Norcia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
{{commonscat}} de wikidata
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula de municipi|de |Norcia|
| topònim = Norcia
|bandera =
 
|país = {{Bandera|Itàlia|20px}} [[Itàlia]]
|fotografia = Norcia View.jpg
|fotografia_descripció = Panorama de Norcia
|localització = {{Location map
|Itàlia
|float = none
|label = Norcia
|caption = Localització de Norcia a Itàlia
|lon_dir = E |lat_dir = N|lat_deg = 42|lat_min = 48|lat_sec = 0
|lon_dir = E
|lon_deg = 13|lon_min = 06|lon_sec = 0
|lat_dir = N
|position=right}}
|lat_deg = 42
|lat_min = 48
|lat_sec = 0
|lon_deg = 13
|lon_min = 06
|lon_sec = 0
|position=right
}}
|admin_tipus1 = [[Estat]]
|admin1 = {{ITA}}
|admin_tipus2 = [[Regions d'Itàlia|Regió]]
|admin2 = [[Úmbria]]
|admin_tipus3 = [[Províncies d'Itàlia|Província]]
Linha 36 ⟶ 29:
|web = [http://www.comune.norcia.pg.it Comune.Norcia.pg.it/]
}}
'''Norcia''' és un municipi [[Itàlia|italià]] de la [[província de Perusa]], a [[Úmbria]]. Es troba a 96 km de la capital de la regió, [[Perusa]], al límit nord de l'altiplà de Santa Scolastica, unaun mesetaaltiplà d'origen tectònic al cor dels [[Apenins]] de la zona Úmbria-Marcas, al Parc Nacional dels [[Monts Sibil·lins]].
 
== Història ==
[[Fitxer:Norcia 1.jpg|thumb|left|La Castellina.]]
La història de la ciutat comença amb l'assentament dels [[sabins]] al [[segle V aC]]. Es convertí en aliat de l'[[Antiga Roma]] l'any 205 aC, durant la [[Segona Guerra Púnica]], quan fou coneguda en llatí amb el nom de [[Núrsia]], però les ruïnes romanes més antigues que perduren són del [[segle I]].
 
El [[122 aC]] nasqué a Núrsia [[Quint Sertori]], destacat polític i militar romà de l'època del final de la [[República romana|República]], cèlebre pel moviment [[sul·la|antisilà]] que dirigí a [[Hispània]].
 
[[Sant Benet de Núrsia]], el fundador del [[Orde de Sant Benet|sistema monàstic benedictí]], i la seva germana bessona [[Escolàstica de Núrsia|Santa Escolàstica]], nasqueren a Núrsia el [[480]]. Durant el segle següent la ciutat fou conquerida pels [[Longobards|llombards]], i es convertí en part del [[Ducat de Spoleto]]. Al [[segle IX]] patí atacs de [[sarraí|sarraïns]], que donaren pas a un període de gran decadència.
 
Al [[segle XI]], fou part del domini d'[[Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric II]], emperador del [[Sacre Imperi Romanogermànic]]. Al [[segle XII]], Norcia es convertí en comuna independent dins dels [[Estats Pontificis]], amb un creixent prestigi polític i econòmic. La col·laboració amb l'abadia benedictina de [[Preci]] portà a la creació de la Schola Сhirurgica. Tanmateix, la proximitat de la poderosa ciutat de [[Spoleto]] i el terratrèmol de 1324 quebraren les ambicions de Norcia, i el 1354 tornà definitivament a l'autoritat papal.
Linha 54 ⟶ 47:
| Tipus = demogràfica
| Alçada = 403 | amplada = 555 | escala_maJor = 1000 | escala_menor = 1000
| Notes = <small> Font: ISTAT </ small>
}}
 
Linha 60 ⟶ 53:
El nucli antic de Norcia és molt pla, la qual cosa és relativament inusual en les ciutats d'Úmbria, i completament tancat per un circuit total de muralles que ha sobreviscut intacte des del [[segle XIV]], tot i molts terratrèmols. Després del terratrèmol del 22 d'agost de 1859, els [[Estats Pontificis]], als quals Norcia pertanyia aleshores, imposaren un ferri codi de construcció prohibint estructures de més de 3 pisos i requerint a l'ús de certs materials i tècniques constructives.
 
Molts altres vestigis romans s'observen a través de la ciutat, especialment als murs de Sant Llorenç, la seva església més antiga. A la plaça de Sant Benet hi ha la Basílica de Sant Benet. És l'església principal de la ciutat, dedicada a Sant [[Sant Benet|Sant Benet de Núrsia]], i està encara unida al monestir benedictí en actiu. Tot i que l'edifici actual fou construït al [[segle XIII]], roman sobre les restes d'un o més petits edificis romans, que de vegades s'ha cregut que era una basílica romana, o alternativament l'actual casa en què el dos germans sants nasqueren. La façana, en [[gòticArquitectura gòtica|estil gòtic]], està caracteritzada per una [[rosassa]] central i un relleu representant els Quatre Evangelistes. A dins, el fresc de la Resurrecció de Llàtzer (1560) fou pintat per [[Michelangelo Carducci]]. L'altar del costat esquerre del transsepte conté el ''Sant Benet i Totila'' (1621) de Filippo Napoletano.
 
Vora l'església hi ha el Palazzo Comunale, edifici que es remunta al segle XIV, àmpliament reformat al segle XIX a causa dels danys causats pels moviments sísmics anteriors.
Linha 67 ⟶ 60:
 
Al centre de la plaça s'alça el monument a Sant Benet de Núrsia, executat per Francesco Prinzi amb ocasió del XIV centenari del naixement del sant.
 
[[Fitxer:Norcia piazza san benedetto.jpg|thumb|500px950px|center|Plaça de Sant Benet: al centre de la fotografia, la basílica de Sant Benet amb el mercat Pòrtic delle Misure a la dreta i el Palazzo Comunale a l'esquerra. Al centre de la plaça hi ha l'estàtua dedicada al sant.]]
 
== Vegeu també ==