Diferència entre revisions de la pàgina «Música clàssica»

675 octets eliminats ,  fa 3 anys
Revisat fins a la secció "complexitat"
m (bot: - l'auto-disciplina. + l'autodisciplina.)
(Revisat fins a la secció "complexitat")
La '''música clàssica''' és un terme que té un sentit ampli i divers. Normalment, el terme fa referència a la [[música]] produïda, o arrelada a les tradicions [[occident]]als, en l'àmbit de la música religiosa i secular, i que abasta un ampli període que va, aproximadament, des del [[segle IX]] fins a l'actualitat.<ref>"Classical", ''The Oxford Concise Dictionary of Music'', ed. Michael Kennedy, (Oxford, 2007), ''Oxford Reference Online'', Consultat el 23 de juliol de 2007</ref> Les normes fonamentals d'aquesta tradició musical es va regular d'acord a una codificació entre 1550 i 1900, període que en anglès es coneix com el ''common practice period'' (període de pràctica comuna).
 
La música europea es diferencia clarament de moltes altres tradicions no europees i de les formes de música popular, pel seu sistema de [[notació musical]], aproximadament en ús des del [[segle XVI]].<ref>Chew, Geffrey; Rastall, Richard. "Notation, §III, 1(vi): Plainchant: Pitch-specific notations, 13th–16th centuries", ''Grove Music Online'', ed. L. Macy,[http://www.oxfordmusiconline.com/public/ grovemusic.com] Consultat el 23 de juliol de 2007 (accés per subscripció).</ref> La notació occidental és utilitzada pels [[compositor]]s per detallar a l'artista intèrpret o executant, informació sobre l'[[Altura (música)|altura]], la velocitat, la [[Mètrica (música)|mètrica]], el ritme i altres detalls sobre l'exacta interpretació d'una obra musical a l'intèrpret o executant. Això deixa menys espai per a altres pràctiques, com la improvisació i l'ornamentació ''ad libitum'', que són molt més freqüents en altres tradicions musicals no europees –com(com per exemple en la [[música clàssica índia]] o la [[música tradicional japonesa]]), i en la música popular.<ref>Malm, W.P.; Hughes, David W. "Japan, §III, 1: Notation systems: Introduction", ''Grove Music Online'', ed. L. Macy, [http://www.oxfordmusiconline.com/public/ grovemusic.com]. Consultat el 23 de juliol de 2007 (accés per subscripció).</ref><ref>Ian D. Bent, David W. Hughes, Robert C. Provine, Richard Rastall, Anne Kilmer. "Notation, §I: General", Grove Music Online, ed. L. Macy, [http://www.oxfordmusiconline.com/public/ grovemusic.com] Consultat el 23 de juliol de 2007 (accés per subscripció).</ref><ref>Middleton, Richard. "Popular music, §I, 4: Europe & North America: Genre, form, style", Grove Music Online, ed. L. Macy, [http://www.oxfordmusiconline.com/public/ grovemusic.com]. Consultat el 23 de juliol de 2007 (accés per subscripció)</ref>
 
El terme "música clàssica" no apareix fins a principis de [[segle XIX]], com a conseqüència de la voluntat de "canonitzar" el període que va des de [[Johann Sebastian Bach]] fins a [[Ludwig van Beethoven]], període considerat com una edat d'or de la música.<ref>Rushton, Julian. ''Classical Music'', Londres, 1994, p. 10</ref> La primera referència al terme "música clàssica" registrada per l{{'}}''Oxford English Dictionary'' apareix al voltant de [[1836]].<ref name="OED_Online_Classical">{{ref-web|autor=The Oxford English Dictionary|editor=The OED Online|url=http://dictionary.oed.com/cgi/entry/50040930?single=1&query_type=word&queryword=classical&first=1&max_to_show=10|consulta=10-05-2007|títol=classical, a.|any=2007|}}</ref><ref>"Classical", ''The Oxford Concise Dictionary of Music'', ed. Michael Kennedy, (Oxford, 2007), ''Oxford Reference Online'', Consultat el 23 de juliol de 2007.</ref> Molts autors consideren que el terme "clàssic" és inadequat per poder incorporar també l'avantguarda i la música escrita a partir de les darreries del segle XIX; d'aquídegut a això és habitual l'ús habitual de les cometes acompanyant el terme "clàssica".<ref>[http://www.naxos.com/education/introduction.asp Naxos Introduction to Classical Music.] Consultat el 25 de setembre de 2008.</ref>
El gust del públic i l'apreciació d'aquest tipus de música es va anar esvaint cap a finals del 1900, especialment als [[Estats Units]] i al [[Regne Unit]]. Certament, aquest període ha estat testimoni d'un extraordinari èxit comercial de la música popular, encara que el nombre de discos venuts no és indicatiu de la popularitat de la música i, en concret, de la música clàssica.<ref>[http://www.icce.rug.nl/~soundscapes/DATABASES/MIE/Part1_chapter03.shtml ''The economic importance of music in the European Union'' inclou una comparança del nombre de concerts i músics empleats en música clàssica i en música popular]</ref>
 
El terme "música clàssica" no apareix fins a principis de segle XIX, com a conseqüència de la voluntat de "canonitzar" el període que va des de [[Johann Sebastian Bach]] fins a [[Ludwig van Beethoven]], període considerat com una edat d'or de la música.<ref>Rushton, Julian. ''Classical Music'', Londres, 1994, p. 10</ref> La primera referència al terme "música clàssica" registrada per l{{'}}''Oxford English Dictionary'' apareix al voltant de [[1836]].<ref name="OED_Online_Classical">{{ref-web|autor=The Oxford English Dictionary|editor=The OED Online|url=http://dictionary.oed.com/cgi/entry/50040930?single=1&query_type=word&queryword=classical&first=1&max_to_show=10|consulta=10-05-2007|títol=classical, a.|any=2007|}}</ref><ref>"Classical", ''The Oxford Concise Dictionary of Music'', ed. Michael Kennedy, (Oxford, 2007), ''Oxford Reference Online'', Consultat el 23 de juliol de 2007.</ref> Molts autors consideren que el terme "clàssic" és inadequat per poder incorporar també l'avantguarda i la música escrita a partir de les darreries del segle XIX; d'aquí l'ús habitual de les cometes acompanyant el terme "clàssica".<ref>[http://www.naxos.com/education/introduction.asp Naxos Introduction to Classical Music.] Consultat el 25 de setembre de 2008.</ref>
 
== Música clàssica i música culta ==
 
El terme "música clàssica" és una expressió genèrica, que pot fer referència a diferents èpoques i estils musicals:
* La música occidental "culta" per oposició a la [[música popular]] i a la [[música tradicional]], que s'ha [[ensenyament|ensenyat]], [[aprenentatge|après]] i transmès en institucions i organitzacions específicament dissenyades per a això (a les [[capella de música|capelles de música]], als [[conservatori]]s, i a les [[escola de música|escoles de música]] segons els llocs i períodes) i que ha disposat d'un corpus [[teoria de la música|teòric]] que s'ha anat desenvolupant en paral·lel a la mateixa creació artística, fets que no s'han donat ni en la música popular ni en la tradicional fins a temps molt recents. AquestaEn aquest sentit, la música occidental "culta" abraça des dedel l'[[edatsegle mitjanaIX]] ([[segleedat IXmitjana]] concretament) fins a l'actualitat, entenent que la música clàssica actual és la que respon al denominador de [[música contemporània]], i que és hereva de la tradició de la música clàssica de períodes anteriors així com dels seus camins de transmissió i de teorització.
 
* La música occidental "culta" per oposició a la [[música popular]] i a la [[música tradicional]], que s'ha [[ensenyament|ensenyat]], [[aprenentatge|après]] i transmès en institucions i organitzacions específicament dissenyades per a això (a les [[capella de música|capelles de música]], als [[conservatori]]s, i a les [[escola de música|escoles de música]] segons els llocs i períodes) i que ha disposat d'un corpus [[teoria de la música|teòric]] que s'ha anat desenvolupant en paral·lel a la mateixa creació artística, fets que no s'han donat ni en la música popular ni en la tradicional fins a temps molt recents. Aquesta, abraça des de l'[[edat mitjana]] ([[segle IX]] concretament) fins a l'actualitat, entenent que la música clàssica actual és la que respon al denominador de [[música contemporània]], i que és hereva de la tradició de la música clàssica de períodes anteriors així com dels seus camins de transmissió i de teorització.
*:Cal esmentar que el qualificatiu de música ''culta'' com a sinònim de ''clàssica'' no és acceptat per tothom, atès que la [[música popular]] es considera l'expressió de la [[cultura popular]], així com la [[música tradicional]] ho és de la [[cultura tradicional]], de manera que no sols la música clàssica és ''culta'' en el sentit de pertànyer a una cultura; sí, però, que ho és en el sentit de ser ''autoteoritzada''.
 
* La música del període anomenat [[Classicisme musical|Classicismeclassicisme]], que va de la segona meitat del [[segle XVIII]] fins als primers anys del [[segle XIX|XIX]]. Segons la visió preconitzada per la [[musicologia]] alemanya, a l'inici d'aquesta època trobem l'anomenada [[Escola de Mannheim]] que s'imposà per tot Europa. [[Johann Stamitz]] és qui perfeccionà l'escriptura, fixà les formes instrumentals i ésfou el primer aen organitzar una [[orquestra simfònica]]. Tot i que els canvis més visibles es produïren en l'àrea germànica, les influències de l'estil clàssic provenen de diversos punts d'Europa, en especial l'estil forjat pels [[òpera|operistes]] [[Itàlia|italians]], així com una sàvia manera sàvia d'incloure elements del [[folklore]] per part de [[compositor]]s centreeuropeus. [[Franz Joseph Haydn]] i [[Wolfgang Amadeus Mozart]] són alguns dels compositors més representatius d'aquesta època. Foren els [[compositor]]s, [[musicologia|musicòlegs]] i [[teoria de la música|teòrics]] del [[segle XIX]] els que van considerar que aquest estil, forjat sobretot a partir de la dècada de [[1760]], era veritablement "clàssic". I ho era en el tercer sentit, que s'explica a continuació.
 
* El concepte de ''clàssic'' s'aplica de manera general a tota [[obra d'art]] la memòria de la qual perdura al llarg del temps, i esdevé model per a temps i creadors futurs. És en aquest sentit que hom parla, per exemple, de [[jazz clàssic]] o [[rock clàssic]], o es descriu quelcom com un "clàssic".
Donada l'àmplia varietat de [[Forma musical|formes]], [[Estil musical|estils]], [[Gènere musical|gèneres]] i [[Història de la música|períodes històrics]] que existeix quan es descriu el terme "música clàssica", és difícil una llista completa i precisa de característiques que poden atribuir-se a totes les obres d'aquest tipus.
 
Són abundants les descripcions vagues, com la descripció de la música clàssica com una cosa que "dura molt temps", una declaració bastant discutible si es tenen en compte [[compositor]]s contemporanis que es descriuen com a "clàssic" o la música que està interpretada per determinats [[instruments musicals]], com els violins, que també es troben en la música ''[[bluegrass]]'', en els [[Teatre musical|musicals]] de [[Broadway]], i en altres gèneres, com la "música de relax" o "música ambiental" de determinats locals. Tanmateix, hi ha característiques que conté el que molts entenen per música clàssica que, en general, poccontenen poca cosa o res dels altres gèneres de música contenen.
 
=== Instrumentació ===
La música clàssica i la música popular sovint es distingeixen per l'ús d'uns determinats instruments. Rarament hi ha altres gèneres en els quals tants instruments són utilitzats per grans grups de manera simultània, com succeeix en les [[Orquestra simfònica|orquestres simfòniques]], que sovint contenen cinc o més diversos tipus d'instruments de corda, inclosos [[violins]], [[violes]], [[violoncel]]s, [[contrabaixoscontrabaix]]os i l'[[arpa]]; set o més tipus d'instruments de vent fusta, quatre o més d'instruments de vent metall i una gran diversitat d'instruments de percussió,. deEls vegadestipus finsd'instruments apresents unaen desenales deorquestres tipuspot diferentsarribar a la desena. També sovint, especialment a l'[[òpera]] i l'[[Oratori (música)|oratori]], també hi hapodem trobar la [[veu]] humana.
 
De manera comparativa, la majoria de gèneres musicals populars impliquen menys instruments. Per exemple, un típic grup de rock estarà format per una bateria, una o dues guitarres i el baix elèctric, un o dos cantants i, menys generalitzat, un o més teclats. Per descomptat, es produeixen influències transversals i no és rar observar la presència de seccions de corda en les gravacions de música pop. Tot i així, no són formacions característiques del que es considera una banda de rock o de pop.
 
Els instruments utilitzats en la pràctica la majoria de la música clàssica es van inventar abans de mitjans del segle XIX, i en general es codificaren durant els segles [[segle XVII|XVII]] i [[segle XVIII|XVIII]]. Aquests instruments són elels que formen part d'una [[orquestra simfònica]], al costat d'altres instruments solistes com el [[piano]], el [[clavecí]] i l'[[orgue]].
 
En les darreres dècades, han aparegut alguns [[Electròfon|Instrumentsinstruments electrònics]], com per exemple la [[guitarra elèctrica]], apareixen de vegades en obres de música clàssica de les darreres dècades. Tant els músics clàssics i com és de la música popular han experimentat en els últims cinquanta anys amb instruments electrònics, com el sintetitzador, i amb tècniques [[digital]]s, com l'ús del ''[[sampler]]'' o dels sons generats per [[ordinador]], i amb més anterioritat, amb sons d'instruments d'altres cultures com el [[gamelan]].
 
Cap dels instruments que fan el baix existien abans del [[renaixement]]. A la música medieval, els instruments es dividien en dues categories: instruments forts per a l'ús a l'aire lliure o a l'església, i instruments amb un so més delicat per al seu ús en espai interiors. Molts instruments que s'associen avui amb la música popular varen tenir un paper important en els inicis de la música clàssica, com les [[cornamuses]], la [[Violaviola de mà]] o ''vihuela'', la [[viola de roda]], i alguns instruments de vent fusta. D'altra banda, en els darrers anys, instruments com la [[guitarra acústica]], per exemple, que es relacionarelacionen principalment amb la música popular, hahan guanyat importància en la música clàssica també en els darrers anys.
 
Pel que fa a l'[[afinació]], tot i que a poc a poc es tendeix a igualar i s'accepta el temprament musical consolidat ja durant el segle XIX, les diferents afinacions històrics són sovint utilitzats quan s'interpreta música de períodes anteriors.
 
=== Forma i execució tècnica ===
AtèsA quediferència de la majoria dels estils populars, com la música rock, que tenen com a base la forma de cançó, la música clàssica també pot prendre la forma de concert, simfonia, òpera, música de ball, suite, estudi, poema simfònic, entre altres (a part de la pròpia forma de cançó).
 
Els [[compositor]]s clàssics sovint aspiren a impregnar la seva música amb una complexa relació entre el seu món afectiu (emocional) i el contingut intel·lectual. Moltes obres de música clàssica fantfan ús del desenvolupament musical, un procés pel qual un motiu o una idea musical es repeteixen en diferents contextos o en una forma modificada. Els gèneres clàssics de la [[forma sonata]] i el de la fuga són exemples de formes musicals de desenvolupament.
Atès que la majoria dels estils populars, com la música rock, tenen com a base la forma cançó, la música clàssica també pot prendre la forma de concert, simfonia, òpera, música de ball, suite, estudi, poema simfònic, entre altres.
 
Els [[compositor]]s clàssics sovint aspiren a impregnar la seva música amb una complexa relació entre el seu món afectiu (emocional) i el contingut intel·lectual. Moltes obres de música clàssica fant ús del desenvolupament musical, un procés pel qual un motiu o una idea musical es repeteixen en diferents contextos o en una forma modificada. Els gèneres clàssics de la [[forma sonata]] i el de la fuga són exemples de formes musicals de desenvolupament.
 
JuntamentTant amb un cert desig deels compositors a un nivell elevat d'avanç tècnic per escrit la seva música,com els artistes intèrprets o executants denecessiten músicaadquirir clàssicaun s'enfrontennivell atècnic semblantselevat objectiusd'escriptura demusical, dominicosa tècnic,que comfa hoque demostrahi lahagi una quantitat proporcionalment alta d'escolarització i l'estudi privat de mésmúsics èxitclàssics hanque tinguthagin els músicsestudiat en comparacióinstitucions aprivades "popular"(escoles gènerede músicsmúsica, iconservatoris), elcontrastant gran nombre d'escoles secundàries, inclososamb els conservatoris,músics esde dedicagènere a"popular". l'estudiNomés dehi laha música clàssica. L'únicun altre gènere en el món occidental comparablescomparable amb lesla oportunitatsmúsica d'educacióclàssica secundàriaen ésaquest àmbit, el [[jazz]].
 
=== Complexitat ===
AcomplimentL'acompliment de repertori de música clàssica sovint exigeix un important nivell de domini tècnic per part del músic, el domini de la lectura i la visió de joc de conjunt, comprensió profunda dels principis harmònics i tonals, el coneixement de l'execució pràctica, i una familiaritat amb l'estil i/ musicalo expressió musical inherent a un determinat període, [[compositor]] o musical es compten entre les més de les habilitats essencials per a la competència, músic de formació clàssica. Obres de repertori clàssic exposició artística complexitat sovint mitjançant l'ús de la temàtica de desenvolupament, fraseig, l'harmonització, la modulació (canvi de clau), la textura i, per descomptat, forma musical en si. Major escala les formes de composició (com el de la simfonia, concert, òpera o l'oratori, per exemple) en general representen una jerarquia d'unitats més petites que consta de frases, períodes, seccions i moviments. Anàlisi musical d'una composició que té per objecte aconseguir una major comprensió de la mateixa a través de l'estudi d'aquesta complexitat, el que més audiència significativa i una major apreciació de l'estil del compositor.
 
=== Societat ===
5.633

modificacions