Diferència entre revisions de la pàgina «Madina Salim»

m
Robot substitueix 'trapezoidal' per 'trapezoïdal'
m
m (Robot substitueix 'trapezoidal' per 'trapezoïdal')
'''Madina Salim''' era la capital musulmana d'[[al-Tagr al-Awsat]] (''marca mitja''), construïda sobre la [[Occilis]] [[Imperi romà|romana]],<ref>{{es}} [http://www.castillosdesoria.com/medinaceli.htm Castillos de Soria]</ref> actualment es diu [[Medinaceli]].
 
La ciutat es va repoblar per [[Salim Ibn Waramai]], un berber masmuda, reutilitzant-ne la muralla romana en ruïnes i aixecant una nova, i construint la porta de ponent. Era una posició estratègica pels omeies i al-Idrisi la descriu com una ciutat gran amb moltes cases, jardins i hortes. L'[[alcassaba]] de la vila, de doble recinte trapezoidaltrapezoïdal amb torres semicirculars, es trobava a l'extrem occidental de la muralla romana, però avui només resten les corts per als [[cavalls]] del soterrani. Al segle IX es va començar a despoblar i estava quasi abandona quan fou restaurada pel califa [[Abd-ar-Rahman III]] (929-961), segons un testimoni citat per Ibn Idhari el 946. La reconstrucció la va fer el general Ghalib i hi van participar totes les guarnicions de la zona. Al segle X fou el lloc d'on sortien normalment les expedicions contra els cristians i quan convenia era el lloc on es replegaven. Ghalib va restar governador de la ciutat i de tota la Marca Mitjana fins a la pujada al poder d'Almansor que el va eliminar. [[Almansor]], fugint de la derrota de la [[batalla de Calatañazor]], va anar a morir a Madina Salim el [[10 d'agost]] del [[1002]], però es desconeix la ubicació de la tomba.
 
Al segle XI i XII fou atacada i ocupada diverses vegades pels cristians. El [[1083]] la va ocupar [[Alfons VI de Castella]], però els musulmans la van recuperar tot seguit. Fou presa per [[Alvar Fáñez]] el 1104 i recuperada novament pels musulmans; altre cop presa per [[Alfons I d'Aragó]] el [[1123]] amb caràcter definitiu. Fou la darrera posició musulmana en caure a la comarca. El 1129 els aragonesos la van cedir a Castella.
1.334.973

modificacions