Primera Guerra Judeo-romana: diferència entre les revisions

|imatge= [[Fitxer:First century Iudaea province.gif|270px|La província romana de Judea en el segle I d.C.]]

|conflicte= [[Guerres judeo-romanes]]

|data= [[66]] a [[73]]

|localitat= [[Judea]]

|bàndol1= [[Imperi Romà]] <br />Aliats jueus

|general1= [[Vespasià]] <br />[[Tit Flavi Sabí Vespasià|Titus]] <br />[[Herodes II Agripa]]

|general2= [[Simó bar Giora]] <br />[[Yohanan mi-Gush Halav]] <br />[[Eleazar ben Simó]]

La '''Primera Guerra Judeoromana''' o la '''Gran Revolta Jueva''' (en [[hebreu]] ''המרד הגדול'', ''ha-Méred ha-Gadol''), fou la primera de les tres principals rebel·lions dels [[jueus]] de la província de [[Judea]] contra l'[[Imperi Romà]], i tingué lloc entre els anys [[66]] i [[73]] dC (la segona fou la [[Guerra de Kitus]] ([[115]]-[[117]]), i la tercera la [[revolta de Bar Kokhebà]] ([[132]]-[[135]]). Començà l'any 66, a causa de les tensions religioses entre [[grecs]] i jueus.<ref>[[Flavi Josep]], ''Guerra dels jueus'' II.8.11, II.13.7, II.14.4, II.14.5.</ref> Acabà quan les [[legions romanes]], comandades per Tit, assetjaran i destruïren [[Jerusalem]], saquejaren i incendiaren el [[Temple de Jerusalem]] (l'any [[70]]), van destruir les principals fortaleses jueves (especialment [[Massada]], en l'any [[73]]), i esclavitzaren o massacraren a gran part de la població jueva.

L'any [[6]] dC., Judea, que fins llavors era un estat client de [[Roma]], amb els seus propis governants, fou incorporada com una província de l'[[Imperi Romà]]. Passà a ser regida per un [[Procurator|procurador]], responsable del manteniment de la pau i de la recaptació dels impostos. La població jueva, havia de suportar una doble càrrega impositiva, pagava a Roma i també era obligatori oferir el tribut al [[Temple de Jerusalem]]. Per altra banda, la presència de l'autoritat romana fou també font de tensions religioses: des de l'inici de l'administració, els romans s'apropiaren del dret a nomenar al [[Summe Sacerdot]]. Un altre conflicte de tipus religiós, que va estar a punt d'acabar en una revolta, es va produir quan l'emperador [[Calígula]] decidí ubicar una estàtua seva en l'interior del Temple. La mort de [[Calígula]], assassinat en l'any [[41]], va impedir que es portés a terme.

Des de la mort del rei [[Herodes el Gran]], havia sorgit entre els jueus un moviment revolucionari d'orientació teocràtica, la seva finalitat era l'expulsió de la presència romana a [[Judea]]: els [[zelotes]]. Generalment es considera com iniciador d'aquest moviment a [[Judes el Galileu]]. Aquest grup estaria actiu durant sis decennis, i seria un dels principals motors de la revolta en l'any [[66]].

La revolta començà l'any 66 a [[Cesarea de Palestina|Cesarea]], quant, després de guanyar una baralla legal front als jueus, els grecs provocaren un [[pogrom]] en el barri jueu en el quequal la guarnició romana no va intervenir. La ira dels jueus augmentar quan es va saber que el procurador [[Gesi Flor]] havia robat diners del tresor del Temple. En un acte desafiant, el fill del [[Summe Sacerdot]], [[Eleazar ben Ananies]], cessà les oracions i els sacrificis en el Temple en honor a l'emperador romà i manà atacar la guarnició romana que estava a Jerusalem. El [[tetrarca]] de [[Galilea]] i governador de Judea, [[Herodes Agripa II]], i la seva germana [[Berenice (filla d'Herodes Agripa I)|Berenice]] fugiren mentre [[Cesti Gal]], llegat romà a [[Síria (província romana)|Síria]], reunia una important força a [[Ciutat d'Acre|Acre]] per ocupar [[Joppa]], on va matar els seus 8.400 habitants,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Wallace |nom=Richard |cognom2=Williams |nom2=Wynne |títol=The Three Worlds of Paul of Tarsus |url= http://books.google.cat/books?id=qLdRFMbHfGIC&pg=PA178&dq=Cestius+joppa+8.400&hl=ca&sa=X&ei=yjwaUubmLuiS7AbwlYDoDw&ved=0CDAQ6AEwADgK#v=onepage&q=Cestius%20joppa%208.400&f=false |llengua=anglès | editorial=Routledge |data=2002 |pàgines=178 |isbn=0203069730}}</ref> atacar Jerusalem i i sufocar la rebel·lió.

Els jueus rebutjaren les forces de [[Cesti Gal]] a la [[Batalla de Beth-Horon (66)|batalla de Beth-Horon]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Josep |nom=Flavi |enllaçautor=Flavi Josep |cognom2=Whiston (trad.) |nom2=William |títol=The Wars of the Jews; or the history of the destruction of Jerusalem |url= http://www.gutenberg.org/files/2850/2850-h/2850-h.htm#22HCH0019 |llengua=anglès | editorial=Project Gutenberg EBook |data= |pàgines=2.19.9 |isbn=}}</ref> i l'obligaren retirar-se. Seguidament, l'emperador Neró encarregà la campanya al general [[Vespasià]], un dels més experimentats de Roma, que concentrà quatre legions (la [[Legió V Macedònica]], la [[Legió X Fretensis]], la [[Legió XII Fulminata]] i la [[Legió XV Apollinaris]]),<ref>{{ref-llibre |cognom=Levick |nom=Barbara |títol=Vespasian |llengua=anglès | editorial=Routledge |data=1999 |pàgines=p. 116–119 |isbn=0-415-16618-7}}</ref> seixanta mil homes, aproximadament<ref>Paul Johnson, ''op.cit''. p. 205.</ref>) a Judea i en el [[68]] va esclafar la resistència jueva al nord. El líder [[zelota]] del nord, [[Joan de Giscala]], i el [[sicari]] [[Simó ben Giora]], pogueren escapar a Jerusalem. En l'any [[69]] Vespasià fou nomenat emperador de Roma, deixant al seu fill [[Tit Flavi Sabí Vespasià|Tit]], de vint-i-nou anys, al càrrec del setge i presa de Jerusalem, capital de la província de Judea.