Quarta Croada: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |
Canvis menors, neteja AWB |
||
Línia 5:
|campanya=
|conflicte=
|imatge= [[Fitxer:ConquestOfConstantinopleByTheCrusadersIn1204.jpg|330px|La [[Setge de Constantinoble (1260)|Conquesta de Constantinoble]]]]
|peu_de_foto=La [[Setge de Constantinoble (1260)|Conquesta de Constantinoble]]
|data=
Línia 11:
|localitat=
|territori=
|escenari= [[Balcans]] i [[Grècia]]
|resultat= Victòria Croada
|estatus=
Línia 35:
* [[Fitxer:Palaiologos-Dynasty-Eagle.svg|15px|Imperi bizantí]] [[Imperi Bizantí]]
|bàndol3=
|general1= [[Fitxer:Armoiries Montferrat.png|15px|Marquesat de Montferrat]] [[Bonifaci I de Montferrat]]<br />[[Fitxer:Coat of Arms of the Republic of Venice.svg|15px|República de Venècia]] [[Enrico Dandolo]]<br />[[Fitxer:Palaiologos-Dynasty-Eagle.svg|15px|Imperi bizantí]] [[Isaac II Àngel|Isaac II]] (emperador derrocat)<br />[[Fitxer:Palaiologos-Dynasty-Eagle.svg|15px|Imperi bizantí]] [[Aleix IV Àngel|Alexios IV]] (fill de l'emperador)
|general2= [[Fitxer:Palaiologos-Dynasty-Eagle.svg|15px|Imperi bizantí]] [[Aleix III Àngel|Alexios III]] (usurpador)<br />[[Fitxer:Palaiologos-Dynasty-Eagle.svg|15px|Imperi bizantí]] [[Aleix V Murzufle|Alexios V]] (usurpador)<br />[[Fitxer:Coat of arms of Hungary.png|15px|Hongria]] [[Imre I d'Hongria]]
|cavaller1= [[Fitxer:Blason Nord-Pas-De-Calais.svg|15px|Nord-Pas-de-Calais]] [[Balduí IX de Flandes]]<br />[[Fitxer:Coat of Arms of the Duchy of Athens (de la Roche family).svg|15px|Ducat d'Atenes]] [[Otó de La Roche]]<br />[[Fitxer:Armoiries Achaïe.svg|15px|Principat d'Acaia]] [[Guifré I de Villehardouin]]<br />[[Fitxer:Blason région fr Champagne-Ardenne.svg|15px|Comtat de Xampanya]] [[Teobald III de Xampanya]]<br />[[Fitxer:Blason Blois Ancien.svg|15px|Comtat de Blois]] [[Louis I de Blois]]
|cavaller2=
|força_numèrica1=
Línia 55:
{{Croades}}
{{FixHTML|end}}
La '''Quarta Croada''' ([[1202]] - [[1204]]) fou promoguda pel papa [[Innocenci III]] amb la intenció originària d'alliberar [[Terra Santa]] a través d'una invasió d'Egipte. Per contra, l'abril de [[1204]], els croats occidentals catòlics acabaren conquerint [[Constantinoble|Constantinoble, l'epicentre dels cristians ortodoxos]] i derrocant l'[[imperi Bizantí]]. La Quarta Croada fou l'acte final que segellà irremeiablement el [[Gran Cisma d'Orient]] entre l'[[Església Ortodoxa]] Oriental i [[Església Catòlica Romana]].
== Antecedents ==
Línia 62:
=== La predicació de la Quarta Croada ===
[[Fitxer:Boniface-of-Montferrat.jpg|thumb|
El [[Innocenci III|papa Innocenci III]] esdevingué Papa el [[1198]] i començà a predicar una nova croada que inicialment tingué molt poc ressò entre els grans estats europeus occidentals: mentre el [[Sacre Imperi Romanogermànic]] mantenia la seva disputa amb el papat, [[Anglaterra]] i [[França]] continuaven la guerra que els enfrontava entre si. Tanmateix, el [[1199]] la predicació endegada per [[Foulques de Neuilly]] aconseguí el suport de l'aristocràcia militar, encapçalada pel comte francès [[Teobald III de Xampanya]], que s'erigí en líder de la croada. Però aquest morí el [[1201]], de manera que se cercà un nou líder en el comte italià [[Bonifaci I de Montferrat]].
Línia 71:
La majoria de l'exèrcit provenia del [[Regne de França]], incloent-hi homes de [[Blois]], [[Xampanya]], [[Amiens]], [[Saint-Pol-sur-Mer]], [[Illa de França|Île-de-France]], el [[Ducat de Borgonya]] i el [[Comtat de Flandes]]. Un segon contingent provenia de les terres del capitost de la Croada, el [[Marquesat de Montferrat]]; finalment, un tercer contingent vingué de les terres del [[Sacre Imperi Romanogermànic]]. A tot aquest contingent s'afegí l'aportació veneciana, soldats i mariners, comandants pel [[doge]] de la república [[Enrico Dandolo]].
Quan el cabdill de la Croada, el comte [[Teobald III de Xampanya]], morí l'any [[1201]], [[Bonifaci I de Montferrat]] fou escollit com a nou cabdill.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Queller |nom=Donald Edward |cognom2=Madden |nom2=Thomas F. |títol=The Fourth Crusade: The Conquest of Constantinople, 1201-1204 |url= http://books.google.cat/books?id=0NpWFGvA5VQC&pg=PA21&dq=Boniface+of+Montferrat&hl=ca&sa=X&ei=EhvaUOT2Ko-6hAeuk4CoBQ&ved=0CD0Q6AEwAQ#v=onepage&q=Boniface%20of%20Montferrat&f=false |llengua=anglès | editorial=University of Pennsylvania Press |data=1999 |pàgines=cap.3 |isbn=0812217136}}</ref>
== La Croada ==
=== Un problema de pressupost en el transport marítim ===
[[Fitxer:Gustave dore crusades dandolo preaching the crusade.jpg|thumb|200px|[[Enrico Dandolo]] proclamant la Croada a la [[República de Venècia]]]]El [[24 de juny]] de [[1202]] la [[República de Venècia]] havia enllestit els preparatius de la croada que tenia per fi atacar directament el cor del món islàmic de l'època, la ciutat del [[El Caire|Caire]]. Aquest objectiu fou ratificat pel papa [[Innocenci III]], afegint la prohibició explícita d'atacar qualsevol estat cristià.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Falk |nom=Avner |títol=Franks and Saracens: Reality and Fantasy in the Crusades |url= http://books.google.cat/books?id=tKSjW-j2G1YC&dq=innocent+fourth+crusade+ban+attack+christian+state&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |llengua=anglès | editorial=Karnac Books |data=2010 |pàgines=158 |isbn=1855757338}}</ref>
Però els problemes s'originaren tot just al començament; en no ser obligatori l'embarcament a Venècia, molts dels croats optaren per no pagar a la [[República de Venècia]] i embarcar-se pel seu compte en altres ports que oferiren un preu més avantatjós, com ara Flandes, Marsella o Gènova. Per agreujar encara més la situació, tan sols s'havien ofert 12.000 homes,<ref name="Queller232">D. E. Queller, ''The Fourth Crusade The Conquest of Constantinople'', 232</ref> en comptes dels 33.500 homes que s'havien pressupostat.
Així, la [[República de Venècia]] contemplà com havia invertit tots els seus recursos humans i financers per construir una flota pel triple d'homes dels que finalment s'havien presentat. Davant d'aquesta situació, els venecians, comandants pel seu doge vell i cec, no donaren permís als croats per embarcar-se fins que no se satisfés la totalitat del pagament compromès, ço és 85.000 [[marques d'argent]]. Els croats tant sol pogueren recaptar-ne 51.000, i això els deixà en un estat de summa pobresa havent empenyorat el pressupost que inicialment havia de cobrir la totalitat de la campanya militar en pagar-se tan sols el transport inicial.
I malgrat que els croats havien quedat totalment empobrits, encara restaven sense cobrir 34.000 [[marques d'argent]], un fet desastrós per als venecians, que havien aturat el seu comerç durant tot un any per preparar l'expedició.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Queller |nom=Donald Edward |cognom2=Madden |nom2=Thomas F. |títol=The Fourth Crusade: The Conquest of Constantinople, 1201-1204 |url= http://books.google.cat/books?id=0NpWFGvA5VQC&pg=PA56&dq=fourth+crusade+34000+venetian&hl=ca&sa=X&ei=nS88UYf_IYbY7AaS5ICoAg&ved=0CEUQ6AEwBA#v=onepage&q=fourth%20crusade%2034000%20venetian&f=false |llengua=anglès | editorial=University of Pennsylvania Press |data=1999 |pàgines=55 |isbn=0812217136}}</ref>
=== Canvi de plans en els objectius de la Croada: l'atac a la catòlica Zadar ===
{{Principal|Setge de Zadar}}
Finalment el doge venecià [[Enrico Dandolo]] acceptà ajornar el cobrament de la inversió i bescanviar-lo per la promesa del canvi en els objectius de la croada. La proposta d'Enrico Dandolo fou que els croats paguessin els seus deutes capturant el port de [[Zadar|Zara]], situat a la [[Dalmàcia]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Andrea |nom=Alfred |títol=Contemporary Sources for the Fourth Crusade |url= http://books.google.cat/books?id=Zti0pyWFo-AC&pg=PA40&dq=zara+november+1202&hl=ca&sa=X&ei=NkR4Ua39KYKr7AbA34CgDA&ved=0CE0Q6AEwBQ#v=onepage&q=zara%20november%201202&f=false |llengua=anglès | editorial=Brill |data=2008 |pàgines=40 |isbn=9004169431}}</ref>
Aquesta ciutat ja havia estat dominada econòmicament per Venècia durant el [[segle XII]], però el [[1181]] s'havia rebel·lat i cercà la protecció del rei [[Imre I d'Hongria]] i Croàcia (el [[Regne d'Hongria]] i el [[Regne de Croàcia]] estaven units en la seva persona formant la [[Corona de Sant Esteve]]). A partir d'aleshores, els successius atacs llançats pels venecians sobre la ciutat dàlmata de Zara havien estat rebutjats sistemàticament.{{sfn|Phillips|2004|p=110-111}}
Línia 91:
Els croats acceptaren finalment la proposta veneciana i [[Enrico Dandolo]] i la [[república de Venècia]] s'implicaren de manera directa en la croada en una cerimònia pública celebrada a l'església de Sant Marc de Venècia. Però el Rei d'Hongria també era catòlic i a més s'havia ofert, almenys de manera teòrica, a participar ell mateix en la croada. Davant d'aquesta contradicció molts dels croats s'oposaren a continuar en la croada i un contingent encapçalat per [[Simó de Montfort]] refusà de participar-hi i retornà cap a França. (Aquest [[Simó de Montfort]] era el mateix que participà en la [[Croada Albigesa]] que comportà la mort del rei [[Pere II d'Aragó]] a la [[Batalla de Muret]].)
Mentre el llegat papal (el cardenal Capuano) acceptava l'atac a un territori catòlic com un mal necessari per a evitar el fracàs total de la croada, el papa [[Innocenci III]] escrigué alarmat als cabdills de la croada amenaçant-los amb l'excomunió si persistien en el seu intent. Però això ja no deturà els croats i els venecians, que iniciaren el [[Setge de Zadar]] i en tan sols 13 dies obtingueren la seva capitulació.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Sethre |nom=Janet |títol=The souls of Venice |url= http://books.google.cat/books?id=5M7nwV0DvBYC&printsec=frontcover&dq=the+souls+of+venice+isbn&hl=ca&sa=X&ei=xsAhUYPKLM_MtAa6k4GwBw&ved=0CDkQ6AEwAA#v=onepage&q=the%20souls%20of%20venice%20isbn&f=false |llengua=anglès | editorial=McFarland |data=2003 |pàgines=p.54–55 |isbn=0-7864-1573-8}}</ref>
=== L'emperador bizantí, derrocat ===
Línia 99:
=== Nou canvi de plans: Constantinoble ===
Les relacions entre els europeus occidentals (''"llatins"'' o ''"francs"'' en la nomenclatura de l'època) i els europeus orientals (''"grecs"'') s'havien complicat des del [[Gran Cisma d'Orient]] iniciat el [[1054]]. A partir d'aleshores els occidentals s'havien mostrat hostils als orientals, tal com es va evidenciar durant la [[Primera Croada|Primera]], [[Segona Croada|Segona]] i [[Tercera Croada]]. Aquestes relacions es van deteriorar encara més el [[1182]], quan tots els estrangers de [[Constantinoble]] havien estat massacrats i els comerciants venecians havien estat expulsats pels emperadors bizantins de la [[dinastia Angelus]], que governava amb el suport de la població grega. Aquests esdeveniments havien generat una actitud molt negativa dels venecians envers l'[[imperi Bizantí]] regit per la [[dinastia Angelos]].
Tanmateix, la proposta del príncep bizantí fou acceptada pels croats no sense algunes desercions dels que no acceptaven aquest nou canvi de plans. Finalment, però, la flota croada, que es trobava a [[Corfú (ciutat)|Corfú]] després d'haver finalitzat el [[setge de Zadar]], inicià el seu viatge cap a Constantinoble amb 60 [[galera|galeres de guerra]], 100 transports de cavalls, 50 transports grans i més de 300 màquines de setge. La flota arribà a Constantinoble a finals de juny de [[1203]].
Línia 110:
Primerament els croats fiançaren la seva situació capturant les ciutats de [[Calcedònia]] i [[Crisòpolis]]; posteriorment derrotaren una força de cavalleria de 500 bizantins amb tan sols 80 cavallers.
Les tropes croades desembarcaren al [[Gàlata]], d'on feren retirar-se un contingent de l'exèrcit bizantí i prengueren la [[Torre de Gàlata]]. En aquesta torre hi havia un dels extrems de la cadena que impedia el pas de les naus cap a l'interior de l'estuari del [[Corn d'Or]]. Un cop capturada la torre, ja no restava cap obstacle que impedís el pas de les naus venecianes dels croats.
L'[[11 de juliol]] del [[1203]] els croats prengueren posicions prop del [[Palau de Blanquerna]], situat a la part nord-oest de la ciutat. A partir del [[17 de juliol]] del [[1203]], s'inicià el setge d'aquesta amb quatre divisions que atacaven les parets de terra, mentre la flota veneciana atacava les parets de mar des de l'estuari del [[Corn d'Or]]. Els venecians prengueren tota una secció de la murada formada per unes 25 torres, mentre que la [[Guàrdia Varega]] aguantava els croats que atacaven el llenç de murada per la banda de terra. Quan aquests tingueren notícia de l'avenç venecià es traslladaren en massa per contrarestar els venecians, que es retiraren no sense abans iniciar un incendi que acabà consumint 120 acres de la ciutat.
Acorralat, l'emperador [[Aleix III Àngel]] es veié forçat a emprendre una acció ofensiva i ordenà que 17 divisions de l'exèrcit sortissin per la Porta de St. Romanus i s'enfrontessin als croats que allí combatien. Malgrat la superioritat numèrica, els comandaments bizantins optaren per retirar-se de nou dins la ciutat sense haver presentat batalla.<ref name=sistres>{{Ref-llibre |cognom=Nicolle |nom=David |títol=The Fourth Crusade, 1202-04 |url= http://books.google.cat/books?id=QdBWiR_3O8AC&pg=PA58&dq=1203+St.+Romanus+Constantinople+crusaders&hl=ca&sa=X&ei=J4qOUcuQM4KQ7AbojoCABA&ved=0CC4Q6AEwAA#v=onepage&q=1203%20St.%20Romanus%20Constantinople%20crusaders&f=false |llengua=anglès | editorial=Osprey Publishing |data=2011 |pàgines=63 |isbn=1849083207}}</ref> L'emperador [[Aleix III Àngel]] havia perdut el suport de l'exèrcit i la població se li girà en contra, car arran del gran incendi unes 20.000 persones havien perdut les seves llars. Finalment, optà per rendir-se i escapà, de manera que el príncep Aleix Àngel fou coronat finalment com a nou emperador amb el nom d'[[Aleix IV Àngel]].<ref name=HT>{{ref-publicació|cognom=Phillips |nom=Jonathan |article=The Fourth Crusade and the Sack of Constantinople |url= |llengua=anglès | consulta= |publicació=History Today |volum=vol.54 |exemplar=n.5 |data=2004 |pàgines= }}</ref>
=== L'emperador no pot complir la seua paraula ===
Línia 120:
En ser coronat, [[Aleix IV Àngel]] s'adonà que no podia complir les seves promeses, car l'usurpador [[Aleix III Àngel]] havia aconseguit fugir amb 1.000 lliures d'or del tresor imperial bizantí i una gran quantitat de joies. Mancat de recursos per cobrir els seus deutes, l'emperador demanà la destrucció d'icones bizantines i romanes valuosíssimes per poder extreure'n l'or i argent. Però tot i així només va poder alçar 100.000 [[marques d'argent]]. Als ulls de tots els grecs, coneixedors d'aquesta política, la decisió de l'emperador era un senyal espantós de desesperació i d'un dèbil lideratge que mereixia ser castigat per Déu. L'historiador bizantí Nicetas Choniates el caracteritzà com "el punt de gir cap a la decadència de l'estat romà".
Acorralat pels deutes amb els croats llatins i l'animadversió dels seus súbdits grecs, l'emperador [[Aleix IV Àngel]] va començar a témer per la seua vida i va demanar als croats una renegociació del seu contracte per un termini de sis mesos més i que per tant el prorrogava fins a l'abril de [[1204]]. Per agreujar encara més la situació, l'agost del [[1203]] els croats atacaren una mesquita de Constantinoble que fou defensada pels mateixos musulmans de la ciutat, però que comptà amb la col·laboració dels grecs ortodoxos i el foc cremà gran part de Constantinople,<ref>{{Ref-llibre |cognom=de Villehardouin |nom=Geoffroy |títol=The chronicle of Geoffroy de Villehardouin concerning the conquest of Constantinople, by the French and Venetians |url= http://books.google.cat/books?id=aufWQD7DrUwC&pg=PA90&dq=venetian+fire+constantinople+1203&hl=ca&sa=X&ei=_5eOUciSKcXD7Aajh4DoBA&ved=0CEcQ6AEwBQ#v=onepage&q=venetian%20fire%20constantinople%201203&f=false |llengua=anglès | editorial=Thomas Smith |data=1829 |pàgines=89 |isbn=}}</ref> i l'oposició a [[Aleix IV Àngel]] augmentà encara més. Finalment, Aleix Ducas (anopodat 'Murtzuphlos' a causa de les seves celles gruixudes) derrocà i assassinà [[Aleix IV Àngel]] i prengué el tron per a si mateix, proclamant-se [[Aleix V Murzufle|Aleix V Ducas]].
=== Un nou emperador usurpador i un nou atac a Constantinoble ===
Línia 126:
[[Fitxer:Gustave dore crusades mourzoufle parleying with dandolo.jpg|thumb|200px|[[Enrico Dandolo]] parlamentant amb l'emperador usurpador [[Aleix V Àngel]]]]
[[Fitxer:PriseDeConstantinople1204PalmaLeJeune.JPG|thumb|200px|Setge dels croats a Constantinoble]]
Els croats i els venecians, enfurismats amb l'assassinat del seu candidat, exigiren a [[Aleix V Ducas]] que complís amb el contracte que tenien amb [[Aleix IV Àngel]], però el nou emperador usurpador s'hi negà.
El [[8 d'abril]] del [[1203]] els croats decidiren atacar de nou la ciutat. Però [[Aleix V Ducas]] reorganitzà l'exèrcit bizantí i es preparà per a una obstinada resistència. Els grecs llençaren projectils sobre les màquines de setge dels croats destrossant-ne una gran quantitat. Per dificultar encara més l'atac croat, les condicions meteorològiques els hi eren adverses, car un fort vent procedent de la costa impedia que les naus venecianes enviessin reforços als croats que combatien a les murades. Només cinc de les torres gregues havien estat capturades i cap d'aquestes podia assegurar; abans de mitja tarda era evident que l'atac a Constantinoble havia fallat.
Línia 141:
[[Fitxer:Gustave dore crusades entry of the crusaders into constantinople.jpg|thumb|200px|Entrada dels croats a Constantinoble]]
[[Fitxer:Eugène Ferdinand Victor Delacroix 012.jpg|thumb|200px|Entrada dels croats a Constantinoble]]
Seguint l'antic dret militar, que emparava el saqueig d'una ciutat si aquesta s'havia negat a rendir-se quan se li havia donat l'oportunitat i els atacants es veien obligats a prendre-la per la força, els croats sotmeteren Constantiboble a un brutal saqueig de tres dies.
L'historiador Speros Vryonis descriu el saqueig de Constantinoble en el seu llibre "''Byzantium and Europe''" amb les següents grandiloqüents paraules i buscant en el saqueig de Constantinoble de 1204 la justificació de la [[Caiguda de Constantinoble]] el 1453:
{{cita|Els soldats llatins sotmeteren la ciutat més gran d'Europa a un saqueig indescriptible. Durant tres dies assassinaren, violaren, saquejaren i destruïren en una escala que fins i tot els vàndals antics i els gots haurien trobat increïble. Constantinoble s'havia convertit en un autèntic museu de l'art antic i bizantí, un empori amb un patrimoni que els llatins quedaren astorats davant les riqueses que trobaren.
Encara que els venecians tenien un cert gust per l'art que descobrien (eren semibizantins), i en preservaren molt, el francesos i els altres ho destruïren tot indistintament, mentre bevien vi, violaven monges i assassinaven els clergues ortodoxos. Els croats descarregaren la seva animadversió vers els grecs en la més espectacular profanació d'una església; la més gran que existia a la cristiandat (Santa Sofia). Trencaren les iconòstasis d'argent, les icones i els llibres sagrats de Hagia Sophia, assegueren al tron patriarcal una puta que cantava cançons tosques mentre bevien vi des dels llocs sagrats de l'església.
L'allunyament d'Occident i l'Orient, que havia continuat durant segles, culminava en l'horrible massacre que acompanyà la conquesta de Constantinoble. Els grecs es convenceren aleshores que fins i tot si els turcs haguessin capturat la ciutat, no haurien estat tan cruels com els cristians llatins. La derrota de Bizanci, ja en estat de decadència, accelerà la degeneració política, de manera que Bizanci fou a la llarga una presa fàcil dels turcs. La croada resultà, doncs, a la llarga, un victòria de l'islam, un resultat totalment al contrari de la seva intenció original.}}
Línia 155:
== Conseqüències: ''Partitio terrarum imperii Romanie'' ==
{{principal|Imperi Llatí de Constantinoble|Estats croats}}
Segons un tractat prearranjat, l'imperi es distribuïa entre Venècia i els líders de la croada, i s'establia l'[[Imperi llatí de Constantinoble]]. Bonifaci no s'elegia com l'emperador nou, encara que els ciutadans semblaven que el consideressin com a tal; els venecians pensaven que tenia massa connexions amb l'anterior imperi a causa del seu germà, Renier de Montferrat, que havia estat casat amb Maria Comnena, emperadriu els anys 1170 i el 1180. En canvi, col·locaven Balduí de Flandes al tron.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Hamilton |nom=Janet |cognom2=Hamilton |nom2=Bernard |cognom3=Stoyanov |nom3=Yuri |títol=Christian Dualist Heresies in the Byzantine World, C. 650-c. 1450 |url= http://books.google.cat/books?id=uH-8AAAAIAAJ&pg=PA259&dq=Baldwin+I+of+Constantinople+1204&hl=ca&sa=X&ei=uRGQUY_-O6ag7Abk8IG4DQ&ved=0CEYQ6AEwBA#v=onepage&q=Baldwin%20I%20of%20Constantinople%201204&f=false |llengua=anglès | editorial=Manchester University Press |data=1998 |pàgines=259 |isbn=071904765X}}</ref> Bonifaci va continuar al [[Regne de Tessàlia]] i s'apoderà de [[Creta]] que acabà venent el [[1204]] als venecians.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Setton |nom=Kenneth Meyer |títol=The Papacy and the Levant, 1204-1571: The thirteenth and fourteenth centuries |url= http://books.google.cat/books?id=5Gm79HuBY0cC&pg=PA178&dq=1204+crete+venice&hl=ca&sa=X&ei=G8ljU5GrO6mg0QWo_IGgBw&ved=0CDcQ6AEwAQ#v=onepage&q=1204%20crete%20venice&f=false |llengua=anglès | editorial=American Philosophical Society |data=1976 |pàgines=177 |isbn=0871691140}}</ref> Mentrestant, els refugiats bizantins fundaven els seus propis estats successors, el més notable d'aquests és l'[[Imperi de Nicea]] sota [[Teodor I Làscaris]],<ref name=usissis>{{Ref-llibre |cognom=Harris |nom=Jonathan |títol=Byzantium and the Crusades |url= http://books.google.cat/books?id=PXizk1RZ88wC&pg=PA166&dq=Theodore+I+Laskaris+nicaea&hl=ca&sa=X&ei=I5OOUfqjMe6g7AbnmoGADw&ved=0CEQQ6AEwBA#v=onepage&q=Theodore%20I%20Laskaris%20nicaea&f=false |llengua=anglès | editorial=Continuum International Publishing Group |data=2006 |pàgines=166 |isbn=}}</ref> l'[[Imperi de Trebisonda]] governat per [[Aleix I Comnè de Trebisonda]],<ref name=usissis/> i el [[Despotat de l'Epir]].
== Referències ==
Línia 165:
* {{en}} [http://www.fordham.edu/halsall/basis/villehardouin.html ''Memories'' o ''Crònica de la Quarta Croada i La Conquesta de Constantinoble''] - Traducció a l'anglès del francès medieval
* {{fr}} [http://books.google.cat/books?id=ousLRdxxUkAC&pg=PT1&dq=chronique+de+la+prise+de+constantinople#PPT9,M1 ''Chronique de la prise de Constantinople par les Francs''] Ed: 1828, Paris.
* {{ref-llibre|cognom=Phillips |nom=Jonathan |títol=The Fourth Crusade and the sack of Constantinople |llengua=anglès | editorial=Viking |data=2004 |ref=harv |isbn=978-0-14-303590-9}}
{{Autoritat}}
| |||