Ciutat intel·ligent: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
editant |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 52:
Un enfocament alternatiu posa més atenció en el paper del capital social i relacional pel desenvolupament urbà. Aquí, una ciutat intel·ligent és aquella comunitat que ha après a aprendre, adaptar i innovar.<ref name="coe">Coe, A.; Paquet, G. and Roy, J. (2001). "E-governance and smart communities: a social learning challenge". Social Science Computer Review 19 (1): 80–93.</ref> Això pot incloure un fort enfocament en l'objectiu d'aconseguir la inclusió social de diversos ciutadans en els serveis públics (la targeta intel·ligent de Southampton, per exemple)<ref name="southampton">Southampton City Council (2006). "Southampton Smartcities Card". http://www.southampton.gov.uk/living/smartcities/. Retrieved 12 novembre 2009.</ref> i a posar l'èmfasi en la participació ciutadana en el co-disseny de les polítiques públiques.<ref name="deakin1">Deakin, M (2007). "From city of bits to e-topia: taking the thesis on digitally-inclusive regeneration full circle". Journal of Urban Technology 14 (3): 131–143.</ref><ref name="deakin2">Deakin, M; Allwinkle, S (2007). "Urban regeneration and sustainable communities: the role networks, innovation and creativity in building successful partnerships". Journal of Urban Technology 14 (1): 77–91.</ref>
En aquesta visió de les smart cities, la sostenibilitat és un component estratègic fonamental. El canvi cap a la sostenibilitat social es pot veure en la integració de tècniques d'e-participació, com ara la consulta en línia o la deliberació sobre els canvis de servei proposades per a potenciar la participació dels usuaris com a ciutadans en la democratització de les decisions adoptades sobre els nivells futurs de subministrament urbà.
La sostenibilitat mediambiental també és important en un món on els recursos són escassos, i on les ciutats basen cada cop més el seu desenvolupament i la seva riquesa en els recursos turístics i naturals: la seva explotació ha de garantir l'ús segur i renovable del patrimoni natural. Aquest últim punt està relacionat amb el desenvolupament de les empreses, perquè el savi equilibri de mesures que fomentin el creixement, d'una banda, i la protecció de les baules febles, de l'altra, és una pedra angular per al desenvolupament urbà sostenible.
Línia 62:
'''Xarxes de sensors sense fils per a les Ciutats Digitals'''
Les xarxes de sensors sense fils són una tecnologia específica que ajuda a crear ciutats intel·ligents. L'objectiu de les quals és crear una xarxa distribuïda de nodes de sensors que poden mesurar diversos paràmetres d'interès per a una gestió més eficient de la ciutat.
Per exemple, els ciutadans poden monitorar la concentració de la contaminació en cada carrer de la ciutat o poden obtenir alartes automàtiques quan el nivell de radiació augmenta un cert nivell. També permet optimitzar el reg de parcs i la il·luminació dels carrers. A més, de facilitar el control de les fuites d'aigua o obtenir mapes de soroll fiables. Fins i tot, els contenidors d'escombraries poden enviar, mitjançant una xarxa de sensor, una alerta als responsables polítics quan estan a prop d'omplir-se.
El trànsit de vehicles pot ser monitoritzat per tal de modificar els semàfors de manera dinàmica i ajustada a la seva capacitat.
==Crítiques==
|