Popol Vuh: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m nombre |
Canvis menors, neteja, replaced: de I → d'I AWB |
||
Línia 6:
== Història ==
Segons Fra [[Francisco Ximénez]] la primera versió escrita fou elaborada en llengua quitxé, fent servir caràcters de l'[[alfabet llatí]], a mitjan
No es coneix el nom de l'autor d'aquesta primera versió, però Frai Francisco Ximénez, en notar la importància del document, decidí traduir el text a l'[[castellà|espanyol]], assegurant la fidelitat de l'escrit. La seva versió està estructurada en dues columnes, en una hi era la versió quitxé, i a l'altra la traducció. La primera versió fou una traducció massa literal i resultà molt confosa. Després va escriure una segona versió menys literal, que va incloure a la seva ''Història de la Província de Santo Vicente de Txiapa i Guatemala'', que acabà el [[1722]].
Línia 14:
El sacerdot i missioner [[Charles Étienne Brasseur de Bourbourg]] va sostreure l'escrit original de la universitat, el portà a Europa i el traduí al [[francès]]. El [[1861]] publicà un volum amb el títol ''Popol Vuh, le Livre Sacré et les mythes de l'antiquité Américaine''. Fou ell qui li donà el nom de '''Popul Vuh'''.
El llibre original fou venut al col·leccionista Alfonso Pinart, més endavant la seva vídua el va vendre a l'[[etnologia|etnòleg]] Otto Stoll, posteriorment fou comprat per Edward E. Ayer, qui el tornà a Amèrica. Actualment la primera traducció de Ximénez i el seu ''Manuscrit de Txitxicastenango'' es troben a la Biblioteca Newberry, a [[Chicago]], [[Estats Units]].<ref>* {{ref-web|url= http://www.sigloxxi.com/index.php?link=opinion&opinionid=2964|títol="Patrimoni no renovable" web Segl XXI Guatemala| consulta=21 juliol|autor=Barrios Carrillo, Jaime}}</ref> El facsimilar del manuscrit està disponible a l'edició en línia feta en col·laboració per la Biblioteca Newberry i les Biblioteca de la Universitat d'Ohio, en un projecte dirigit pel Dr. Carlos M. López.<ref>{{ref-web|url= http://library.osu.edu/sites/popolwuj/|títol=Facsimilar del manuscrito del Popol Vuh| consulta=26 de juliol de 2010|autor=Carlos M. López}}</ref> El facsimilar també està accessible des del lloc ''Arxius del Popol Vuh i les cultures maies'',<ref>{{ref-web|url= http://mayanarchives-popolwuj.osu.edu|títol=Arxius del Popol Vuh i les cultures maies| consulta=26 de juliol del 2010}}</ref> en què a més a més s'inclouen documents i materials relacionats amb el manuscrit.
La localitat de Santa Cruz del Quiché fou fundada pels espanyols que substituïren Q'umar Ka'aj, la capital del regne quitxé. Juan de Rojas i Juan Cortés apareixen citats al llibre com els últims integrants de la generació dels reis quitxé.
Línia 22:
==Originalitat del Popol Vuh com a text maia==
Alguns arqueòlegs s'han esforçat a trobar les narracions del Popol Vuh als jeroglifs maies del període prehispànic, d'altres asseguren que fou escrit en llengua maia amb caràcters llatins amb base a la tradició oral al
Estudiosos com [[René Acuña]] han posat en dubte que el contingut reflectit al Popol Vuh sigui realment maia, perquè assenyala: «[...] ''el Popol Vuh és un llibre dissenyat i executat amb conceptes occidentals. La seva unitat de composició és tal, que dóna peu per postular un sol recol·lector de les narracions. I no sembla que aquest hagi estat un autodidacte espontani nadiu, que es posà a redactar les memòries de la seva nació''».<ref>Acuña (1998), p. 28.</ref> Cal tenir en compte que el llibre fou fet servir per evangelitzar els indígenes.
Línia 36:
* '''Ixpiyacóc''' i '''Ixmucané''': anomenades "avis de l'alba" eren endevins i els avis paterns de Hunahpú i Ixbalanqué.
* '''Uucub Caquix''': el seu nom podria significar "Set ocells" i és l'encarnació mala de l'[[Óssa Major]]; va ser assassinat per Hunahpú i Ixbalanqué.
* '''Hunahpú''' i '''Ixbalanqué''': Són germans bessons fills
* '''Hun Camé''' i '''Uucub Came''': Reis del món subterrani anomenat "Xibalba"; van ser assassinats per Hunahpú i Ixbalanqué, que havia de venjar als seus "pares" Hun Hunahpú i Uucub Hunahpú.
* '''Balam Quitzé''': Primer Home de dacsa creat per Gukumatz i Tepeu.
| |||