Doctor honoris causa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
'''''Doctor honoris causa''''' és una [[locució llatina]] que significa [[doctorat|doctor]] per la causa de l'honor. És un títol honorífic concedit per [[universitat]]s i centres d'estudis superiors a personatges que s'han destacat en certs àmbits professionals, polítics, científics o artístics però que no són doctors per la Universitat que els concedeix el títol. La persona que rep el títol pot ser ja doctor per una altra universitat (per exemple, [[Joan Veny]] és doctor per la Universitat de Barcelona i doctor honoris causa per la de València i la de les Illes Balears) o no ser-ho amb anterioritat (per exemple, [[Victòria dels Àngels]] fou doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona o [[Jaume Aragall]] ho és per la de Girona).<ref name=DIEC >{{DIEC|honoris causa}}</ref>
El primer doctorat honoris causa del qual es té notícia fou el concedit a [[Lionel Woodville]], en la dècada de 1470, per la Universitat d'Oxford.<ref>Buxton, L. H. Dudley / Gibson, Strickland, ''Oxford University Ceremonies'', Oxford University Press, 1935</ref> Es diu que [[Theodore Hesburgh]] ha estat la persona que més n'ha rebut (150).<ref>Vegeu https://en.wikipedia.org/wiki/Theodore_Hesburgh</ref> El primer doctorat honoris causa per la Universitat de Barcelona fou concedit simultàniament, el 19 de març del 1931, als metges francesos [[Emmanuel Hédon]] i [[Émile Forgue]]. La primera dona doctora honoris causa per aquesta universitat fou [[Victòria dels Àngels]] el 1987. Ja el 1900 [[Marie von Ebner-Eschenbach]] va rebre un doctorat honoris causa per la Universitat de Viena. [[Mildred K. Pope]] fou la primera dona en rebre un doctorat honoris causa per una universitat francesa, la de Bordeus, el 1939
La cerimònia de conferiment del títol varia segons les diferents tradicions universitàries; es pot fer en una cerimònia separada o en el decurs d'una cerimònia de graduació d'estudiants o d'inauguració de curs. En la nostra tradició, la cerimònia es fa solemnement, habitualment en el paranimf de la universitat, i en el decurs de la cerimònia es llegeix l'acta de nomenament, el padrí del doctorand en fa una "laudatio", se li imposen els símbols del doctorat (segons les universitats, medalla o anell, birret, i/o guants) i se li lliura el diploma. El nou doctor honoris causa llegeix el discurs d'investidura. El protocol se sol cloure amb l'himne de la universitat, el ''[[Gaudeamus igitur]]''.
| |||