Michel Ney: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Canvis menors, neteja, replaced: tingué → va tenir (3), l’ → l' AWB |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula biografia militar
| nom = Michel Ney
|data de naixement = {{Data naixement|1769|1|10}}
|data de mort = {{Data defuncio i edat|1815|12|7|1769|01|10}}
Línia 14:
|comandaments= 15a Divisió Motoritzada <br /> [[Cos Expedicionari Francès (1943-1944)|Cos Expedicionari Francès]]
|batalles= [[1800]] : [[Batalla de Hohenlinden]]<br />[[1805]] : [[Batalla d'Elchingen]] <br />[[1805]] : [[Batalla d'Ulm]] <br />[[1806]] : [[Batalla d'Iena]] <br />[[1807]] : [[Batalla de Friedland]] <br />[[1807]] : [[Batalla d'Eylau]] <br /> [[1811]] : [[Batalla de Redinha]] <br /> [[1812]] : [[Batalla de Smolensk (1812)|Batalla de Smolensk]] <br /> [[1812]] : [[Batalla de Moskowa]] <br /> [[1812]] : [[Batalla de la Berezina]] <br /> [[1815]] : [[Batalla de Waterloo]]
|condecoracions= [[Legió d'Honor|Gran Creu de la Legió d'Honor]] <br /> Duc d'[[Elchingen]] <br /> Príncep de [[
|altres ocupacions=
}}
Línia 25:
== Guerres de la Revolució ==
El general [[Jean-Baptiste Kléber|Kléber]] el nomenà lloctinent de l'[[exèrcit del
:''"Ce Ney est un preneur de villes, avec des tels hommes, un général peut se dispenser de compter le nombre de ses ennemis"'' ("Aquest Ney és un conqueridor de ciutats. Amb aquest tipus d'home, un general pot estalviar-se de comptar el nombre de llurs enemics!")</ref> Els seus homes ja li havien posat un sobrenom: ''"l'Infatigable''" ("l'incansable").
[[General de brigada]] sobre el camp de batalla el [[1796]], va aconseguir de prendre [[Wurtzbourg]] amb només 100 homes de cavalleria i forçar el pas del [[Rednitz]] i la presa de [[Forcheim]], 70 peces de canó i grans quantitats d'aprovisionaments. El [[1797]], contribueix, al capdavant dels seus hussards a les victòries de Neuwied i Dierdoff. El [[1798]], Ney repeteix el seu èxit i aconsegueix [[Mannheim|Manheim]] per astúcia, amb només cent cinquanta homes. El promouen a general de divisió.
General de divisió el març del 1799, el setembre comanda provisionalment l'[[exèrcit del
== Primer Imperi Francès ==
Línia 156:
A dos quarts de nou, un vehicle ve a buscar Ney. No porta el seu uniforme de mariscal, sinó un simple vestit burgès.<ref>Cau una pluja fina. Al capellà de Saint-Sulpice, que s'aparta per deixar-lo passar, li diu: ''"Montez monsieur le curé, tout à l'heure je passerai premier"'' ("Pugi, senyor capellà, de seguida passaré jo primer"). La comitiva s'atura a l'avinguda de l'Observatoire. El mariscal refusa que li embenin els ulls i, adreçant-se als soldats crida: ''"Camarades, tirez sur moi et visez juste!"'' ("Camarades, dispareu-me i apunteu bé!"). Rochechouart explica que també pronuncià les següents paraules: ''"Français, je proteste devant Dieu et la patrie contre le jugement qui me condamne. J'en appelle aux hommes, à la postérité, à Dieu. Vive la France!"'' ("Francesos, jo protesto davant Déu i la pàtria contra el judici que em condemna. Jo apel·lo als homes, a la posteritat, a Déu. Visca la França!"). Després, es desploma sota els trets. La frase que se li atribueix, ''"Soldats, visez droit au cœur!"'' ("Soldats, apunteu al cor!") sembla més novel·lesca que verídica.</ref>
Per darrera vegada, la seva dona havia anat a demanar clemència a [[Lluís XVIII]] i el seu germà el comte d'Artois, futur [[Carles X de França]], la rebutja i li diu secament: ''"Madame, votre demande n'a plus d'objet"'' ("Senyora, la vostra petició ja no té sentit").
Ney és afusellat a la ''Place de l'Observatoire'' i cau de cara a terra. Tal com s'acostuma, el cos resta quinze minuts sol. Esdevé algun incident.<ref>Un cavaller britànic fa passar el seu cavall per sobre el cadàver. Un oficial rus, que havia expressat ostensiblement la seva alegria, fou expulsat de l'exèrcit rus per [[Alexandre I de Rússia]], que apreciava sincerament el mariscal Ney.</ref>
Línia 163:
== La llegenda ==
[[Fitxer:Statue de Ney.JPG|thumb|esquerra|200px|Estàtua del mariscal Ney a l'avinguda de l'[[Observatoire de Paris
Per a molts francesos, Ney fou un heroi i sovint els herois creen llegenda fins i tot després de morts. En el cas del mariscal Ney, les circumstàncies de la seva mort van propiciar rumors sobre la seva supervivència al llarg de dècades.<ref>Alguns sostingueren que [[Arthur Wellesley de Wellington|Wellington]] se n'hauria sortit en el seu suposat desig de salvar la vida al seu valerós adversari. Amb l'ajuda d'un cosí de [[Napoleó]] i de [[Lluís XVIII]] mateix, s'hauria preparat un muntatge per fer creure que la seva falsa execució hauria tingut lloc. Segons aquesta tesi, el mariscal Ney hauria portat un saquet ple de sang de porc, que hauria rebentat en el moment de l'ordre de disparar. A més, també es va dir que la paret contra la que havia sigut afusellat va quedar plena de forats de bala, fent pensar que els soldats haurien errat els trets expressament. Segons aquesta idea, hauria fugit, gràcies a les complicitats [[Francmaçoneria|francmaçòniques]], als [[Estats Units]], on hauria emprès una carrera de mestre</ref>
Línia 175:
Diversos monuments recorden el mariscal Ney. La seva tomba és al [[Cementiri del Père-Lachaise]], divisió 29, a l'angle del camí de les acàcies i del camí Masséna.
El [[1831]], Lluís Felip I, rehabilità el mariscal Ney i el reintegrà a les llistes de la [[Legió d'honor]]. El [[1848]], el govern provisional de la [[Segona República Francesa]], decidí de construir una estàtua al mariscal Ney a l'emplaçament on 33 anys abans havia estat afusellat. L'obra fou confiada a l'escultor [[François Rude]]. L'estàtua s'acabà el [[1853]] i fou inaugurada per [[Napoleó III]], el qual estigué absent i poc expressiu durant l'acte.
La seva estàtua es pot veure actualment a la plaça de l'Observatoire a París. Fou lleugerament desplaçada arran de la construcció de la línia B del RER d'Île-de-France.
Linha 193 ⟶ 192:
== Bibliografia ==
{{commonscat}}▼
* Charles Mullié, ''Michel Ney'', dins la ''Biographie des célébrités militaires des armées de terre et de mer de 1789 à 1850'', 1852▼
* Evariste Dumoulin, ''Histoire complète du procès du maréchal Ney'' (dos volums, París, 1815)▼
* Henri Welschinger, ''Le maréchal Ney, 1815'', (segona edició, París, 1893)
* Henri Bonnal, ''La vie militaire du maréchal Ney'' (París, 1910)
▲* Charles Mullié, ''Michel Ney'', dins la ''Biographie des célébrités militaires des armées de terre et de mer de 1789 à 1850'', 1852
▲* Evariste Dumoulin, ''Histoire complète du procès du maréchal Ney'' (dos volums, París, 1815)
▲{{commonscat}}
{{Autoritat}}
| |||