Revisió del 06:50, 4 set 2016 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: "produïr" ← Edició anterior		Revisió del 22:13, 18 set 2016 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m bot: - Es por trobar + Es pot trobar Edició següent →
Línia 13: L'anunciació ha estat una de les escenes de referència de l'art cristià, tant el d'Occident com en l'[[art bizantí]]. Ha estat representada per artistes com [[Leonardo da Vinci]], [[Sandro Botticelli]], [[Caravaggio]], [[Bartolomé Esteban Murillo\|Murillo]], [[Simone Martini]], [[Fra Angelico]], o [[Donatello]] i molts altres. Es ~~por~~pot trobar tractada com un tema autònom o bé formant part de cicles relacionats amb la Vida de Jesús o la Mare de Déu (els sets goigs de Maria, per exemple). És freqüent en la pintura però també en l'escultura. Els primers testimonis són del {{segle\|IV}} i ja presenten l'esquema clàssic: la Verge a un costat i l'arcàngel Gabriel davant seu. Ella està fent alguna activitat quotidiana (com la lectura, cosint o filant) i a vegades fa un gest com de sorpresa a causa de l'aparició sobtada de l'àngel, ja que l'evangeli diu que "ella es va torbar".. De tota manera, i malgrat la sorpresa inicial, el que la gestualitat de Maria destaca és, sobretot, la seva acceptació dels designis divins, palesa en la frase "Sóc la serventa del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula" també recollida per l'evangeli, Els gestos de les mans són molt importants en l'escena de l'anunciació. Un altre element gairebé constant en tota la iconografia de l'anunciació és el colom blanc que simbolitza l'[[Esperit Sant]]. Menys freqüentment també apareix, en la llunyania, la figura de [[Déu Pare\|Déu pare]]. L'escena a acostuma situar-se en l'interior d'una casa, potser una habitació, potser un porxo obert a un jardí, que en l'art del ''Quattrocento'' dóna lloc a interessants exercicis de representació de l'arquitectura i de perspectiva. En l'art gòtic, en canvi, la recreació de l'interior de la casa permet la representació de nombrosos objectes i elements de la vida quotidiana, sovint carregats de simbolismes fent referència a la Mare de Déu, com la flor de lliri considerada un símbol de la puresa de Maria. L'acàngel Gabriel també acostuma a portar un filacteri amb les paraules que, segons l'evangeli, va pronunciar ([[Avemaria]]). En l'escultura, quan es tracta d'estàtues exemples, el repte per a l'escultor consisteix a trobar la manera d'interrelacionar ambdues figures, trencant el hieratisme de les estàtues. Això, en els portals de les catedrals gòtiques, suposa un avenç molt important vers la humanització de les figures i l'augment de la seva expressivitat (Anunciació de la catedral de Reims).

Anunciació: diferència entre les revisions