Segona República Francesa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 61:
Durant la primera etapa de la República es va viure la tensió entre els partidaris de la "República democràtica i social" (en [[francès]]: ''République démocratique et sociale'') i aquells que defensaven un model republicà [[Liberalisme|liberal]], conflicte que esclatà durant les [[Jornades de Juny]].
 
== HistòriaAntecedents ==
Després de la [[Revolució de 1830]], [[Carles X de França]] es va exiliar i va pujar al tron [[Lluís Felip I de França|Lluís Felip I]], anomenat el rei burgès. Lluís Felip va establir la ''carta magna'' i va aplicar unes reformes de caràcter liberal. Tanmateix, aquestes afavorien només l'alta burgesia, no afavorien els treballadors, a una gran part dels intel·lectuals, ni a la baixa burgesia, i no atorgaven el sufragi universal, que era el que aquests sectors estaven buscant i reclamant amb contundència; en aquest moment només tenien dret al vot els sectors de l'alta burgesia, els terratinents i els que pagaven els impostos més alts.
=== Antecedents ===
 
=== Revolució de 1848 ===
Després de la [[Revolució de 1830]], [[Carles X]] es va exiliar i va pujar al tron [[Lluís Felip I de França|Lluís Felip I]], anomenat el rei burgès. Lluís Felip va establir la ''carta magna'' i va aplicar unes reformes de caràcter liberal. Tanmateix, aquestes afavorien només l'alta burgesia, no afavorien els treballadors, a una gran part dels intel·lectuals, ni a la baixa burgesia, i no atorgaven el sufragi universal, que era el que aquests sectors estaven buscant i reclamant amb contundència; en aquest moment només tenien dret al vot els sectors de l'alta burgesia, els terratinents i els que pagaven els impostos més alts.
A partir de [[1845]], França va començar a patir una crisi econòmica, van tancar fàbriques, van augmentar els aturats i la fam es va generalitzar. La baixa burgesia i els estudiants es van unir a les protestes dels obrers, convertint-se el descontentament en [[Revolució de 1848|revolució]] el febrer de l'any 1848, de manera que quan el Govern monàrquic va intentar utilitzar la policia i les forces armades, aquestes s'hi van negar, obligant a renunciar al [[Primer Ministre de França|Primer Ministre]] [[François Guizot]] el 23 de febrer, i poc després, per manca de suports interns, Lluís Felip I abdicà. El 24 de febrer, el poeta [[Alphonse de Lamartine]] va proclamar la República davant d'una multitud a l'exterior de l'[[Ajuntament de París]] en nom del govern provisional elegit per la Cambra de Diputats sota pressió de les masses. D'aquesta manera, es va establir el govern provisional, que donaria pas al cap d'uns mesos a la ja oficial '''Segona República Francesa'''.
 
=== Govern provisional===
=== Revolució de 1848 ===
El govern establert amb caràcter de provisionalitat fins a les eleccions a l'Assemblea Nacional era de caràcter col·legiat, i es trobava format per un ampli ventall de republicans: liberals (com [[Francesc Aragó]] i [[Lamartine]]), radicals ([[Ledru-Rollin]], [[Marrast]], Flocon) i [[Socialisme|socialistes]] ([[Louis Blanc]]). Durant aquesta s'aproven tot un seguit de decrets de gran transcendència i inspirats en els ideals de la República democràtica i social: destaquen el sufragi universal masculí, l'abolició de l'esclavitud (abolida per la [[Primera República Francesa|Primera República]] i restablerta per [[Napoleó]]) i l'establiment dels anomenats "[[Tallers Nacionals]]", de propietat estatal i encarregats de donar feina als obrers desocupats.
 
A partir de [[1845]], França va començar a patir una crisi econòmica, van tancar fàbriques, van augmentar els aturats i la fam es va generalitzar. La baixa burgesia i els estudiants es van unir a les protestes dels obrers, convertint-se el descontentament en [[Revolució de 1848|revolució]] el febrer de l'any 1848, de manera que quan el Govern monàrquic va intentar utilitzar la policia i les forces armades, aquestes s'hi van negar, obligant a renunciar al [[Primer Ministre de França|Primer Ministre]] [[François Guizot]] el 23 de febrer, i poc després, per manca de suports interns, Lluís Felip I abdicà. El 24 de febrer, el poeta [[Alphonse de Lamartine]] va proclamar la República davant d'una multitud a l'exterior de l'[[Ajuntament de París]] en nom del govern provisional elegit per la Cambra de Diputats sota pressió de les masses. D'aquesta manera, es va establir el govern provisional, que donaria pas al cap d'uns mesos a la ja oficial '''Segona República Francesa'''.
 
=== Govern provisional===
 
El govern establert amb caràcter de provisionalitat fins a les eleccions a l'Assemblea Nacional era de caràcter col·legiat, i es trobava format per un ampli ventall de republicans: liberals (com [[Francesc Aragó]] i Lamartine), radicals (Ledru-Rollin, Marrast, Flocon) i [[Socialisme|socialistes]] ([[Louis Blanc]]). Durant aquesta s'aproven tot un seguit de decrets de gran transcendència i inspirats en els ideals de la República democràtica i social: destaquen el sufragi universal masculí, l'abolició de l'esclavitud (abolida per la [[Primera República Francesa|Primera República]] i restablerta per [[Napoleó]]) i l'establiment dels anomenats "[[Tallers Nacionals]]", de propietat estatal i encarregats de donar feina als obrers desocupats.
 
Es van convocar eleccions legislatives amb sufragi universal masculí el 23 d'abril (les primeres d'aquestes característiques a França des del [[1794]]), en les quals el vot camperol va donar la victòria a les forces republicanes de tendència més moderada. Un cop conformada l'Assemblea Constituent el 4 de maig del 1848, aquesta proclamà de nou la República, i la política del país donà un gir de 180 graus en molts aspectes. Els radicals i socialistes foren apartats ràpidament del govern, i es va establir una Comissió Executiva formada per Aragó, Pierre Marie de Saint-Georges, Garnier-Pagès, Lamartine i Ledru-Rollin. Amb un executiu d'aquestes característiques, refractari a les demandes socials que impulsaren en gran mesura la Revolució de Febrer, el trencament amb les masses urbanes es va fer més que evident. Així doncs, quan des del govern i des de la mateixa Assemblea es van desmantellar els Tallers Nacionals, la resposta fou una revolta popular centrada a París coneguda com les Jornades de Juny. Fou reprimida durament pel general republicà [[Louis-Eugène Cavaignac]], acabant amb qualsevol esperança de retorn a la concepció social de la nova República.
 
=== La República conservadora ===
 
Retirada la confiança de la Comissió Executiva per part de l'Assemblea Constituent, aquesta va nomenar per decret al general Cavaignac com a [[cap d'estat]] i de govern provisional el 28 de juny. Aquest va governar de forma relativament autoritària, i durant aquest període es desmantella l'esquerra radical, amb líders destacats com Louis Blanc que prefereixen marxar a l'exili. Es limità considerablement la llibertat d'expressió (llei de censura de la premsa i dels teatres) i alguns dels drets socials aconseguits inicialment. Aquestes mesures tranquil·litzaren amplis sectors de la burgesia, que apuntalaren el nou règim.
 
Linha 86 ⟶ 81:
A partir de 1850, Lluís Napoleó multiplica les gires als departaments amb la vista posada a la reelecció, però l'Assemblea s'oposava a modificar la Constitució per tal de permetre la reelecció immediata del President de la República. Per tant, el Príncep-President decidí emprendre un altre camí i va preparar minuciosament un cop d'estat que es dugué a terme el 2 de desembre del 1851, prenent militarment els enclavaments estratègics de l'Estat. Poc després d'una presa de poder tan ràpida i inesperada per l'oposició, va ratificar-la mitjançant un [[plebiscit]] el 21 de desembre, amb un [[electorat]] amb dificultats d'exercir lliurement el seu dret de sufragi. Amb el triomf plebiscitari va modificar la Constitució allargant el mandat del president en 10 anys, augmentant el [[poder executiu]] i restringint els poders de l'Assemblea Nacional.
 
===Final de la República===
 
El 7 de novembre del 1852, un nou plebiscit va posar fi oficialment a la Segona República, aprovant el nomenament del President Lluís Napoleó com a Emperador dels Francesos, amb el nom de Napoleó III, essent coronat el 2 de desembre del 1852, data molt simbòlica per a l'[[Primer Imperi Francès|anterior experiència imperial francesa]], ja que fou el mateix dia de la coronació de [[Napoleó I]] i de la victòria a la [[batalla d'Austerlitz]].