Qüestió jueva: diferència entre les revisions

 

==Història de la qüestió==

 

A partir d'aquell moment es redactaren centenars d'altres tractats, pamflets, articles de premsa i llibres, oferint "solucions" de diferent tipus com [[deportació]], repatriació o bé assimilació de la població jueva. De manera semblant, moltes obres literàries proposaven solucions d'un tipus diferent: reintegració i educació. Aquest debat, però, no arribava a discernir si el problema de la qüestió jueva tenia més a veure amb problemes causats pels opositors dels jueus alemanys o a l'inrevés: la mateixa existència de jueus a Alemanya per als seus detractors.

A partir de 1860 la idea va començar a adquirir una tendència cada cop més agressivament antisemita: es feia servir per culpar col·lectivament els jueus d'impedir la identitat i la cohesió de la nació alemanya, i se'ls acusava de ser enemics en terra dels alemanys ètnics. Autors antisemites com [[Wilhelm Marr]], [[Karl Eugen Dühring]], [[Theodor Fritsch]], [[Houston Stewart Chamberlain]] o [[Paul de Lagarde]] entre d'altres decidiren que el problema tenia dimensions "[[raça|racials]]" i que no es podria solucionar a través de la integració. Aquests autors demanaven la "desjudaització" de la premsa, el sistema escolar, la política, l'economia i la cultura, i condemnaven els matrimonis entre jueus i gentils.

 

 

==Bruno Bauer==

Marx fa servir també el tractat de Bauer per descriure la seva versió dels drets civils. Marx creu que Bauer s'equivoca en la idea que en un "estat laic" la religió ja no tindrà cap tipus de rol en la vida social i posa com a exemple la universalitat de la religió als [[Estats Units]], país que no té cap tipus de religió estatal, a diferència de [[Prússia]]. Segons l'anàlisi de Marx, la laïcitat no s'oposa a la religió, sinó que més aviat la pressuposa. L'eliminació dels qualificatius religiosos o de propietat als ciutadans no vol dir que s'hagi abolit la religió o la propietat, sinó que en l'Estat secular es contempla els individus en abstracte respecte a aquests trets.<ref>Marx 1844: [T]he political annulment of private property not only fails to abolish private property but even presupposes it. The state abolishes, in its own way, distinctions of birth, social rank, education, occupation, when it declares that birth, social rank, education, occupation, are non-political distinctions, when it proclaims, without regard to these distinctions, that every member of the nation is an equal participant in national sovereignty, when it treats all elements of the real life of the nation from the standpoint of the state. Nevertheless, the state allows private property, education, occupation, to act in their way – i.e., as private property, as education, as occupation, and to exert the influence of their special nature. Far from abolishing these real distinctions, the state only exists on the presupposition of their existence; it feels itself to be a political state and asserts its universality only in opposition to these elements of its being.</ref> Referint-se a aquest aspecte Marx passa de la qüestió de la [[llibertat religiosa]] a allò que veritablement li interessa en l'anàlisi de Bauer sobre l'emancipació política. Marx conclou que mentre que els individus poden ser "espiritualment" i "políticament" lliures en un estat laic, encara tenen impediments en forma de desigualtat econòmica. Aquestes idees formarien la base de la seva crítica posterior del capitalisme.

 

 

{{referències|2}}