Ciutat intel·ligent: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
editant
editant
Línia 22:
El concepte de ciutat intel·ligent, com a següent etapa en el procés d'urbanització, està molt de moda en l'escena política dels darrers anys, amb l'objectiu d'establir una distinció entre els termes de ciutat digital i de ciutat intel·ligent.<ref name="komninos1">{{ref-llibre|cognom= Komninos|nom=Nicos| any=2002 | títol= Intelligent cities: innovation, knowledge systems and digital spaces |lloc= London| editorial=Spon Press}}</ref> El seu principal objectiu segueix voltant el paper de les infraestructures de les TIC, però també està creixent molt la recerca sobre el rol del capital humà i l'educació, el del capital social i relacional, així com en l'interès del medi ambient com a importants motors del creixement urbà.
 
La Unió Europea (UE), en particular, ha dedicat un esforç constant per a l'elaboració d'una estratègia per aconseguir el creixement urbà en un sentit intel·ligent per a les seves ciutats metropolitanes - regionals. <ref>[4]</ref> <ref>[5]</ref> Altres institucions internacionals i think tanks també creuen en un desenvolupament basat en el cable i les TIC. El Fòrum de la Comunitat Intel·ligent analitza, per exemple, els efectes locals de la revolució de les TIC arreu del món. El Manual d'Oslo de l'OCDE i EUROSTAT M<ref>[6]</ref> posa l'accent en el paper que juga la innovació en els sectors de les TIC i ofereix un conjunt d'eines per a identificar indicadors consistents, creant així un marc adequat d'anàlisi per als investigadors en innovació urbana. A nivell mesoregional, s'observa una renovada atenció pel paper de les infraestructures de comunicacions suaus en la determinació dels resultats econòmics. <ref>[7]</ref>
 
La disponibilitat i qualitat de les infraestructures TIC no és l'única definició d'una ciutat digital o intel·ligent. D'altres definicions subratllen el paper del capital humà i de l'educació i l'aprenentatge en el desenvolupament urbà. S'ha demostrat, per exemple, <ref>[8]</ref> <ref>[9]</ref> que les taxes de creixement urbà més ràpides s'aconsegueixen en les ciutats on una alta proporció de mà d'obra qualificada i ben educada està disponible.
 
La innovació és impulsada pels emprenedors que innoven en indústries i productes que requereixen una força laboral cada vegada més qualificada. Com que no totes les ciutats tenen el mateix èxit en la inversió en capital humà, una força laboral educada -una "classe creativa"- <ref>[10]-</ref> és especialment atractiva en el temps. Aquesta tendència entre ciutats que difereixen en termes de capital humà ha atret l'atenció dels investigadors i responsables polítics, resultant que algunes ciutats que temps enrere disposaven d'una força de treball qualificada aconseguien atraure més treballadors capacitats, mentre que les ciutats que competien amb elles no ho van poder fer. Els responsables polítics, i més encara els europeus, estan cada cop més preocupats a aconseguir agrupar aquestes forces del treball, augmentant així l'homogeneïtat espacial.
 
'''Característiques'''
Línia 34:
''Una conquesta en el desenvolupament de les infraestructures''
 
En aquesta direcció, es fa servir per parlar de la "utilització de les infraestructures en xarxa per millorar l'eficiència econòmica i política, tot permetent el desenvolupament social, cultural i urbà", <ref>[11],</ref> entenent com a infraestructures els serveis empresarials, els habitatges, els serveis d'oci, l'estil de vida i les TIC (telefonia mòbil i telefonia fixa, TV per satèl·lit, xarxes informàtiques, comerç electrònic, serveis d'Internet), tot posant en primer pla la idea d'una ciutat cablejada com a model principal de desenvolupament i de connectivitat com a principal font de creixement.<ref name="komninos1"/>
 
Aquí, el creixement urbà posa l'accent en el rol crític que desenvolupen les indústries creatives i d'alta tecnologia a llarg termini. Aquest factor, juntament amb les infraestructures toves ("xarxes de coneixement, organitzacions de voluntaris, els entorns lliures de crims i l'economia del lleure a la nit"), <ref>[11]</ref> són el nucli de les investigacions de Richard Florida. <ref>[10]</ref>
 
La idea bàsica és que "creixin les professions creatives i que les empreses s'orientin per atraure la creativitat". Tot i que la presència d'una força de treball creativa i qualificada no garanteix el creixement d'una ciutat, en una economia del coneixement intensiva i cada vegada més globalitzada, aquests factors determinen cada vegada més l'èxit de les ciutats. <ref>[12]</ref>
 
''Una estratègia per a crear un ecosistema competitiu''
 
En aquest cas, una "Smart City" és la que pren avantatge de les oportunitats que ofereixen les TIC per a augmentar la prosperitat i la competitivitat locals -el que implica un enfocament integrat de desenvolupament urbà basat en perspectives multisectorials, amb molts actors implicats i a diversos nivells d'actuació. <ref>[5]</ref> <ref>[13]</ref>
 
Això porta a "posar l'accent en un desenvolupament urbà centrat en les empreses",<ref>[11]</ref> tot creant ciutats orientades a les empreses amb l'objectiu d'atreure nous negocis. Les dades mostren que les ciutats orientades als negocis són, en efecte, entre les que tenen millors resultats socioeconòmics. Amb aquesta finalitat, les ciutats dissenyen parcs empresarials, com passa a Kochi, Malta o Dubai per a posar tres exemples internacionals.
 
La capacitat de la intel·ligència local està intrínsecament lligada a la de l'economia basada en el coneixement, en què la innovació i la tecnologia són les principals causes del creixement <ref>[14]</ref> i de la intel·ligència col·lectiva de la seva comunitat. Així és com es focalitza en la capacitat de les xarxes el fet d'esdevenir motors principals de l'èxit d'una comunitat. <ref>[15]</ref> Per a això és necessari establir un paradigma de planificació pertinent per al desenvolupament urbanoregional i per a la gestió de la innovació, intrínsecament relacionat amb el concepte de 'ciutats intel·ligents' (o de comunitats, grups, districtes i territoris multiclúster). Mitjançant el desenvolupament centrat en sectors, clústers o en estratègies més complexes de ciutats intel·ligents, els territoris poden establir mecanismes d'innovació de dimensions mundials i millorar substancialment els seus sistemes d'innovació. <ref>[4]</ref>
 
''Una aproximació a les ciutats sostenibles i inclusives''
 
Un enfocament alternatiu posa més atenció en el paper del capital social i relacional pel desenvolupament urbà. Aquí, una ciutat intel·ligent és aquella comunitat que ha après a aprendre, adaptar i innovar. <ref>[16]</ref> Això pot incloure un fort enfocament en l'objectiu d'aconseguir la inclusió social de diversos ciutadans en els serveis públics (la targeta intel·ligent de Southampton, per exemple) <ref>[17]</ref> i a posar l'èmfasi en la participació ciutadana en el co-disseny de les polítiques públiques. <ref>[18]</ref> <ref>[19]</ref>
 
En aquesta visió de les smart cities, la sostenibilitat és un component estratègic fonamental. El canvi cap a la sostenibilitat social es pot veure en la integració de tècniques d'e-participació, com ara la consulta en línia o la deliberació sobre els canvis de servei proposades per a potenciar la participació dels usuaris com a ciutadans en la democratització de les decisions adoptades sobre els nivells futurs de subministrament urbà. <ref>[20]</ref>
 
La sostenibilitat mediambiental també és important en un món on els recursos són escassos, i on les ciutats basen cada cop més el seu desenvolupament i la seva riquesa en els recursos turístics i naturals: la seva explotació ha de garantir l'ús segur i renovable del patrimoni natural. Aquest últim punt està relacionat amb el desenvolupament de les empreses, perquè el savi equilibri de mesures que fomentin el creixement, d'una banda, i la protecció de les baules febles, de l'altra, és una pedra angular per al desenvolupament urbà sostenible.
 
La gent ha de ser capaç d'utilitzar la tecnologia per tal de beneficiar-se'n. Quan els problemes socials i relacionals no són tinguin degudament en compte, la polarització social pot sorgir com a resultat. El debat sobre els efectes de desigualació de classes provocada per les polítiques orientades a crear ciutats intel·ligents encara és ben viu. <ref>[21]</ref>
 
Que aquesta visió creixi per la vessant de la sostenibilitat pot determinar el fet que una ciutat sigui veritablement "intel·ligent", en contrast amb una càmera digital o una ciutat digital.<ref name="caragliu"/>
Línia 62:
'''Xarxes de sensors sense fils per a les Ciutats Digitals'''
 
Les xarxes de sensors sense fils són una tecnologia específica que ajuda a crear ciutats intel·ligents. L'objectiu de les quals és crear una xarxa distribuïda de nodes de sensors que poden mesurar diversos paràmetres d'interès per a una gestió més eficient de la ciutat. <ref>[22]</ref> Totes aquestes dades s'envien sense fils i en temps real als ciutadans o a les autoritats competents.
 
Per exemple, els ciutadans poden monitorar la concentració de la contaminació en cada carrer de la ciutat o poden obtenir alartes automàtiques quan el nivell de radiació augmenta un cert nivell. També permet optimitzar el reg de parcs i la il·luminació dels carrers. A més, de facilitar el control de les fuites d'aigua o obtenir mapes de soroll fiables. Fins i tot, els contenidors d'escombraries poden enviar, mitjançant una xarxa de sensor, una alerta als responsables polítics quan estan a prop d'omplir-se.
 
El trànsit de vehicles pot ser monitoritzat per tal de modificar els semàfors de manera dinàmica i ajustada a la seva capacitat. <ref>[23]</ref> En relació amb això, el trànsit es pot reduir gràcies als sistemes que detecten la propera plaça d'aparcament disponible. <ref>[24]</ref> Els conductors poden rebre informació en temps real de la plaça d'aparcament que els queda més a prop de forma ràpida i immediata, tot estalviant temps i combustible, reduint d'aquesta manera la contaminació i els embussos de trànsit, i millorant, per tant, la qualitat de vida.
 
==Crítiques==
Els principals arguments contra l'ús superficial d'aquest concepte en l'àmbit de la política són els següents: <ref>[11]</ref>
 
* S'utilitza com una argumentació estratègica per ignorar vies alternatives de desenvolupament urbà que podrien ser més òptimes i prometedores.
* L'enfocament "smart city" pot donar lloc a una subestimació dels possibles efectes negatius del desenvolupament de les noves infraestructures tecnològiques i de xarxa necessaris perquè una ciutat sigui realment intel·ligent. <ref>[25]</ref>
 
La idea d'espais urbans neo-liberal ha estat criticada pels riscos potencials associats en posar un pes excessiu en els valors econòmics com a únic fil conductor pel desenvolupament urbà. Entre els seus patrons de desenvolupament cal que els responsables polítics considerin també tots aquelles que no depenen només d'un model basat en els negocis.
 
Atès que el model de negocis globalitzat es basa en la mobilitat del capital, el fet de seguir un model orientat als negocis pot resultar en una estratègia perdedora a llarg ptermini: "L'arranjament d'espais suposa, inevitablement, que el capital mòbil pugui "escriure els seus propis acords" per arribar a una ciutat determinada, només fins que rebi una oferta millor en un altre lloc. I això és tan cert per a les ciutats intel·ligents com per a les ciutats basades en la indústria i la manufactura". <ref>[11]</ref>
 
==Exemples d'ús==