Democràcia parlamentària: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
accent |
aportacio personal, i ampliacio d'info |
||
Línia 2:
Com a [[democràcia|sistema democràtic]], en la democràcia parlamentària la [[sobirania popular]] està representada per [[diputat]]s i/o [[senador]]s, elegits en [[eleccions]] lliures i periòdiques, que exerceixen la seva funció legislativa en el marc d'un parlament.
ntel·lectualment aquest pensament el van formalitzar com a tal diversos filòsofs durant el segle XVI i XVII. Un dels primers fou [[Jean Bodin]] (1530-1596)<sup>[[Absolutisme#cite note-Diccionari-1|[1]]]</sup> que proposava una monarquia sense limitacions jurídiques (però sí les religioses) a qui tots els súbdits havien de retre obediència (però admetia que aquest sistema podia degenerar en una tirania). El teòric més important per definir l'absolutisme fou l'anglès [[Thomas Hobbes]] (1588-1679).<sup>[[Absolutisme#cite note-Diccionari-1|[1]]]</sup> Ell considerava que els humans en estat natural són dolents i lluiten entre ells per sobreposar-se els uns damunt dels altres; per això considerava necessari que renunciessin a la seva llibertat en favor d'un ens sobirà omnipotent que vetllés pel benestar general. Finalment l'influent clergue [[Jacques-Benigne Bossuet|Bossuet]] (1627-1704)<sup>[[Absolutisme#cite note-Diccionari-1|[1]]]</sup> va aportar la teoria de l'origen diví de la monarquia francesa durant l'enfrontament que aquesta mantenia amb el [[Papa de Roma]] sobre qui devia obediència a qui, teoria que després van reivindicar totes les monarquies (i posteriorment algunes dictadures, admiradores de l'absolutisme). Alguns pensadors sostenien que, com que el [[rei]] és escollit per [[Déu]], el monarca ha de tenir en l'exercici de les seves funcions els mateixos límits que la divinitat, és a dir, cap.
En la majoria dels sistemes parlamentaris els càrrecs de cap d'estat i cap de govern són ostentats per dues persones distintes; el [[cap d'estat]] té una posició de representació o una funció merament cerimonial, amb poders limitats que pot utilitzar en temps de crisi, els quals (per convenció o per ordre constitucional) només poden utilitzar-se sota el consell i l'aprovació del [[cap de govern]]. A altres sistemes parlamentaris especials (anomenats [[sistema semipresidencialista|sistemes semipresidencialistes]]), el president (com a cap d'estat) té més poders i funcions governamentals.
| |||