Pla de Palau (Barcelona): diferència entre les revisions

|llegenda = El Plapla de Palau medieval, en una maqueta que s'exposa al [[Museu Marítim de Barcelona]]

El '''Plapla de Palau''' fou des de ben antic la plaça principal de la [[Barcelona]] comercial perquè era la porta d'entrada de tot allò que venia des del mar, ja fossin mercaderies o persones. De fet era la plaça que donava a l'únic accés des del [[port de Barcelona|port]] que hi havia a la ciutat, i era a través del [[portal de Mar]] ([[segle XVI]]).

[[Fitxer:Recorridoporlabarcelone.jpg|thumb|esquerra|El Plapla de Palau cap al 1870, amb la font i l'antic Palau Reial o Hala dels Draps]]

* La [[casa Collasso]] que es tracta d'un edifici alçat al Plapla de Palau cap a mitjans del segle XIX, que reprodueix el model dels porxats i de la casa burgesa del vuit-cents sense recórrer, però a la seva riquesa ornamental. També era coneguda com a casa Carbonell i donava directament a la muralla de mar.<ref>{{Carta Arqueològica de Barcelona|246}}</ref><ref name="carta">{{Carta Arqueològica de Barcelona|3194}}</ref>

Al [[segle XVII]] l'Hala dels Draps es convertí en [[Palau del Lloctinent]]<ref>La denominació és repetida amb el [[Palau del Lloctinent]] del [[barri gòtic]]</ref> o Virrei. D'aquest Palaupalau és d'on procedeix el nom de la plaça. Aquest va sofrir múltiples modificacions segons els estils de cada època fins que el [[1875]] va patir un incendi i va ser enderrocat.

Des de [[1932]], en l'espai que ocupava el Portalportal de Mar l'edifici que allotja l'[[Escola de Nàutica de Barcelona]], que en un primer moment acollí la col·lecció que posteriorment formaria el [[Museu Marítim de Barcelona]].<ref>{{citar ref |cognom=Alemany Llovera |nom=Joan |títol=Les Drassanes de Barcelona i el Museu Marítim |url=http://www.raco.cat/index.php/Drassana/article/view/109315/165703 |publicació=Drassana |editorial=Diputació de Barcelona |exemplar=Núm. 1|data=1988 |pàgines=9}}</ref>

La primera vocació d'aquest incipient nucli és artesanal i mariner, però progressivament anirà consolidant-se com a centre comercial donada la seva proximitat amb el port; en són una mostra els diferents alfòndecs documentats ja des del segle XIII<ref>Bernaus, 2003</ref> o l'ampliació de les drassanes cap a la banda situada entre el carrer de la Fusteria i el Plapla de Palau.<ref>Riera, 1992</ref> A partir de la segona meitat del segle XIV fins començaments del XV serà quan apareixeran els edificis més singulars i característics de la vocació comercial i de representació del poder municipal d'aquest indret: la Llotja, el porxo del forment... A principis del segle XIII l'indret on ara és la Llotja era un arenal de platja amb una petita elevació coneguda com el Puigpuig de les Falzies. En el segon quart del segle XIII i amb motiu de la compra d'aquests terrenys pels consellers de la ciutat, es té notícia de l'existència d'algunes cases en aquest sector, tot i que no és una urbanització consolidada. A la segona meitat del segle XIII es comença a construir un nou tram de murada a Barcelona com a resposta de les demandes creixents de les necessitats de la ciutat. A mitjan segle XIV les obres són interrompudes només havent-se cobert els trams de la Rambla i el comprès entre [[Santa Anna]] i Sant Pere i fins al portal Nou. Quedava així sense emmurallar el sector oriental de la ciutat i la façana marítima. Amb [[Pere el Cerimoniós]] es reprenen les obres amb un nou projecte. El 1358 es comencen les obres per tancar el sector oriental de la ciutat amb el tram que anava del Portal Nou al [[Convent de Santa Clara de Barcelona|convent de Santa Clara]] i es fa un nou llenç de la [[muralla medieval i moderna de Barcelona|muralla de Barcelona]] coneguda com la del Raval i que partint de les Rambles segueix pels actuals carrers de Pelai, [[Ronda de Sant Antoni]], [[Ronda de Sant Pau]] i [[el Paral·lel]].<ref>{{Carta Arqueològica de Barcelona|3041}}</ref>

L'edifici del General o casa de la botja és una edificació construïda a principis del segle XV amb la finalitat de complir una funció de duana. Es troba al costat oriental de la Llotja, i entre els dos edificis sembla que existien uns porxos que a la vegada servien de magatzems de gra i de zona d'aixopluc pels comerciants. Hi ha notícies, però, que situen la destrucció dels esmentats porxos al mateix segle XV. La ràpida progressió de la terra vers l'aigua defineix l'espai que al segle XVI patirà l'estructuració urbana més important d'aquesta àrea de la ciutat: la construcció del baluard de migdiaMigdia, de la muralla i del portal de mar al segle XVI. El Portalportal de Mar es fa davant de l'edifici del General, del Palau Reial i de la Llotja que seguia sent l'enclavament principal de les transaccions econòmiques.<ref name="carta" />

L'edifici del General deixa de tenir la funció de duana i és enderrocat el 1740 per construir unes noves casernes militars. Sembla que es van arribar a realitzar els fonaments d'aquest nou edifici, però mai es va arribar a aixecar en alçat. El [[1790]] es comença a bastir la nova [[Duana de Barcelona]], davant de l'Hala dels Draps. L'última gran activitat constructiva en aquest sector de la ciutat correspon al 1822, quan s'enderrocà el [[portal de Mar]] per eixamplar la plaça de Plapla de Palau dins d'un gran projecte a tota la plaça que se'n diria de la Constitució. El 1837 es construeixen les cases d'en Xifré i també a partir d'aquests anys es fa el nou Portal de Mar. El 1855 es construeix la [[Font del Geni Català]] al centre del Pla de Palau.