Cèfal (mitologia): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
afegeixo dades i referència |
m →Cèfal, fill de Deioneu: enllaç |
||
Línia 22:
Cèfal estava un dia assegut sota un arbre, esgotat després d'haver caçat, i cantava un himne al vent. Un passejant casual el sentí i pensà que cortejava una amant. Procris va saber-ho i l'endemà va cercar-lo. Com que cantava el mateix himne, pensà que el cantava a la seva antiga amant, Eos, i no va poder deixar de bellugar-se rere l'amagatall. Cèfal, sentint l'agitació dels arbustos i creient que el soroll era d'un animal, llançà la infal·lible javelina cap al soroll i matà Procris. Mentre moria als seus braços, li digué que «pels nostres vots nupcials, si et plau no et casis mai amb Eos». Cèfal restà afligit per la mort de Procris, i acceptà el desterrament a [[Tebes (Grècia)|Tebes]] que va imposar-li l'[[Areòpag]].
Allà va ajudar [[Amfitrió]] de Micenes en una guerra contra els [[tafis]] i els telebeus i fou recompensat amb l'illa de [[Samos]], que des d'aleshores fou coneguda com a [[Cefalònia]]. També va cedir al suposat pare d'[[Hèracles]] el gos infal·lible, perquè poguessin matar la [[guineu teumèsia]], que aterria la zona. Aquesta bèstia no podia ser atrapada per designi dels déus, i quan Amfitrió li llançà Laelaps es plantejà un dilema a l'Olimp. Finalment Zeus va resoldre la situació convertint tots dos animals en roques. A Cefalònia, Cèfal es va casar amb [[Lisipe]], amb la que va tenir quatre fills, [[epònims]] de les quatre tribus de l'illa. Tanmateix, mai no es perdonà per la mort de Procris i creient que el seu esperit el perseguia, acabà suïcidant-se saltant a la mar des del cap Leuques, cridant el nom de la seva estimada mentre queia.<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=94|lloc=Barcelona|editorial=edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref>
== Referències ==
| |||