirito de Florència, planteja un octògon que a penes és inferior en bellesa als de Prato.
 
La residència de Lorenzo de MèdiciMedici a Poggio de Caiano, va ser una de les seves primeres obres (1480-1485); presenta una disposició amb una part baixa amb [[pòrtic]]s que serveixen de base a la part superior, de senzilles i límpides [[façana|façanes]], centrada la principal per una espècie de pòrtic de temple grec. És, sens dubte, el punt de partida de les obres d'[[Andrea Palladio]]. Als quaranta anys emprèn la que es considera com la seva obra mestra, la ''Basílica de [[Santa Maria delle Carceri'']] (1485-91), a [[Prato]], que és potser, una de les primeres construccions de pla central (amb planta de [[creu grega]]) dels temps moderns i on aconsegueix un poderós efecte d'unitat espacial; funció i decoració s'alien perfectament amb l'ús dels materials, típicament florentins. Més tard, en 1489-92, a la [[sagristia]] de [[Santo Spirito]] de Florència, planteja un octògon que a penes és inferior en bellesa als de Prato.
Altres obres d'interès són: el pati del ''Palau Gondi'' (Florència 1490-94), admirable i refinat, l'auster [[claustre]] de ''Santa Maria Maddalena dei Pazzi''. Va treballar també a la ''Basílica de Santa Maria la Major'' per invitació del [[papa]], [[Alexandre VI]], a més a més d'un bon nombre de fortificacions.
 
Altres obres d'interès són: el pati del ''Palau Gondi'' (Florència 1490-94), admirable i refinat, l'auster [[claustre]] de ''Santa Maria Maddalena dei Pazzi''. Va treballar també a la ''Basílica de Santa Maria la Major'' per invitació del [[papa]], [[Alexandre VI]], a més a més d'un bon nombre de fortificacions.
 
El seu fill, Francesco da Sangallo, va ser també un reputat escultor.
== Referències ==
{{commonscat}}
 
== Bibliografia==
* {{1911}}
 
{{commonscat}}
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Sangallo, Giuliano Da}}
 
[[Categoria:Arquitectes italians del Renaixement]]
[[Categoria:Escultors italians del Renaixement]]
[[Categoria:florentins]]