Ciutat intel·ligent: diferència entre les revisions

La Unió Europea (UE), en particular, ha dedicat un esforç constant per a l'elaboració d'una estratègia per aconseguir el creixement urbà en un sentit intel·ligent per a les seves ciutats metropolitanes - regionals. <ref>[Komninos, Nicos (2009). "Intelligent cities: towards interactive and global innovation environments". International Journal of Innovation and Regional Development (Inderscience Publishers) 1 (4]): 337–355(19).</ref> <ref>[5]Paskaleva, K (25 January 2009). "Enabling the smart city:The progress of e-city governance in Europe". International Journal of Innovation and Regional Development 1 (4): 405–422(18).</ref> Altres institucions internacionals i think tanks també creuen en un desenvolupament basat en el cable i les TIC. El Fòrum de la Comunitat Intel·ligent analitza, per exemple, els efectes locals de la revolució de les TIC arreu del món. El Manual d'Oslo de l'OCDE i EUROSTAT M<ref>[6]OECD – EUROSTAT (2005). Oslo Manual. Paris: OECD - Statistical Office of the European Communities.</ref> posa l'accent en el paper que juga la innovació en els sectors de les TIC i ofereix un conjunt d'eines per a identificar indicadors consistents, creant així un marc adequat d'anàlisi per als investigadors en innovació urbana. A nivell mesoregional, s'observa una renovada atenció pel paper de les infraestructures de comunicacions suaus en la determinació dels resultats econòmics. <ref>[7]Del Bo, C.; Florio, M. (2008). "Infrastructure and growth in the European Union: an empirical analysis at the regional level in a spatial framework". Departmental Working Papers 2008-37 (Milan: University of Milan, Department of Economics).</ref>

La disponibilitat i qualitat de les infraestructures TIC no és l'única definició d'una ciutat digital o intel·ligent. D'altres definicions subratllen el paper del capital humà i de l'educació i l'aprenentatge en el desenvolupament urbà. S'ha demostrat, per exemple, <ref>[8]</ref> <ref>[9]</ref> que les taxes de creixement urbà més ràpides s'aconsegueixen en les ciutats on una alta proporció de mà d'obra qualificada i ben educada està disponible.

La innovació és impulsada pels emprenedors que innoven en indústries i productes que requereixen una força laboral cada vegada més qualificada. Com que no totes les ciutats tenen el mateix èxit en la inversió en capital humà, una força laboral educada -una "classe creativa"- <ref>[10]</ref> és especialment atractiva en el temps. Aquesta tendència entre ciutats que difereixen en termes de capital humà ha atret l'atenció dels investigadors i responsables polítics, resultant que algunes ciutats que temps enrere disposaven d'una força de treball qualificada aconseguien atraure més treballadors capacitats, mentre que les ciutats que competien amb elles no ho van poder fer. Els responsables polítics, i més encara els europeus, estan cada cop més preocupats a aconseguir agrupar aquestes forces del treball, augmentant així l'homogeneïtat espacial.

En aquest cas, una "Smart City" és la que pren avantatge de les oportunitats que ofereixen les TIC per a augmentar la prosperitat i la competitivitat locals -el que implica un enfocament integrat de desenvolupament urbà basat en perspectives multisectorials, amb molts actors implicats i a diversos nivells d'actuació. <ref>[5]Paskaleva, K (25 January 2009). "Enabling the smart city:The progress of e-city governance in Europe". International Journal of Innovation and Regional Development 1 (4): 405–422(18).</ref> <ref>[13]</ref>