Louis Auguste Blanqui: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: -eligit +elegit |
Cap resum de modificació |
||
Línia 9:
| lloc de naixement = [[Lo Puget Tenier]]
| data de mort ={{Data defunció i edat|1881|1|1|1805|2|8}}
| lloc de mort = [[
| sepultura = [[Cementiri de Père-Lachaise]]
| nacionalitat = {{FRA}}
Línia 22:
| lloc web =
}}
'''Louis Auguste Blanqui''' ([[Lo Puget Tenier]], [[Alps Marítims]], [[Occitània]], [[8 de febrer]] de [[1805]] - [[París]], [[1 de gener]] de [[1881]]) fou un activista polític [[revolucionari]] que va organitzar el [[moviment estudiantil]] parisenc, va lluitar per a la instauració de la [[república]] contra la [[monarquia]] i en favor del [[comunisme]], líder absolut dels moviments revolucionaris que generaren el [[blanquisme]] (de Blanqui, el seu cognom), corrent revolucionari que fou el referent ideològic i militant de la [[França]] que va viure. Fou un [[revolució|revolucionari]]
Auguste Blanqui va tenir un germà, [[Adolphe Blanqui]], teòric i economista [[Liberalisme|liberal]], favorable al [[lliure comerç]] i la retirada de l'estat de l'economia. Eren fills de Jean Dominique Blanqui, el primer sotsprefecte a Lo Puget Tenier fins a 1814.
Línia 31:
[[Fitxer:Louis_Auguste_Blanqui.JPG|dreta|thumb|Louis Auguste Blanqui, de gran]]
Va néixer a [[Lo Puget Tenier]]
A l'edat de tretze anys, Auguste va anar a París. Resident a la [[Institució Massin]], on ensenyava el seu germà [[Adolphe Blanqui|Adolphe]] (futur economista liberal), set anys més gran que ell, va assistir al [[Lycée Charlemagne]]. A continuació, va estudiar dret i medicina. Comença molt d'hora en la política en adherir al republicanisme revolucionari durant el regnat de [[Carles X de França]], [[Lluís Felip I de França]] i de [[Napoleó III]]. Només a l'edat de disset anys, ja va fer campanya activa contra el judici dels quatre sergents de la Rochelle, condemnats a mort per unir-se a la societat secreta dels [[carbonaris]] i fomentar aldarulls al seu regiment. El 1827, va ser ferit en una manifestació política al carrer Saint-Denis de París. El 1829 va treballar al diari ''Le Globe'', editat per [[Pierre Leroux]]. El 1830, va prendre part activa en la [[Revolució de 1830|revolució de juliol]], i durant aquesta època va ser cofundador de la ''Société des amis du peuple'' (Societat dels Amics del Poble), amb Buonarotti, Raspail i Armand Barbes.
A pesar de la seva influent militància revolucionària, i en particular republicana, contra [[Carles X de França]], no va ser detingut, fins que sota el regnat de [[Lluís Felip I de França|Lluís Felip I]] va dirigir una revolta armada. Aleshores va ser condemnat a mort el [[14 de gener]] de [[1840]], condemna que va ser commutada per la de [[cadena perpètua]].
Línia 77:
Un dels seus més entusiasmats seguidors va ser [[Karl Marx]], que fou el gran propagandista de la Comuna; amb seguretat, ningú ha fet més que Marx per exaltar aquest moviment radical i, no obstant això, tampoc ningú va fer tant per diluir i fins i tot fer oblidar Blanqui com a gestor. Passat algun temps després de la Comuna, Marx va reflexionar: «Amb un poc de sentit comú, però, podia haver obtingut de Versalles algun pacte beneficiós per al poble, que era l'única cosa que podia aspirar-se en aquesta època.» La prudència de Karl Marx contrasta amb la proclama dels estudiants parisencs de [[1968]], que van retre un tribut insospitat al pensament revolucionari de Louis-Auguste Blanqui, amb la seva lapidària frase: «Siguem realistes, demanem l'impossible!»
En la seva col·lecció d'assajos titulada ''La crítica social'', publicada el 1886, Blanqui presenta tres tesis: la societat civil depèn completament dels mecanismes de comerç; la història es desenvolupa al voltant de tota la baralla per augmentar la riquesa econòmica; la societat humana s'està movent cap al [[comunisme]] i el seu progrés és accelerat pels abusos del [[capitalisme]].
[[Fitxer:Blanqui.JPG|dreta|180px|thumb|
A pesar del seu èxit entre els joves estudiants pel seu activisme polític i la inflexibilitat de la seva conducta, el fracàs en general dels seus propòsits i la crítica i menyspreu dels revolucionaris pragmàtics, Blanqui va ser ràpidament oblidat, especialment pels grups estudiantils, que van reduir el blanquisme a un moviment radical, inflexible i utòpic en el millor dels casos; i en el pitjor, en un moviment que va ser útil, de manera involuntària i paradoxal, precisament a qui va combatre. Els judicis tant de Karl Marx com de Friedrich Engels, que van criticar l'infantilisme ''revolucionari'' van estar destinats contra Blanqui i els seus radicals seguidors, això conjuminat al llarg període de [[propaganda]] soviètica a favor de l'[[ortodòxia]] marxista, van ser una combinació fatal per a estendre la incomprensió d'aquest home que va demostrar una gran valentia i lliurament en favor de la causa del comunisme. Blanqui era un idealista, però el radicalisme armat que va caracteritzar la seva actuació va impedir que es convertís en un heroi popular a França. Va caldre esperar que, a partir de la caiguda de la [[Unió Soviètica]], fos rescatada la memòria de Blanqui del panteó dels antiherois segons el [[politburó]].▼
▲A pesar del seu èxit entre els joves estudiants pel seu activisme polític i la inflexibilitat de la seva conducta, el fracàs en general dels seus propòsits i la crítica i menyspreu dels revolucionaris pragmàtics, Blanqui va ser ràpidament oblidat, especialment pels grups estudiantils, que van reduir el blanquisme a un moviment radical, inflexible i utòpic en el millor dels casos; i en el pitjor, en un moviment que va ser útil, de manera involuntària i paradoxal, precisament a qui va combatre. Els judicis tant de Karl Marx com de Friedrich Engels, que van criticar l'infantilisme ''revolucionari'' van estar destinats contra Blanqui i els seus radicals seguidors, això conjuminat al llarg període de [[propaganda]] soviètica a favor de l'[[ortodòxia]] marxista, van ser una combinació fatal per a estendre la incomprensió d'aquest home que va demostrar una gran valentia i lliurament en favor de la causa del comunisme. Blanqui era un idealista, però el radicalisme armat que va caracteritzar la seva actuació va impedir que es convertís en un heroi popular a França. Va caldre esperar que, a partir de la [[caiguda de la
==Obres==
Linha 89 ⟶ 91:
== Referències ==
{{Referències|2}}
== Bibliografia ==
Linha 96 ⟶ 98:
* ''Dictionnaire de biographie française'', Librairie Letouzey et Ané, 1954.
* V.P. Volguine, ''Blanqui'', textes choisis, Éditions sociales, 1957.
*
* Maurice Dommanget, ''Auguste Blanqui. Des origines à la Révolution de 1848 (Premiers combats et premières prisons)'', Mouton, Paris, 1969.
*
* Auguste Blanqui, ''Maintenant, il faut des armes'', textes choisis et présentés par Dominique Le Nuz, Éditions La Fabrique, 432 p., 2007, {{mida|1=[http://www.lafabrique.fr/article_livres.php3?id_article=216 texte en ligne]}}.
* {{ref-web|url=https://www.marxists.org/reference/archive/blanqui/index.htm |títol= Louis-Auguste Blanqui Archive 1805-1881|llengua= anglès, traduït del francès}} {{ref-web|url=https://www.marxists.org/francais/blanqui/index.htm |títol= L'archive Louis-Auguste Blanqui 1805-1881|llengua = francès|editor = L'archive des marxistes français}}
{{Projectes germans|commons=Louis Auguste Blanqui}}
| |||