Sundiata Keïta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - Keyta, Fadama etc. + Keyta, Fadama, etc. |
|||
Línia 7:
Els Occidentals estem habituats a anar a buscar les fonts escrites si volem assabentar-nos dels fets històrics del nostre passat. Tanmateix en la història d'Àfrica els textos escrits no són tan comuns i s'han d'anar a buscar les fonts orals per treure'n l'entrellat. Aquestes tenen un valor especial, ja que tenen un caràcter més popular i íntim de la història de la mateixa regió.
Per una banda existeixen diverses escoles de tradicions orals en el país mandinga entre les quals trobem Keyla, Nyagasola, Kelibakoro, Keyta, Fadama, etc. Aquestes escoles en les quals els mestres són coneguts com belen tigi ens ofereixen diverses versions de l'epopeia de Sunjata Keita. Els belen tigi són els griots que guarden la història del seu poble. Antigament els griots eren una casta, en el context d'una societat especialitzada, que es dedicava a aconsellar els reis africans, a memoritzar les constitucions per poder transmetre-les i a contar les històries de generació en generació per tal que fossin recordades. Actualment aquests artistes de la parla s'han hagut de guanyar la vida com a músics tot i que en els pobles encara en queden de griots com els d'abans. Tot i això, tots ells atresoren en els seus records tot allò que els ha estat transmès. Sense anar més lluny, en el llibre de Djibril Tamsir Niane
''Sóc griot. Em dic Yeli Mamadu Kuyaté, fill de Bintu Kuyaté i de Yeli Kedian Kuyaté, mestre en l'art de parlar. Des de temps immemorials, els Kuyaté estan al servei dels prínceps Keita del Manding; som els sacs de paraules, som els sacs que guarden els secrets per a nosaltres; sense nosaltres, els noms dels reis caurien en l'oblit, som la memòria dels homes; mitjançant la paraula donem vida als fets i a les gestes dels reis davant de les noves generacions.''
Tot i que les fonts orals tenen una importància especial també en tenim d'escrites. Provenen d'historiadors i exploradors àrabs com Ibn Khaldun, Ibn Battuta, Al-Bakri o Al-Umari que van arribar a la zona i que en els seus escrits expliquen el que veien i el que els explicaven sobre la història del territori. Addicionalment també obtenim informació d'alguns jaciments arqueològics en on abans hi havia les ciutats de l'imperi de Mali. Un a destacar és el que es refereix a les restes de la ciutat de Niani, que va ser capital de l'imperi i en les que podem veure una gran organització i especialització del treball garantida per un fort poder.
== Contextualització ==
| |||