Blntla: diferència entre les revisions

79 bytes afegits ,  fa 6 anys
cap resum d'edició
(Traducció de la imatge)
Cap resum de modificació
'''Blntla''' (en [[àrab]]: بلنتلة) és una de les ciutats que apareixen en el [[pacte de Teodomir]], que es va signar entre el [[duc]] cristià [[visigot]] [[Teodomir (visigot)|Teodomir]] i [[Abd al-Aziz ibn Musa|‘Abd al-‘Aziz]] l'any 713. S'ha vocalitzat com a ''Balantala'', ''Baltana'', ''Valentila'' o ''Batanala'', entre d'altres,<ref name = soler>{{ref-web|url= http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/soler/01394953155915639191802/023057_042.pdf |títol=Historia de Villena: desde la Prehistoria hasta el siglo XVIII|consulta= 19 d'octubre 2009 |cognom= SOLER GARCÍA|nom= José María|enllaçautor= José María Soler |data= 2006|format= pdf|editor= Fundación Municipal José María Soler|editor= Digitalizado por la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes|lloc= Villena|pàgina= 34|llengua= castellà}}</ref>
i ha sigut relacionada principalment amb [[Villena]] i [[València]], però no hi ha consens sobre com ha de llegir-se ni a quina ciutat es referix.<ref name = diccionario>{{ref-llibre|cognom= HINOJOSA MONTALBO |nom= José |editor= José Luis Villacañas Berlanga|títol= Diccionario de historia medieval del Reino de Valencia|edició= 1ª |volum= I |data= 2002|editorial= Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques|lloc= Valencia |llengua= castellà|isbn= 84-482-2957-6|cita= }}</ref>
El topònim Blntla apareix en les tres principals versions del pacte de Teodomir, la d'[[Alal-UdriUdhrí]], la d'[[Alad-DabbiDabbí]] i la d'[[Alal-HimyariHimyarí]], que citen les set principals ciutats del [[Cora de Todmir|regne]] en aquella època. Totes tres versions són còpies d'un original que es va perdre, i en donen set ciutats. Quatre d'aquestes (''Ūriūla'', ''Laqant'', ''Lūrqa'' i ''Blnta'') n'apareixen en els tres, i unes altres cinc (''Iyyih'', ''Mūla'', ''IlŝIlx'', ''Bqsra'' i ''Bilāna'') només en alguns. Estes són les ciutats del pacte:<ref name = soler/>
 
{| class="bellataula"
|'''Alal-'ŪdriUdhrí'''
|'''Alad-DabbiDabbí'''
|'''Alal-HimyarīHimyarí'''
|-
|Ūriūla
|Ūriwala
|Ūriḡūla
|Ūrigūla
|-
|Mūla
|Lūrqa
|-
|Ilx
|Ilŝ
|Lūrqa
|Iyyih
|}
 
La majoria d'estes ciutats s'han relacionat amb bastant seguretat amb el seu topònim actual. Així doncs ''Ūriūla'' és [[Oriola]], ''Laqant'' és [[Alacant]], ''Lūrqa'' és [[Lorca]], ''Mūla'' és [[Mula (Múrcia)|Mula]], ''IlŝIlx'' és [[Elx]], ''Iyyih'' és amb quasi total seguretat [[Hellín]] i ''Bqsra'' és molt segurament l'antiga [[Begastri]], a [[Cehegín]]. Per tant, només romanen sense identificar clarament ''Bilāna'' i ''Blntla''.
 
== Hipòtesis d'identificació per a ''Bilāna'' i ''Blntla'' ==
== Villena ==
 
=== Villena ===
Encara que no hi ha troballes arqueològiques que facen pensar que hi va haver una ciutat en l'àrea de Villena en època [[Imperi romà|romana]] o [[visigoda]], són diversos els autors que l'han identificada amb ''Blntla'', ja que l'altra opció possible, València, queda molt lluny de la zona que s'atribuïx al regne de Teodomir. No suposa cap impediment que Villena s'escriga amb ''v'', ja que el topònim original va ser ''Bilyāna'', que evolucionà a ''Billena'', i la grafia de la qual va ser atreta pel mot ''villa''. Gaspar Remiro justifica la relació suposant una lectura roïna de بلنتلة (''Blntla'') per بليانة (''Bilyāna'', nom àrab de Villena a partir del segle XI), ja que no era infreqüent que en àrab es cometeren errors en copiar els signes diacrítics de mots poc comuns.<ref name = soler35>{{ref-web|url= http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/soler/01394953155915639191802/023057_043.pdf |títol=Historia de Villena: desde la Prehistoria hasta el siglo XVIII|consulta= 19 d'octubre 2009 |cognom= SOLER GARCÍA|nom= José María|enllaçautor= José María Soler|data= 2006|format= pdf|editor= Fundación Municipal José María Soler|editor= Digitalizado por la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes|lloc= Villena|pàgina= 35|llengua= castellà}}</ref>
Alguns autors, suposant una assimilació distinta per al topònim ''Blntla'', han identificat Villena amb ''Bilāna'', l'altra ciutat no identificada del pacte, que només apareix en la versió d'al-Himyari, del segle XIV. Domene Verdú explica el fet suposant que, en no existir ja [[Begastri]] en eixa època, es va substituir per Villena, ciutat que sí que era important durant el segle XIV.<ref name=nombre>{{ref-publicació|cognom= DOMENE VERDÚ|nom= José Fernando|any= 1986|títol= El nombre de Villena|publicació= Revista Villena|exemplar= 36|editorial=Ayuntamiento de Villena|lloc=Villena}}</ref> No obstant això, segons Pocklington, és probable que al-Himyari copiara la seua versió d'un text amb llacunes, i ''Bilāna'' (بلانة) siga una mala lectura per ''fulāna'' (فلالة) que vol dir 'alguna'.<ref name = diccionario/>
 
=== València ===
La ciutat de València no té només importants troballes d'època romana i visigoda, sinó que ''Blntla'' pot molt fàcilment llegir-se com el diminutiu de tipus llatí ''Valentula'' (escrit amb ''b'', ja que la ''v'' no existeix en àrab). Hi ha, però, dos problemes importants. El primer, de lògica geopolítica, ja que València està massa lluny del territori del pacte, representat coherentment per la resta de ciutats; el segon, el fet que no se citen en el tractat altres ciutats importants en l'època dins de la zona d'influència valenciana, com ara [[Dénia]], [[Xàtiva]] o [[Alzira]].<ref name = diccionario/>
 
=== Altes localitzacions ===
Encara que principalment es relaciona est topònim amb Villena i València, altres autors l'han relacionat amb d'altres. Cal assenyalar la hipòtesi de María José Rubiera, que la localitza a ''Valentula'', en la rodalia d'[[Elx]]<ref>{{ref-llibre|cognom= RUBIERA |nom= María José|títol= Villena en las calzadas romana y árabe|any= 1985|editorial= Universidad de Alicante|lloc= Alicante |llengua= castellà}}</ref> i la de García Antón, que la localitza a [[Totana]].<ref name = diccionario/>
 
33.073

modificacions