Diferència entre revisions de la pàgina «3G»

306 bytes afegits ,  fa 3 anys
m
cap resum d'edició
m (Corregit: - l'ample de + l'amplada de)
m
L'[[International Mobile Telecommunications-2000|''International Mobile Telecommunications-2000'']] ([[IMT-2000]]) o altrament dit '''3a Generació''' ('''3G'''), són un conjunt d'estàndards i de tecnologies de comunicació mòbil. Es basen en recomanacions fetes per la [[Unió Internacional de Telecomunicacions]] (ITU) i el seu objectiu és el de permetre les comunicacions mòbils globals i oferir serveis multimèdia als usuaris de telefonia mòbil.
 
== Implementacions ==
S'estima que hi ha prop de 60 xarxes 3G a més de 25 països. A l'[[Àsia]], [[Europa]] i [[Estats Units d'Amèrica|EUA]], les companyies de telecomunicacions utilitzen tecnologia [[W-CDMA|WCDMA]] amb el suport de prop de 100 terminals designats per operar en xarxes mòbils 3G. El [[2001]], [[NTT DoCoMo]] (una de les principals companyies de telecomunicacions al [[Japó]]), va ser la primera empresa a llançar una xarxa WCDMA comercial. La introducció dels serveis 3G a Europa va començar l'any [[2003]]. La xarxa 3G a Europa va rebre un fort impuls quan el [[Parlament Europeu]] va suggerir que els operadors 3G haurien de cobrir el 80% de la població de la [[Unió Europea]] a finals del [[2005]]. D'altra banda, a l'[[Àfrica]], [[Vodafone]] Egipte (també coneguda com a CLICK GSM) proveirà aquest tipus de servei a [[Egipte]] a mitjans de [[2007]].
El 2001, NTT DoCoMo (una de les principals companyies de telecomunicacions al Japó), va ser la primera empresa a llançar una xarxa WCDMA comercial. La introducció dels serveis 3G a Europa va començar l'any 2003. La xarxa 3G a Europa va rebre un fort impuls quan el parlament europeu va suggerir que els operadors 3G haurien de cobrir el 80% de la població de la [[Unió Europea]] a finals del 2005.
D'altra banda, a l'Àfrica, Vodafone Egipte (també coneguda com a CLICK GSM) proveirà aquest tipus de servei a Egipte a mitjans de 2007.
 
== Ús de la 3a Generació ==
La implantació de les xarxes 3G s'ha endarrerit en alguns països a causa de l'enorme [[cost]] de sol·licitud de llicències de ràdio addicionals. A la majoria de països, les xarxes 3G no utilitzen les mateixes freqüències de ràdio que les xarxes [[2G]], obligant als operadors a construir una nova xarxa i a sol·licitar noves freqüències (una notable excepció són els [[Estats Units d'Amèrica]], on el 3G funciona amb la mateixa freqüència que altres serveis). Una altra causa d'endarreriment és l'elevat cost d'actualitzar els equips per al nou sistema. El Japó i [[Corea del Sud]] van ser els primers a adoptar el 3G gràcies al fet que els respectius governs van prioritzar el desenvolupament d'infraestructures tecnològiques. El primer país on es va introduir el 3G a gran escala va ser el Japó. L'any [[2005]], prop de la meitat dels abonats utilitzaven només xarxes 3G. S'espera que a finals del [[2006]] la transició de 2G a 3G s'hagi finalitzat. L'èxit en la introducció del 3G al Japó va mostrar que la [[videoconferència]] no era el principal avantatge de les xarxes 3G. En canvi, la descàrrega de música va ser el servei més utilitzat pels abonats.
El [[Japó]] i [[Corea del Sud]] van ser els primers a adoptar el 3G gràcies al fet que els respectius governs van prioritzar el desenvolupament d'infraestructures tecnològiques. El primer país on es va introduir el 3G a gran escala va ser el Japó. L'any [[2005]], prop de la meitat dels abonats utilitzaven només xarxes 3G. S'espera que a finals del [[2006]] la transició de 2G a 3G s'hagi finalitzat.
L'èxit en la introducció del 3G al Japó va mostrar que la [[videoconferència]] no era el principal avantatge de les xarxes 3G. En canvi, la descàrrega de música va ser el servei més utilitzat pels abonats.
 
Tècnicament, les xarxes 3G no són xarxes [[Institute of Electrical and Electronics Engineers|IEEE]] [[Wi-Fi|802.11]] (també conegudes com a xarxes [[Wi-Fi]]). Les xarxes IEEE 802.11 són xarxes de curt rang usades principalment per accedir a [[Internet]], mentre que les xarxes 3G són xarxes telefòniques de gran abast que han evolucionat incorporant accés a Internet de gran velocitat i videoconferència.
 
La quota d'usuaris de xarxes de 3G és de més de 500 milions d'usuaris arreu del món.<ref> GsmArena. [http://www.gsmarena.com/the_number_of_3g_customers_worldwide_hits_500_million_-news-1413.php ''The number of 3G customers worldwide hits 500 million'']. [Consulta: 29 gener 2010]</ref>
 
== Característiques ==
El gran objectiu de la tercera generació, era aconseguir un espectre de telefonia mòbil unificat en una sola tecnologia. No es va aconseguir, ja que a Europa i al Japó es va adoptar la tecnologia 3G [[Universal Mobile Telecommunications System|UMTS]] i als Estats Units d'Amèrica van adoptar el [[CDMA2000|CDMA-2000]].<ref> HERNÁNDEZ, ÁNGELA. [http://catedratelefonica.unizar.es/tecnologias_de_red/2007/UMTS.pdf ''Redes móviles de tercera generación. Pàgina 10'']. </ref>
 
Amb les tecnologies de tercera generació, s'aconsegueixen velocitats de transmissió de dades (fins a 2[[Megabit Mbpsper segon|Mb/s]]) superiors a les de les tecnologies de [[2.5G]] o [[2.75G]] (EDGE arribava fins a 384[[Kilobit per kbpssegon|Kb/s]]).<ref> WikiTel. [http://es.wikitel.info/wiki/Comunicaciones_m%C3%B3viles_3G ''Comunicaciones móviles 3G'']. </ref>
 
Les característiques més significatives de la tecnologia mòbil 3G són la gran amplada de banda disponible per a suportar un nombre molt més gran de clients de veu i dades (especialment útil en zones urbanes) i l'augment de la velocitat de transmissió de les dades a un cost més baix que amb 2G.
 
Les xarxes 3G utilitzen una portadora de canal de 5 [[MHz]] d'amplada, la qual permet unes velocitats de transferència molt més elevades que amb les xarxes 2G. Aquesta portadora de canal proporciona un ús òptim dels recursos de ràdio per als operadors que han rebut grans i contigus blocs de l'espectre. D'altra banda, també ajuda a reduir el cost d'implementar xarxes 3G al ser capaç de proporcionar altes velocitats de transferència a un gran nombre d'usuaris. 3G també permet la transmissió de 384 kbps per a sistemes mòbils i 2 Mbps2Mb/s per a sistemes estacionaris. Els usuaris de 3G disposaran d'una major capacitat i una eficiència millorada de l'espectre, el qual els permetrà tenir accés a un ''[[roaming]]'' global entre les diferents xarxes 3G.<ref> HERNÁNDEZ, ÁNGELA.[http://catedratelefonica.unizar.es/tecnologias_de_red/2007/UMTS.pdf ''Redes móviles de tercera generación. Pàgina 8'']. </ref>
 
 
Els serveis de tercera generació combinen l'accés mòbil d'alta velocitat amb els serveis basats en el [[protocol IP]]. D'aquesta manera no només s'aconsegueix una velocitat de navegació molt més ràpida sinó que s'aconsegueix explotar al màxim l'amplada de banda disponible mitjançant noves formes de comunicació., d'accés a la informació, d'oci, etc. A més a més, mitjançant la tecnologia 3G es poden realitzar diverses connexions simultànies des d'un mateix terminal mòbil de manera que l'usuari pot estar navegant per internet o connectat a alguna base de dades mentre al mateix està realitzant una trucada.
 
 
Per garantir l'èxit dels serveis 3G, aquests han de proporcionar:
* Transmissió simètrica i asimètrica d'alta fiabilitat.
* 384 kbps384Kb/s en espais oberts i fins a 2 Mbps2Mb/s en espais tancats i amb baixa mobilitat.
* Utilització dinàmica de l'amplada de banda disponible.
* Commutació de paquets i commutació de circuits.
 
== L'estàndard 3G ==
International Telecommunications Unit (ITU): L'IMT-2000 està format per 4 interfícies de ràdio principals:
L'IMT-2000 està format per 4 interfícies de ràdio principals:
 
* [[W-CDMA]]: És la més generalitzada interfície de ràdio utilitzada per l’estàndard 3G. Augmenta les taxes de transmissió de dades dels sistemes [[GSM]] utilitzant CDMA com a tecnología d’accés múltiple en lloc de TDMA. A més a més, W-CDMA duplexa l’espectre disponible en freqüència (Utra FDD). Pot arribar a transferir dades fins a 512 kbps a àrees de cobertura rural i fins a 2 Mbps en àrees locals.
289

modificacions