Melèagre: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m referència |
||
Línia 5:
Com que el seu [[pare]], en un sacrifici ofert a tots els [[déus]], s'havia oblidat d'[[Àrtemis]], la [[deessa]] el castigà enviant un enorme [[senglar]] (el [[Senglar de Calidó]]) que devastava el seu [[monarquia|regne]]. Aquesta llegenda ja s'explica a la ''[[Ilíada]]'', on [[Fènix (fill d'Amíntor)|Fènix]], per impressionar [[Aquil·les]] i animar-lo a participar en la [[guerra de Troia]], narra la mort de Melèagre per haver-se mostrat obstinat.
Melèagre, amb la intenció d'abatre el senglar, va reunir els principals [[heroi]]s del seu temps i entre tots van iniciar una batuda pel [[bosc]]. L'animal va matar alguns joves i finalment, va ser el mateix Melèagre el que va matar la fera. Però Àrtemis, que encara no tenia la còlera aplacada, va suscitar una disputa entre [[etolis]] i [[Curets]], ja que havien participat en la cacera homes de tots dos pobles, pel repartiment de la pell i el cap del senglar. Mentre Melèagre lluità amb els seus companys contra els etolis, van anar guanyant en la lluita. Però en la batalla Melèagre va matar els germans de la seva mare, [[Plexip]] i [[Toxeu]], i ella el va maleir, invocant la còlera dels déus infernals. Llavors Melèagre, per por de la maledicció i de les [[Erínies]], es va negar a seguir lluitant i es retirà a casa seva. La victòria es va posar al costat dels Curets i els etolis van ser rebutjats fins a l'interior de les muralles de Calidó i van patir un setge. Els ancians van suplicar Melèagre que tornes a la lluita, però l'heroi s'hi negà. La situació es va allargar fins que la ciutat va començar a cremar i els enemics van entrar a saquejar casa seva. La seva esposa Alcíone (de vegades [[Cleòpatra (filla d'Idas)|Cleòpatra]]), filla d'[[Idas]] i de [[Marpessa]], va anar al seu costat a explicar-li la dissort dels assetjats i com l'enemic aconseguia la victòria. Melèagre es va commoure i es va posar l'armadura, sortint a lluitar i capgirant fàcilment la situació.<ref name=":0" /> Una tradició diu, però, que va morir en el combat, i que després de la seva mort Altea, la seva mare, i Cleòpatra es van penjar, i les dones que ploraven sobre el seu cadàver (de vegades són les seves germanes) es van transformar en ocells, les [[Meleàgrides]].<ref>[[Ovidi]]. ''[[Les Metamorfosis]]'' VIII, 533-546</ref>
Més tard el mite va evolucionar, i la guerra amb els Curets va passar a un segon pla, donant importància només a la cacera del senglar. Es deia que Melèagre no era fill d'Eneu, sinó d'[[Ares]], i quan només tenia uns dies de vida, les [[Moires]] es van presentar a la seva mare Altea i li van predir que la sort del nen anava lligada al tió que cremava a la llar. Si es consumia totalment, Melèagre moriria. Altea va agafar el tió, el va apagar i el guardà dins d'un cofre. Quan Melèagre es va fer adult i es va preparar per lliurar-se del senglar de Calidó enviat per Àrtemis, va reunir un gran nombre d'herois. Es van reunir a casa d'Eneu durant nou dies, i al desè van sortir de cacera. Alguns dels membres de l'equip estaven disgustats perquè amb ells hi anava una dona, [[Atalanta (filla de Iasos)|Atalanta]]. Però Melèagre, que estava enamorat d'ella i amb qui desitjava tenir un fill tot i estar casat amb Alcíone, va convèncer els herois perquè l'acceptessin.
Línia 13:
Hi ha altres gestes referides a Melèagre, com una victòria en els jocs fúnebres en honor de [[Pèlias]], i segons [[Diodor de Sicília|Diodor]], va lluitar a la [[Còlquida]] al costat dels [[argonautes]] i va matar [[Eetes]].
També, quan [[Hèracles]] va baixar als Inferns a buscar el gos [[Cèrber]], va trobar-se l'ànima de Melèagre, que li va demanar que es casés amb la seva germana [[Deianira]], ja que s'havia quedat sense suport de ningú després de la seva mort. Hèracles, al tornar al món dels vius, es casà amb ella.<ref name=":0">{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=350-351|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref>
== Referències ==
| |||