Arne: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m retocs
Línia 1:
'''Arne''' (en [[grec antic]] Ἄρνη) va ser, segons la [[mitologia grega]], una filla d'[[Èol (fill d'Hel·lè)|Èol]]. De vegades és anomenada [[Melanipe]], i les seves tradicions es confonen.
 
[[Gai Juli Higí|Higí]] explica que es va unir amb [[Posidó]] i va tenir dos fills bessons, [[Èol (fill d'Hípotes)|Èol]] i [[Beot]]. Quan el seu pare ho va descobrir la va cegar i la va tancar en una fortalesa, amb l'ordre de que li donessin poc menjar, i que als fills els donessin a les feres del bosc. Però als dos bessons els va trobar una vaca que els hi donà llet. Després els van trobar els pastors que els van recollir i els van criar. Mentrestant, el rei [[Metapont (rei)|Metapont]], demanava a la seva dona Teano que li donés fills o renunciés a la reialesa. Ella va buscar algú que li pogués donar un nen, i va trobar als pastors que li van oferir els bessons. Teano va presentar al rei els dos nens com si fossin propis. Però després, Teano va tenir dos fills de Metapont. La reina, veient que Metapont s'estimava més els fills més grans, perquè eren molt formosos, va decidir matar-los, i guardar el tron per als seus fills. Un dia Metapont va sortir a fer un sacrifici a [[Diana]] Metapontina, i Teano va aprofitar per explicar als seus fills que els dos grans eren adoptius i que "quan sortissin a caçar els matessin amb els seus ganivets". Van sortir a la muntanya i van començar a lluitar els quatre nois, però els fills de Posidó, potser ajudats poelpel seu pare Posidó, van guanyar i van matar els fills de Teano. Quan van portar els cadàvers al palau Teano es va matarsuïcidar amb un ganivet de caça. Èol i Beot van fugir i es van refugiar amb els pastors que els havien criat. Allà Posidó els va revelar que eren els seus fills i que la seva mare estava tancada en una presó. Van alliberar Arne, la seva mare, i Posidó li va tornar la vista. Els seus fills la van portar a Metapont i el rei es va casar amb ella i va adoptar els bessons com a fills. Més tard, Èol va colonitzar Eòlia i Beot Beòcia.<ref>Higí. ''Faules'', 186</ref>
 
[[Diodor de Sicília|Diodor]] explica que Èol va donar la seva filla Arne, embarassada, a un estranger de Metapont, que havia hostatjat a casa seva, amb la condició de que se l'emportés a la seva ciutat. Quan va arribar a Metapont, Arne va donar a llum dos bessons als que va anomenar Èol y Beot. Llavors, un habitant de la ciutat que no tenia descendència i obeint un [[oracle]], els va adoptar com a fills. Quan els nens van ser grans, i aprofitant una revolta, van prendre per la força la ciutat del seu pare adoptiu. Arne i la dona del metapontí que els havia acollit que es deia Autolita, van disputar, i els bessons, defensant la seva mare, van matar Autolita. Els habitants de la ciutat, indignats, van obligar Èol i Beot a exiliar-se. Es van emportar Arne amb ells, i van marxar amb unes naus amb tots aquells que van voler seguir-los. Èol va arribar a les [[illes Eòlies]] al nord de [[Sicília]], a les que va donar el seu nom, i va fundar allà la ciutat de [[Lípari|Lipara]]. Beot va marxar en una altra direcció acompanyat de la seva mare Arne, i va arribar a les terres del seu avi Èol, on es va instal·lar. Va anomenar Arne, per la seva mare, al territori i a una ciutat<ref name=":0" /> ([[Pausànias (geògraf)|Pausànias]] diu que més endavant va ser [[Queronea]]<ref>Pausànias. ''Descripció de Grècia'', IX, 40, 5</ref>) i [[beocis]] als seus habitants.<ref name=":0">Diodor. ''Biblioteca històrica'', 4. 67, 3-4</ref>